Fant¨¤stica Lina Bo Bardi

L¡¯exposici¨® sobre l¡¯arquitecta italobrasilera Lina Bo Bardi (LBB) a la Fundaci¨® Mir¨® representa una d¡¯aquestes ocasions en les quals ens sentim inspirats i, a m¨¦s, reconciliats amb l¡¯ofici. La seva obra resulta una manera directa i sense artificis de desfer-se dels embafadors dissenys sinuosos de l¡¯arquitectura moderna brasilera, refugiada en l¡¯excusa de les formes sensuals, que aquesta dona desbarata tot d¡¯una amb quatre dibuixos i unes obres en formig¨® armat dif¨ªcils de classificar. Una breu mostra d¡¯arquitectura, per¨° d¡¯una intensitat innegable produ?da per la raresa del material exposat i pel muntatge, breu i intel¡¤ligent.

L¡¯exposici¨® adopta un punt de vista sobre la seva obra a partir exclusivament dels seus dibuixos, obligant-nos a afegir una gran dosi d¡¯imaginaci¨®. El muntatge de la primera sala, en especial, ¨¦s un cop d¡¯efecte amb relaci¨® al contingut i la manera de fer de LBB, tot recorrent a una instal¡¤laci¨® que replica el muntatge original del Museu d¡¯Art de S?o Paulo, una obra seva amb un sistema expositiu ideat per ella mateixa per fer que les obres i la gent es trobessin en l¡¯espai en un sentit literal, sense parets de suport. Aqu¨ª s¡¯aconsegueix subjectant els dibuixos emmarcats amb puntals d¡¯obra de color verd que obliguen a moure¡¯s entre ells, i a mirar al darrere dels dibuixos per llegir el t¨ªtol de la pe?a, cosa que fa que, sense adonar-nos-en, els rodegem. El que dibuixarien les nostres petjades a terra seria el que explicaria millor aquest encert. Les altres tres sales segueixen explorant el component espacial amb recursos extrets de les obres de l¡¯autora, sempre comptant amb el paper que interpreten els visitants.

Els dibuixos s¨®n fets per la m¨¤ que pensa mentre imagina com ser¨¤ un jard¨ª o una casa, dibuixos que retraten ciutats, edificis, plantes, paisatges o persones. Observant-los en la direcci¨® oposada, ¨¦s a dir no pel que il¡¤lustren sin¨® pel que tenen de retrat de qui dibuixa, per moments tenim la possibilitat de veure alguna cosa semblant a un patr¨® creatiu, a una idea recurrent. I el que veiem ¨¦s una persona que pensa l¡¯arquitectura com un jard¨ª. Qu¨¨ vol dir, aix¨°? Vol dir que el jard¨ª, a difer¨¨ncia de l¡¯arquitectura corrent, no ¨¦s del tot previsible, no sabem com acabar¨¤, no est¨¤ tancat. El seu aspecte canviar¨¤ amb el temps i creixer¨¤, el jard¨ª es mou i incorpora all¨° que existeix d¡¯una manera natural, el jard¨ª ¨¦s conting¨¨ncia i, per sobre de tot, ¨¦s l¡¯art de reunir; representa una altra mena de precisi¨®, no ¨¦s mesurable, per¨° no per aix¨° deixa de ser exacte, ho ¨¦s en tant que inventari, com fan els dibuixos.

Una mica saturats de tanta coher¨¨ncia i de tanta explicaci¨® evolutiva de l¡¯arquitectura, cansats de racionalitat banal i d¡¯explicacions que justifiquen pol¨ªticament el que ¨¦s injustificable arquitect¨°nicament parlant, els dibuixos de Bo Bardi deixen veure un cam¨ª que permet imaginar una arquitectura m¨¦s pensada com a jard¨ª que no pas com a construcci¨® racional. Una arquitectura no program¨¤tica, concebuda com a experi¨¨ncia, en la qual les intervencions dels que la utilitzen la completin i la facin cr¨¦ixer; formada com a uni¨® harm¨°nica de parts distintes; constru?da amb temps i en el temps, que formi una manera conglomerant amb el que ja existeix i amb el que ha de venir, amb sentit de l¡¯escena i de l¡¯espai. Com un jard¨ª, ni m¨¦s ni menys.

A l¡¯exposici¨® hi ha diorames com jardins (com el del Museu do Instituto Butant?), murs que es tornen vegetals (com l¡¯al?at de la casa Val¨¦ria Cirell), escales que semblen palmeres i restaurants que semblen carrusels. Els dibuixos de Bo Bardi fan una passa m¨¦s i deixen veure tamb¨¦ una visi¨® de la ciutat que ¨¦s pura narrativa, una barreja que no necessita justificar-se havent de rec¨®rrer als t¨°pics actuals. La ciutat de Bo Bardi sembla un circ sense envelat, potser la forma m¨¦s propera al jard¨ª de totes les que pot prendre el teatre. Escenari m¨²ltiple a l¡¯espai, al trapezi i a la pista, una arena formada per la gent al voltant on tot encaixa i pren sentit quan est¨¤ en moviment. Els seus dibuixos del Circ Piolin semblen ressonar en el de San Gioachino, amb l¡¯esgl¨¦sia al centre de la pista, o a la Pra?a Getulio Vargas de Rio de Janeiro, dibuixada com un caos perfectament sincronitzat. Fant¨¤stica Lina Bo Bardi.