¡°La dissociaci¨® que s¡¯ha fet entre democr¨¤cia i legalitat ¨¦s un error grav¨ªssim¡±
Antoni Bayona, lletrat del Parlament, analitza al llibre 'No todo vale' la vulneraci¨® de l'Estat de dret per part de l'independentisme
![Cristian Segura](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/https%3A%2F%2Fs3.amazonaws.com%2Farc-authors%2Fprisa%2F801bb98f-999b-4674-9d76-45e449db2604.png?auth=c3867bc5e22bc1e4da23181047f96e55fb39a2acb978f234041d4061225aab10&width=100&height=100&smart=true)
![Parlament Catalu?a](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/733FTLGWA4YFC73TGPNDG7NFKM.jpg?auth=308bda0448d95bc189307042d150fdc88485a34f6c3295398e76feb43e98d3ca&width=414)
Antoni Bayona (Sabadell, 1954) ha escrit un llibre fonamental per entendre la feblesa dels fonaments legals del proc¨¦s d'independ¨¨ncia catal¨¤. Bayona analitza a No todo vale (Pen¨ªnsula) la cursa per l'autodeterminaci¨® des de l'Estatut d'autonomia, quan ell va estar implicat en la seva redacci¨® el 2003. Bayona va ser director de l'Institut d'Estudis Auton¨°mics (IEA) de la Generalitat ¨Cdel 1994 al 2003¨C, ¨¦s professor a la Universitat Pompeu Fabra i ¨¦s lletrat del Parlament des del 1985. Bayona va rebre una inusual atenci¨® medi¨¤tica a partir del 2015, quan els seus informes com a lletrat major del Parlament advertien reiteradament la Mesa de la Cambra i la majoria de govern que les seves accions vulneraven la Constituci¨®, l'Estatut i el reglament del Parlament.
Pregunta. Vost¨¨ ha treballat per un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®, fins i tot sembla que simpatitzi amb la idea d'un Estat catal¨¤, per¨° ha defensat que aix¨° no es pot fer saltant-se la legalitat. ?s un resum correcte?
Resposta. S¨ª, ¨¦s correcte. La resoluci¨® del Parlament 1/XI del novembre del 2015 [la que enceta la via unilateral cap a la independ¨¨ncia] va suposar per a mi una desconnexi¨® emocional. El proc¨¦s s'ha plantejat d'una manera que no puc compartir com a jurista, i tenia la percepci¨® que estava abocat al frac¨¤s. Em preocupa com a ciutad¨¤ que un Estat pugui n¨¦ixer d'aquesta manera. La classe pol¨ªtica que em dirigir¨¤ prescindeix del valor de la legalitat. Quina garantia tenim que despr¨¦s respectar¨¤ les lleis? Penalitzar el dret ¨¦s un molt mal missatge perqu¨¨ dius a la ciutadania que el dret ¨¦s una cosa prescindible, com a pol¨ªtic transmets el missatge que el dret ¨¦s un vestit a mida.
P. A No todo vale argumenta que a Catalunya no hi ha ni comprensi¨® del que ¨¦s un Estat modern ni un cos funcionarial potent que pugui fer de contrap¨¨s del poder pol¨ªtic. El proc¨¦s hauria anat d'una altra manera amb una Administraci¨® m¨¦s independent?
R. Aix¨° ¨¦s un d¨¨ficit des dels inicis de la configuraci¨® de l'Administraci¨® catalana. Catalunya ¨¦s un pa¨ªs on all¨° p¨²blic provoca una mica d'al¡¤l¨¨rgia. No s'ha acabat de professionalitzar un funcionariat que en un moment determinat doni al pol¨ªtic un suport t¨¨cnic, per¨° tamb¨¦ advertiments que no siguin nom¨¦s d'assessors de confian?a del pol¨ªtic. Aix¨ª ¨¦s com funcionen els Estats moderns. Hem constru?t una administraci¨® com d'estar per casa, amb predominan?a de valors civils; potser no ens hem cregut mai el poder p¨²blic catal¨¤.
P. Aix¨° passa a altres administracions territorials que no siguin un Estat independent? Als l?nder alemanys, per exemple?
R. Totes les administracions tenen aquest component de professionalitat, per¨° crec que a Catalunya sempre s'ha menystingut una mica perqu¨¨ acusen que es reproduir el sistema de cossos estatals i el corporativisme. Entesos, doncs que inventin una altra f¨®rmula. El m¨¦s important ¨¦s tenir un bon assessorament que no et regali les orelles. Aquesta mancan?a ha tingut el seu efecte perqu¨¨ no van saltar les alarmes. S'ha volgut construir un Estat sense tenir sentit d'Estat. ?s com quan el president de la Generalitat, Quim Torra, un dia compara el cas catal¨¤ amb l'escoc¨¨s, l'endem¨¤ amb el del Quebec i un altre dia amb Eslov¨¨nia: no s¨®n el mateix. Carles Puigdemont es queixa que la Uni¨® Europea no ha anat a favor dels catalans. De la manera que ha fet les coses, podia esperar una altra reacci¨®?
P. Torra va dir que cal ¡°posar la democr¨¤cia i la voluntat del poble per damunt de la llei¡±. ?s aix¨° el que es va viure el Parlament el 2017?
R. ?s dif¨ªcil comprendre que digui aix¨° una persona que ¨¦s dem¨°crata. La dissociaci¨® que s'ha fet a Catalunya entre democr¨¤cia i legalitat ¨¦s un error grav¨ªssim. La legalitat i la democr¨¤cia s¨®n dues cares de la mateixa moneda. Quin sentit t¨¦ la democr¨¤cia si passa per damunt de la llei? Per¨° si la llei l'has fet tu mateix, ets el primer que l'ha de respectar! Aix¨° es pot entendre si t'enfrontes a una dictadura, per¨° no en una democr¨¤cia amb un Estat de dret. La percepci¨® que segons si aix¨° ¨¦s just o no es just, compleixo o no compleixo la llei, ¨¦s un terreny molt perill¨®s.
P. Al llibre no queda clar si el poder pol¨ªtic catal¨¤ va apostar per la unilateralitat per ingenu?tat o perqu¨¨ volien aconseguir una secessi¨® reconeguda internacionalment per q¨¹estions humanit¨¤ries [la remedial secession]. Qu¨¨ hi va pesar m¨¦s?
R. La remedial secession ¨¦s per a casos en qu¨¨ et quedes absolutament privat no nom¨¦s de l'autogovern, sin¨® que fins i tot els teus ciutadans no poden participar en les institucions generals de l'Estat. Era un mal c¨¤lcul, si pensaven assolir aix¨°, crec que confonien moltes coses.
P. Al llibre vost¨¨ critica que s'ha produ?t una polititzaci¨® del Tribunal Constitucional (TC).
R.?De tribunals constitucionals n'hi ha haguts molts. El que es va trobar l'Estatut el 2006 semblava preparat per a all¨°, semblaven m¨¦s activistes que jutges. El problema ¨¦s voler col¡¤locar activistes i militants. La primera ¨¨poca del TC va ser un gran tribunal, per aix¨° va tombar la LOAPA [la llei d'harmonitzaci¨® de les autonomies]. Ara em costa veure aquest tribunal, tot i que l'actual el veig una mica v¨ªctima del proc¨¦s, l'han posat entre l'espasa i la paret. La resoluci¨® 1/XI va ser una declaraci¨® de guerra al TC. No ¨¦s la manera de fer amics.
P. Quines condicions s'haurien de produir perqu¨¨ l'Estat accept¨¦s negociar un refer¨¨ndum?
R. Despr¨¦s de fer el que hem fet, encara em sorpr¨¨n que es posin les condicions que es posen al Govern central. Potser haur¨ªem de fer una mica d'examen de consci¨¨ncia. ?s molt f¨¤cil demanar un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® quan fa un any i mig ho has intentat pel teu compte. L'altre pot dir: ¡°Oi que vas anar pel dret? Doncs ara t'esperes¡±. Caldria rebaixar plantejaments, no descartar res, regularitzar la situaci¨®. Des d'aqu¨ª cal un sentit de la realitat que em costa veure; i tamb¨¦ tenim una espasa de D¨¤mocles, no sabem qu¨¨ passar¨¤ a les eleccions generals. Qui hi haur¨¤ a l'altra banda? Tot el proc¨¦s s'ha fet amb el Govern del PP, i com una cursa a l'esprint, tot aix¨° ha estat molt na?f, una cursa per la independ¨¨ncia ha de tenir un recorregut molt m¨¦s llarg. Esc¨°cia va haver d'esperar d¨¨cades, i el Regne Unit no t¨¦ cap constituci¨®.
P. El 2014 vost¨¨ planteja que una opci¨® per fer un refer¨¨ndum seria defensar davant la Uni¨® Europea que una negativa reiterada de l'Estat a acceptar-lo suposa una vulneraci¨® de drets fonamentals. Aix¨° legitima l'estrat¨¨gia que ha seguit el Govern?
R. Jo veia un proc¨¦s de llarg recorregut, sense trencar els plats i sense caure en la unilateralitat des del principi. El punt fort del proc¨¦s ¨¦s el principi democr¨¤tic. Es podia esgrimir el principi democr¨¤tic i seguir una pol¨ªtica de desgast: davant d'una negativa sistem¨¤tica de l'Estat, d'anys, es pot connectar amb l'article II del Tractat de la UE, que intenta un equilibri entre democr¨¤cia, legalitat i drets fonamentals de les persones. Jo plantejava intentar que la UE fes de mediadora per acordar un refer¨¨ndum. Era una estrat¨¨gia de perseveran?a, una alternativa a la unilateralitat per posar en evid¨¨ncia l'Estat. Era una proposta voluntarista, per carregar-nos de raons i rebre una resposta pol¨ªtica europea i recollir simpaties. Avui, havent-nos saltat la legalitat, tenim una mala targeta de visita. La legalitat ¨¦s un valor b¨¤sic de la UE. Aquesta via en aquests moments, despr¨¦s d'haver trencat els plats, no ens faria cre?bles. La gent confon les il¡¤lusions amb la realitat: un proc¨¦s d'independ¨¨ncia ¨¦s un proc¨¦s extremadament dif¨ªcil, i com m¨¦s normal ¨¦s un Estat i menys conflicte hi ha, m¨¦s dif¨ªcil ¨¦s. Al Canad¨¤ i a Esc¨°cia va anar per llarg, d¨¨cades. Aqu¨ª vam pensar que era m¨¦s f¨¤cil i que ho pod¨ªem fer perqu¨¨ ho decid¨ªem nosaltres. Tot plegat ¨¦s una manca de realisme i de barrejar emocions, d'entitats sobiranistes implicades amb un Govern feble que no aguanta les pressions.
P. Vost¨¨ explica que ha patit conseq¨¹¨¨ncies personals arran de la seva responsabilitat. Quines conseq¨¹¨¨ncies personals?
R. Tinc la sensaci¨® que despr¨¦s d'haver-me mullat molt i d'haver estat exposat, hi ha relacions personals que s'han refredat, no nom¨¦s al Parlament, tamb¨¦ a la vida privada, per¨° ¨¦s indiscutible que aix¨° li ha passat a molta altra gent. ?s una sensaci¨® de soledat. Al Parlament hi ha pocs treballadors, tothom s'avenia, ara notes que no ets benvingut a segons quines taules. Ara tinc una vida m¨¦s a?llada, per¨° no li dono m¨¦s voltes.
P. El 2016, despr¨¦s de la dimissi¨® del secretari general del Parlament, la presidenta Carme Forcadell Anna Sim¨® (ERC) i Llu¨ªs Corominas (PDeCAT) li demanen que assumeixi el c¨¤rrec vacant, i per aix¨° li garanteixen que no seguiran amb l'estrat¨¨gia de confrontaci¨® amb el TC. L'estaven enganyant?
R. Jo no me'n refio, veig que ¨¦s posar-me a la gola del llop, per aix¨° no ho accepto. No s¨¦ si m'enganyen, ¨¦s que va ser tan improvisat tot. Hi ha hagut una alta dosi d'improvisaci¨® que explica el desenlla? posterior a la declaraci¨® d'independ¨¨ncia. ?s una fugida endavant, hem fet tantes promeses, hem creat tantes expectatives, tantes il¡¤lusions, que a veure qui diu ara que tot era fantasia. El que ha passat no necessita un judici judicial sin¨® un judici pol¨ªtic a la classe que ens ha manat.
P. El Parlament constitueix ara una comissi¨® d'investigaci¨® de la monarquia. Aix¨° com ho interpreta?
R. Aix¨° forma part d'una escenificaci¨®, com la comissi¨® d'investigaci¨® del 155. ?s una acci¨® que continua en la l¨ªnia de crear l'imaginari que som davant d'un Estat autoritari, crear la imatge que som en un neofranquisme.
P. Vost¨¨ es fa creus al llibre del paper que han tingut juristes catalans defensant la via unilateral, per¨° defensa Carles Viver al capdavant del Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional. Creu que l'han utilitzat o que s'ha deixat utilitzar?
R. Li tinc un gran respecte. Crec que ha estat una pe?a per donar segell de qualitat, per¨° em consta que ell no s'imaginava la deriva final. La redacci¨® de les lleis [la del refer¨¨ndum i la de desconnexi¨®] al final no ¨¦s tan obra seva com dels pol¨ªtics.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
![Cristian Segura](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/https%3A%2F%2Fs3.amazonaws.com%2Farc-authors%2Fprisa%2F801bb98f-999b-4674-9d76-45e449db2604.png?auth=c3867bc5e22bc1e4da23181047f96e55fb39a2acb978f234041d4061225aab10&width=100&height=100&smart=true)
M¨¢s informaci¨®n
Arxivat A
- Declaraci¨® Unilateral Independ¨¨ncia
- Judici al Proc¨¦s
- Llei Refer¨¨ndum Catalunya
- Refer¨¨ndum 1 d'octubre
- Legislaci¨® auton¨°mica
- Catalunya
- Autodeterminaci¨®
- Refer¨¨ndum
- Generalitat Catalunya
- Govern auton¨°mic
- Eleccions
- Casos judicials
- Llibres
- Conflictes pol¨ªtics
- Pol¨ªtica auton¨°mica
- Comunitats aut¨°nomes
- Administraci¨® auton¨°mica
- Espanya
- Cultura
- Pol¨ªtica
- Administraci¨® p¨²blica
- Legislaci¨®
- Just¨ªcia
- Proc¨¦s Independentista Catal¨¢n
- Independentisme