Galeria del mal

El lector que comenci a llegir Blasf¨¨mia i no conegui la seva novel¡¤la anterior, Recorda que morir¨¤s, segurament se sorprendr¨¤ del llenguatge prec¨ªs i polit que usa Ferran Garcia (Vic, 1971), ¡°amb unes l¨ªnies fin¨ªssimes de color blanc¡± ¡ªcom les que rivetegen els pantalons negres on un dels personatges embutxaca la seva m¨¤ ortop¨¨dica¡ª, per invocar la turbul¨¨ncia infernal, descriure un calidoscopi infinit d¡¯horrors i fixar la man¨ªaca brutalitat i el patiment d¡¯un m¨®n de sang i f¨²ria on ¡°nom¨¦s perdura all¨° que fa mal¡±. L¡¯exacerbaci¨® d¡¯una procacitat s¨°rdida acompanya des del principi fins al final les perip¨¨cies de l¡¯Abel Absent, el protagonista de Blasf¨¨mia, al circ ambulant on viu la inf¨¤ncia i recorre Andalusia; a l¡¯hospici de Cadis despr¨¦s de quedar orfe i on coneix el pare Candor, i sap que ¡°mamar-li la polla i aguantar-se les basques quan el semen li omple la boca ¨¦s el preu que cal pagar¡± per no sentir-se tan sol; al bosc de la Sierra de Grazalema on apr¨¨n l¡¯ofici de matallops; o quan obt¨¦ de la just¨ªcia franquista una pla?a com a botx¨ª i s¡¯ocupa de les execucions de la part nord-est d¡¯Espanya. No s¨®n menys s¨°rdides les circumst¨¤ncies de la veu narradora ¡ªun transvestit que no t¨¦ la intenci¨® de matar-se perqu¨¨ ¡°per sentir dolor cal mantenir-se viu¡±¡ª, que comen?a a contar la vida de l¡¯Abel Absent ¡ª¡°amb l¡¯esperan?a que a trav¨¦s seu podr¨¦ explicar-me¡±¡ª una vegada reconeix el seu company d¡¯hospici a la pantalla d¡¯un cine de l¡¯Avinguda de la Llum on es projecta el documental de Basilio Mart¨ªn Patino Querid¨ªsimos verdugos. ?s l¡¯any 1977, hi ha una epid¨¨mia de su?cidis, i el lector est¨¤ a punt d¡¯obrir la porta a un viatge de deliris i desvaris on sempre es nota ¡°l¡¯olor d¡¯abans de la tempesta¡±.

BLASF?MIA

Ferran Garcia
Males Herbes
301 p¨¤g. 18 euros

Blasf¨¨mia es pot llegir com un cat¨¤leg d¡¯elements tenebrosos on les mutilacions ¡ªhi ha molta gent malferida que ha perdut parts de la cara¡ª, la mort, la crueltat i l¡¯asf¨ªxia moral recorren com un estremiment totes i cada una de les seves p¨¤gines, i el lector, especialment en els episodis del bosc dels su?cides i a la part titulada L¡¯¨²ltim combregar de Vic, recordar¨¤ sense dificultat els terribles rituals del poble que Merc¨¨ Rodoreda dibuixa a La mort i la primavera: en un paisatge ple de boira i muntanyes de sal, quan alg¨² es mor, la fam¨ªlia fa un forat amb les mans i l¡¯enterra, per¨° ¡°l¡¯endem¨¤ agafen el matal¨¤s on dormia la persona morta i el porten al cementiri. Desenterren el mort i el posen sobre el matal¨¤s. La fam¨ªlia l¡¯arrossega fins a casa i sopen amb el mort. Quan acaben, el tornen a enterrar. Despr¨¦s es deixa passar una setmana i es fa el mateix¡±. Garcia excel¡¤leix en la construcci¨® d¡¯imatges i atmosferes devastadores, per¨° ser¨¤ tamb¨¦ f¨¤cil que al lector, en llegir La part dels monstres, li vinguin a la mem¨°ria els personatges animalitzats, l¡¯elevada viol¨¨ncia i la densa acumulaci¨® de calamitats ¡ªexperimentades com si fossin els ingredients irreductibles d¡¯unes lleis naturals que no es poden combatre¡ª que poblen els espl¨¨ndids experiments narratius de Camilo Jos¨¦ Cela: hi ha una fira de monstres que s¨®n com s¨¤tirs, cacics de l¡¯Espanya profunda, i pastors que compleixen al peu de la lletra els enc¨¤rrecs destructius que reben. Segurament pot haver-hi qui busqui alguna mena de protecci¨® profil¨¤ctica que el conservi sa i estalvi durant la lectura, per¨° aleshores es corre el risc de no apreciar les altres operacions que realitza Garcia, com aconsegueix que una tendresa bestialment lesionada per la viol¨¨ncia travessi la novel¡¤la, com l¡¯omple d¡¯un humor negre agressiu que, de mica en mica, es transforma en poesia i trag¨¨dia, com es crea un discurs, o un relat, o el que sigui, que no pret¨¦n demostrar res, ni narrar potser, sin¨® tan sols mostrar o fer caure el lector en la trampa que se li para gr¨¤cies a la capacitat d¡¯al¡¤lucinar-lo que demostra posseir l¡¯autor.

Blasf¨¨mia es regeix per una l¨°gica particular que fa que res no sigui liter¨¤riament inversemblant, per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que s¡¯hauria agra?t que Garcia connect¨¦s d¡¯una manera m¨¦s s¨°lida la cad¨¨ncia de les accions i els fets, o que exist¨ªs una major voluntat d¡¯ordre en la disposici¨® de la mat¨¨ria narrativa i el seu ritme, com si l¡¯afany de trucul¨¨ncia ¡ªo de lirisme¡ª li imped¨ªs centrar-se en els necessaris moments de transici¨® entre unes escenes que a vegades es precipiten sense gaire rigor explicatiu. A pesar de tot, seria un desprop¨°sit que el lector no s¡¯atrev¨ªs a con¨¨ixer aquesta galeria del mal.