Un Stevenson ¡®fabul¨®s¡¯

Les formes breus de la literatura volen ser llegides com il¡¤luminacions o com acudits, per pensar o per somriure. Busquen la broma afor¨ªstica o el raonament moral. De vegades, si l¡¯autor est¨¤ inspirat, satisfan els dos requeriments.

A l¡¯escoc¨¨s Robert Louis Stevenson (1850-1994) el recordem com un artista arrauxat i com un mestre del ritme narratiu, capa? d¡¯enllestir Dr. Jekyll i Mr. Hyde en un rampell de tres dies d¡¯escriptura, i prou h¨¤bil per mantenir-nos pendents d¡¯una trama de pirates, o segrestar-nos hores amb una de jacobites escocesos. Stevenson tamb¨¦ va donar-se al conte curt¨ªssim i a la faula concentrada, amb sessions de treball m¨¦s fugaces i juganeres. Quan el 1894 va morir d¡¯una hemorr¨¤gia cerebral, el seu bon amic Sidney Colvin va acceptar el comprom¨ªs de regirar calaixos i ordenar papers inconclusos. Resultat: al cap de dos anys es va publicar un conjunt de 22 hist¨°ries de format molt breu. Colvin va presentar-les conscient que la seva idea d¡¯antologia no devia adir-se amb la del finat, per¨° seria pitjor privar el m¨®n del talent d¡¯un dels grans de la literatura. Va titular-les, tot ras: Faules. Aix¨ª ens arriben avui. El pr¨°leg de Colvin ha caigut i Alberto Manguel oficia. El repertori abra?a mat¨¨ries distintes: un conte ens diverteix amb les min¨²cies filos¨°fiques discutides mentre un vaixell sotsobra, un altre imagina una civilitzaci¨® microsc¨°pica nascuda en una gerra d¡¯aigua desatesa per la minyona... Com les tires c¨°miques que amb tres vinyetes ja fan, molts dels relats no superen les tres planes i alguns ja s¡¯ho fan amb quatre l¨ªnies comptades. El capgr¨°s i la granota, per exemple, extracta perfectament el xoc recursiu entre generacions. Fa aix¨ª:

¡ªHauries de sentir vergonya ¡ªva dir la granota¡ª. Quan jo era un capgr¨°s, no tenia cua.

FAULES

Robert Louis Stevenson
Traducci¨® de Marcel Riera
Quid Por Quo
100 p¨¤g. / 14 euros

¡ª?s just el que em pensava! ¡ªva dir el capgr¨°s¡ª. Mai no vas ser un capgr¨°s.

Tractant-se de faules, cal esperar animals no humans protagonitzant-les, malgrat ser m¨¦s propers als absurds moderns de Kafka (Un report per a una acad¨¨mia) que a les llebres i tortugues dels fabulistes precedents, com Isop o La Fontaine. En tant que faules, tamb¨¦, s¡¯allunyen dels ensenyaments dels ap¨°legs cl¨¤ssics, en el sentit que apunten a la paradoxa relativista. Moralment, Stevenson ¨¦s dual, representant d¡¯una ¨¨tica Jekyll & Hyde que no permet solucions inequ¨ªvoques. ¡°?s una cosa altament dubtosa discernir el b¨¦ del mal¡±, se sent en alguna de les p¨¤gines. Un dels contes presenta un visitant alien¨ªgena; s¡¯ho mira tot amb ulls inhumans i, per tant, treu conclusions desacostumades i desmitificadores respecte als costums victorians.

Rere les Faules s¡¯hi amaga un altre Stevenson, diferent: no pas l¡¯escriptor a doll que arrossega lectors, sin¨® un de m¨¦s reposat que es beu a glopets. Encara no l¡¯hav¨ªem paladejat en catal¨¤. El llibre funciona si no ens fem la pregunta punyetera: per qu¨¨ aquest i no un altre dels t¨ªtols rellevants que falten per traduir o reeditar? El text, per si mateix, sense ser el millor Stevenson, ¨¦s irreprotxable. L¡¯enlletgeix que, en maquetar-lo, s¡¯hi hagin colat un munt de l¨ªnies v¨ªdues i ¨°rfenes. Sorpr¨¨n en una editorial que ha cuidat tant el disseny i que est¨¤ construint un cat¨¤leg d¡¯exquisideses. Aquest error m¨ªnim, en tot cas, far¨¤ mal a la vista d¡¯uns mentre que d¡¯altres ho passaran per alt, perqu¨¨ aix¨° del b¨¦ i el mal ¨¦s cosa discutible.