Pablo Casado en el t¨²nel del temps

Torna com una mala digesti¨® de l¡¯allioli una de les amenaces m¨¦s estimables dels ap¨°stols de la lengua com¨²n, rescatada de l¡¯argumentari de la FAES i presentada sempre com la soluci¨® a les greus dolences que afecten la conviv¨¨ncia a Espanya per culpa de la diversitat ling¨¹¨ªstica: una llei que desenvolupi l¡¯article 3 de la Constituci¨®. Ressona altre cop el mantra que certes autonomies amb certes lleng¨¹es pr¨°pies s¡¯han servit precisament de la llengua per dividir, per perseguir, per generar desigualtat, i ja ¨¦s hora d¡¯un cop de tim¨® que posi les coses al seu lloc. Que amb Franco aix¨° no passava.

Si abans era l¡¯¨°rbita socialista qui havia postulat la conveni¨¨ncia d¡¯una llei de lleng¨¹es a trav¨¦s d¡¯un manifest eunuc com va ser el Manifest pel reconeixement i el desenvolupament de la pluralitat ling¨¹¨ªstica d¡¯Espanya, ¨¦s ara Pablo Casado qui intenta avan?ar Rivera i Abascal per la dreta proposant una llei favorable al castell¨¤ que suposa escombrar tota la bastimenta de la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica i fer tornar el catal¨¤ (juntament amb la resta de lleng¨¹es) a les tenebres de l¡¯opcionalitat i la residualitat, sempre amb l¡¯argument de la igualtat d¡¯oportunitats. S¨®n faves comptades: que hi hagi diverses lleng¨¹es pr¨°pies a Espanya ha acabat sent un privilegi per als ciutadans que viuen en aquelles zones, i cal posar fi com sigui al perjudici que pateixen aquells que han anat a n¨¦ixer en llocs on nom¨¦s es parla castell¨¤.

La proposta de Casado arrenca d¡¯un lament conegut dins la dreta cavern¨¤ria: s¡¯ha badat massa en el desplegament de l¡¯article 3 de la Constituci¨® (un dels pocs articles no desenvolupat per cap regulaci¨® ulterior; un altre era el 155) i han estat les autonomies les que, a trav¨¦s dels seus parlaments, han elaborat normatives espec¨ªfiques per a les lleng¨¹es respectives, les quals han acabat fent-se c¨¤rrec d¡¯alguns usos que abans eren senyorejats pel castell¨¤. Ben mirat, el fet que les diverses lleis de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica (del catal¨¤, basc i gallec) no entressin en contradicci¨® constitucional, per incompareixen?a, amb una llei del castell¨¤ ha estat un gran gol a un Estat ling¨¹¨ªsticament ranci, i d¡¯aqu¨ª plora la criatura. Aix¨ª doncs, el que pret¨¦n la llei Casado ¨¦s restituir la llengua espanyola al lloc d¡¯on la Transici¨® no l¡¯hauria d¡¯haver tret mai.

Vet aqu¨ª els quatre pilars de la mesura: el primer, totes les comunicacions de les administracions hauran de ser obligat¨°riament en castell¨¤, fins al punt de deixar sense efecte les sancions administratives que no siguin comunicades en aquesta llengua; el segon, la llengua cooficial deixar¨¤ de ser un requisit per exercir la funci¨® p¨²blica i passar¨¤ a ser nom¨¦s un m¨¨rit, perqu¨¨ el coneixement d¡¯una altra llengua ¨¦s considerat un llast a la mobilitat funcionarial; el tercer, el castell¨¤ ser¨¤ la llengua vehicular de l¡¯escola, ¡°sense prejudici¡± (sic) que la llengua cooficial sigui tamb¨¦ vehicular; i el quart, tota la retolaci¨® p¨²blica urbana i interurbana haur¨¤ de ser en castell¨¤, cosa que inclou tant la senyal¨¨tica del tr¨¤nsit com la retolaci¨® de les vies urbanes.

No cal dir que la proposta del PP representa una esmena a la totalitat dels processos de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, pels quals s¡¯entenia que la hist¨°ria havia estat cruel amb les lleng¨¹es pr¨°pies d¡¯Espanya i que el castell¨¤ havia d¡¯acceptar la cessi¨® d¡¯espais a fi que la recuperaci¨® d¡¯aquestes lleng¨¹es fos certa. Recorda molt el debat actual sobre l¡¯empoderament femen¨ª i la conveni¨¨ncia que els homes cedeixin els espais necessaris perqu¨¨, m¨¦s enll¨¤ de mostrar-se emp¨¤tics amb les reivindicacions de g¨¨nere, facin un pas enrere a fi que la igualtat de drets no sigui nom¨¦s nominal. Doncs pel que fa a la llengua, sembla que la dreta espanyola se n¡¯ha cansat, de cedir espais, i ja ha comen?at a bastir el relat per a la recuperaci¨® del que fins ara s¡¯han deixat prendre. El pas seg¨¹ent, un passet de no res, seria directament la supressi¨® de la cooficialitat ling¨¹¨ªstica, l¡¯¨²ltim precedent de la qual es remunta a gener de 1939. I amb un nou 155 tot ¨¦s possible.