El conte del Trinche

Hi havia una vegada un futbolista molt singular de nom Tom¨¢s Felipe Carlovich, fill d¡¯un lampista arribat de Iugosl¨¤via, l¡¯¨²ltim de set germans, nascut a Rosario, la terra de Messi, Menotti, Bielsa i Tata Martino, i tamb¨¦ la del Negro Fontanarrosa i del Che Guevara, ¡°la ciutat moderna on la hist¨°ria apareix a cada pas¡± (Clar¨ªn), un lloc ¡°purista¡± (?ngel Cappa), un lloc en qu¨¨ agrada ¡°la lentitud¡± (Enric Gonz¨¢lez), el millor escenari per explicar contes, adverteix el mateix Carlovich. Malgrat que forma part de les divisions inferiors de Rosario Central, durant els anys setanta el seu equip va ser el Central C¨®rdoba, de la Segona Divisi¨®, i l¡¯¨²nica vegada que va ser convocat per a un partit de la selecci¨® va preferir anar a pescar sense que se s¨¤piga si va ser lluny o a prop del riu Paran¨¢.

(¡°S¨ª, es mi pa¨ªs, pero no necesito grit¨¢rselo a otros; parece que le escupimos el himno al de enfrente/No me querr¨¢s convencer de que jugar al f¨²tbol tiene que ser un servicio a la patria/No hay que amar una camiseta; hace que uno ame el resultado y no el juego. Las camisetas son de distinto color para no confundirse y saber a qui¨¦n hay que pasarle la pelota.¡±)

No va vestir mai la samarreta albiceleste, sin¨® que va jugar contra l¡¯Argentina en un amist¨®s de preparaci¨® per al Mundial del 1974 com a membre d¡¯un combinat de Rosario. L¡¯actuaci¨® del Trinche, el nom popular amb qu¨¨ era conegut Carlovich, va ser tan determinant que al descans els internacionals en van demanar la substituci¨®, ven?uts per 3-0. Asseguren els qui el van veure que ¡°va gastar¡± la pilota, talent¨®s com era des de la posici¨® del 5. La seva era una figura gran i elegant, semblant a la de Redondo, molt expressiva, plena de gestos t¨¨cnics, ¨²nic a fer el doble t¨²nel, la sort que li va donar fama abans del no-gol, la jugada que va definir la vida del Trinche.

Es construeix un relat versemblant que amb el temps tendeix a barrejar la realitat amb la imaginaci¨® fins al punt que no se sap on comen?a i on acaba la llegenda del Trinche

(Y entonces El Trinche se qued¨® solo, a 10 cent¨ªmetros de la l¨ªnea; ten¨ªa que empujarla nada m¨¢s.

-Trinche: ?Para qu¨¦ serv¨ªa ya meter el gol? Ya era gol. La pis¨¦ y me volv¨ª para mi campo.

-Periodista: ?Y se extra?a que quisieran pegarle hasta sus compa?eros?

-Trinche: Ya es gol; me paro con la pelota debajo de mi pie izquierdo, la aguanto y no la empujo. ?Y qu¨¦? ?Es gol o no es gol? Si me obligan es gol; pero si yo tomo la decisi¨®n es gol para m¨ª, aunque no suba al marcador. No acepto las reglas que me digan cuando es gol¡­Yo soy la regla que decide. Yo soy el gol (¡­) Y no soy diferente si la pelota entra o no entra.

-Periodista: Que el gol es el juego y el juego es una manera de ser. Ten¨¦s que decidir qu¨¦ es tu vida: jugar o vender; jugar o venderse. En el f¨²tbol, en la vida, en todo.

-Trinche: S¨ª pibe, entendiste todo).

El millor gol del Trinche va ser el no gol, el que no va marcar, i en va fer tants i igual de macos que Maradona, el mateix que va abatre Anglaterra al Mundial del 1986 amb la m¨¤ de D¨¦u i els peus d'un dimoni, immortalitzat per V¨ªctor Hugo Morales.

(Trinche: Que yo no lo hice una vez y contra los ingleses. Yo lo hice siempre y no necesito jugar un campeonato mundial (¡­) Dios es un lujo que no pude permitirme, por eso tuve que jugar al f¨²tbol. ?Pero podr¨ªas haber jugado con Maradona? Eso era como querer abrocharse a Dios. El Dios de ellos, sembrado por ellos, cosechado por ellos (¡­). Dioses del ratito).

No celebrava els gols, ni fantasiejava, tampoc no era cap fanfarr¨®, i nom¨¦s jugava per a qui anava al camp, com si fos una estrella del circ a l¡¯Argentina. L¡¯¨²nica vegada que va ser expulsat, l¡¯¨¤rbitre el va haver de readmetre a petici¨® del p¨²blic, perqu¨¨ la gent no pagava per anar al futbol, sin¨® per veure el Trinche. Ja se sap qu¨¨ passa amb la tradici¨® oral del futbol, a Am¨¨rica i a Europa. A partir dels testimonis, alguns com els de Menotti, P¨¦kerman, Griguol o Maradona, es construeix un relat versemblant que amb el temps tendeix a barrejar la realitat amb la imaginaci¨® fins al punt que no se sap on comen?a i on acaba la llegenda del Trinche.

No s¡¯ha dubtat mai, en qualsevol cas, del seu pessimisme l¨²cid, ni del seu car¨¤cter bohemi i transgressor, del futbolista que va poder ser i no va voler ser, del jugador que va estar a punt de travessar l'Atl¨¤ntic per competir a Fran?a. Tampoc no es va produir m¨¦s tard el seu fitxatge pel Cosmos de Pel¨¦. No volia allunyar-se del seu barri ni de la seva gent; si podia, es canviava sol en un rac¨®, barallat amb el professionalisme, la fama, el negoci i el periodisme, mai protagonista de la portada d¡¯El Gr¨¢fico.

(¡°No hay nada que le guste m¨¢s a un periodista deportivo que lo confundan con un fil¨®sofo. Andate a la mierda, ladr¨®n, anda a citar a Nietzche a la concha de tu hermana/ Estoy muerto porque ac¨¢ si no sal¨ªs en la televisi¨®n no exist¨ªs, y yo no exist¨ª nunca, soy un invento de los futboleros rom¨¢nticos.¡±)

No hi ha imatges del futbolista i amb prou feines hi ha reportatges si s¡¯exceptua l¡¯excel¡¤lent feina de Ra¨²l Rom¨¢n, Edgar Delgado i Luis Miguel Hinojal a l¡¯Informe Robinson dedicat al Trinche. Queda la literatura: Ignasi Torn¨¦ el va entrevistar per a L¨ªbero i el director teatral Jorge Eines ha estrenat a Madrid, Barcelona, Saragossa i Val¨¨ncia l¡¯obra El Trinche, el mejor futbolista del mundo, en col¡¤laboraci¨® amb Jos¨¦ Ram¨®n Fern¨¢ndez. La funci¨® va comen?ar l¡¯any passat a Rosario i tornar¨¤ a Barcelona abans no acabi el 2019. Claudio Gar¨®falo interpreta el Trinche i Lucas Ranzani, el periodista, en un muntatge excel¡¤lent, i el di¨¤leg resulta tan interessant que alguns fragments es recullen en cursiva en aquesta cr¨°nica basada en la representaci¨® del 17 de febrer al Centre C¨ªvic Cotxeres Borrell.

Eines aconsegueix que l¡¯espectador s¡¯identifiqui amb el Trinche. ¡°Pren decisions que, sense saber-ho, ens apropen al futbol que estimem, allunyat de la mercaderia que se¡¯ns ven,¡± argumenta. ¡°No accepta que el triomf medi¨¤tic, econ¨°mic i social el faci jugador de futbol perqu¨¨ ja ho ¨¦s¡±, acaba el director d¡¯una obra en la qual a partir del futbol es parla d¡¯art, llibres i ¨°pera, tamb¨¦ de la vida, la mort, el su?cidi i la guerra i, naturalment, de l¡¯alcohol, de dones i de la felicitat que consisteix a fer ¡°el que un vol sense fotre la gent¡±. I, als seus 72 anys, retirat als 32, rebla despr¨¦s d¡¯assistir a l¡¯estrena: ¡°Vaig descobrir coses que ni jo sabia del Trinche¡±.

Res m¨¦s infantil que imaginar el futbol, aquell en qu¨¨ un no necessita ni entrenador ni contrari, tampoc resultat i encara menys premi, simplement somiar amb una pilota als peus sense cap m¨¦s ambici¨® que la de fer un gol o un no-gol si es tracta del Trinche Carlovich.