El planeta, el feminisme i el futur

Visibilitat, reconeixement, capacitat de mobilitzaci¨®, impacte pol¨ªtic, incid¨¨ncia ideol¨°gica, el feminisme continua penetrant en la societat amb una for?a fins ara desconeguda. I, per si hi havia cap dubte sobre els aven?os que ha aconseguit, la destemprada reacci¨® de determinats sectors pol¨ªtics i socials, generalment agrupats en els partits de la dreta, ho confirma. Els sectors m¨¦s conservadors ho veuen com una amena?a, la qual cosa ¨¦s, d¡¯una banda, la confirmaci¨® d¡¯un ¨¨xit i, de l¡¯altra, l¡¯advert¨¨ncia que la reacci¨® pot ser brutal.

El PP ha entrat en el joc amb disquisicions bizantines, negant les q¨¹estions de g¨¨nere, pretenent igualar homes i dones en la condici¨® de v¨ªctimes i veient fantasmes d¡¯esquerres per tot arreu. L¡¯¨²ltima fa riure: es va negar a participar a les manifestacions del 8-M perqu¨¨ estaven polititzades. Doncs s¨ª, som davant d¡¯una q¨¹esti¨® que, entre moltes altres coses, ¨¦s pol¨ªtica, perqu¨¨ afecta directament les estructures de poder de la societat. I aix¨° ¨¦s el que la dreta ¨Ci bona part dels poders establerts¨C, en una societat teixida sobre el patriarcat des de temps immemorial, no est¨¤ disposada a suportar. Vox i el PP de Casado no dissimulen. Ciutadans s¡¯escuda en una idea del liberalisme que es redueix al fet econ¨°mic: el feminisme ¡°no t¨¦ cap altre objectiu", diu Toni Rold¨¢n, "que el de fer caure, amb pol¨ªtiques p¨²bliques efectives, les barreres que encara hi ha en la igualtat d¡¯oportunitats entre dones i homes a la nostra societat¡±. ?s un objectiu que seria un gran progr¨¦s, per¨° al qual sembla dif¨ªcil arribar sense una mirada m¨¦s profunda sobre el problema, perqu¨¨ la q¨¹esti¨® feminista no es pot reduir a recuperar l¡¯abisme que separa els drets econ¨°mics de les dones dels privilegis dels homes. Cal combinar la immediatesa del que ¨¦s pragm¨¤tic feta de conquestes puntuals amb la construcci¨® laboriosa d¡¯una mutaci¨® ideol¨°gica. I, per descomptat, a curt termini el final de la bretxa salarial ¨¦s una prioritat, que hauria de condemnar a l¡¯a?llament els que s¡¯hi resisteixin.

Els sectors m¨¦s conservadors ho veuen com una amena?a, la qual cosa ¨¦s, d¡¯una banda, la confirmaci¨® d¡¯un ¨¨xit i, de l¡¯altra, l¡¯advert¨¨ncia que la reacci¨® pot ser brutal

Per¨° cal situar la q¨¹esti¨® feminista en el sentit profund que t¨¦ de proc¨¦s emancipador de llarg recorregut, de manera que la lluita contra les injust¨ªcies manifestes en el camp dels drets econ¨°mics no es pot deslligar de l¡¯oportunitat que el feminisme representa de generar una mutaci¨® en les estructures de la societat que ens obri a tots, homes i dones, una via per combatre l¡¯hegemonia ideol¨°gica actual: la societat del Big Other, com l¡¯anomena Shoshana Zuboff, ¡°un r¨¨gim institucionalitzat omnipresent, que registra, modifica, comercialitza l¡¯experi¨¨ncia quotidiana, de la torradora al cos biol¨°gic, de la comunicaci¨® al pensament, de manera a establir nous camins cap als beneficis i el lucre¡±.

Si volem evolucionar cap a una societat en qu¨¨ el reconeixement mutu sigui fonament en les relacions entre humans, en qu¨¨ l¡¯atenci¨®, el respecte i la igual dignitat de les persones constitueixin l¡¯horitz¨® civilitzador i en qu¨¨ ning¨² no es consideri amb dret a utilitzar els altres com a objectes susceptibles de ser abusats, utilitzats i explotats a conveni¨¨ncia seva, nom¨¦s hi ha avui dos camins que ho puguin fer possible i que, en realitat, van junts: la q¨¹esti¨® ecol¨°gica i la q¨¹esti¨® femenina.

L¡¯¨²ltima del PP fa riure: es va negar a participar a les manifestacions del 8-M perqu¨¨ estaven polititzades

La ci¨¨ncia ens ha aportat tota mena d¡¯evid¨¨ncies que confirmen que el planeta est¨¤ en risc i que, si no es canvia el model de desenvolupament, l¡¯esp¨¨cie humana es pot extingir en molt poc temps i els nostres nets poden viure situacions extremadament dures. I, tanmateix, ni les elits econ¨°miques ni les pol¨ªtiques no semblen disposades a assumir els canvis que exigeix aquesta realitat. Uns neguen la cat¨¤strofe, d¡¯altres reconeixen el desafiament, per¨° sense que les voluntats sumin, perqu¨¨ els estats i les institucions internacionals liderin aven?os significatius. Les nostres societats estan estructurades sobre poders fundats sobre la l¨°gica del m¨¦s fort: l¡¯acumulaci¨®, la viol¨¨ncia, la por i el servei voluntari com a forma de submissi¨® i control social que cada vegada concentra m¨¦s els poders i atorga m¨¦s insignifican?a a la majoria. I a aquests poders els costa cedir, encara que es posi en perill les noves generacions.

Avui la revoluci¨® feminista es configura com l¡¯¨²nica alternativa per subvertir les formes de poder dominant, temperar la f¨²ria i col¡¤locar la salvaci¨® i la dignitat de l¡¯esp¨¨cie com a objectiu prioritari, i frenar aix¨ª la dissoluci¨® imparable de la democr¨¤cia en les noves formes d¡¯autoritarisme postdemocr¨¤tic. Potser l¡¯¨²ltima utopia.