La grua que ha arribat de la prehist¨°ria

La migraci¨® primaveral de les aus ve precedida aquest any d¡¯un albirament excepcional: una grua arribada de la prehist¨°ria. L¡¯ocell, representat esquem¨¤ticament per¨° complet en relleu en una pedra calc¨¤ria de trenta cent¨ªmetres de longitud, ¨¦s la figura predominant d¡¯una misteriosa escena narrativa d¡¯art paleol¨ªtic portable en la qual apareixen una altra au, que els experts identifiquen com una cria de la primera, dos ¨¦ssers humans i el que podria ser un s¨ªmbol. Aquesta troballa excepcional (nom¨¦s es coneixen tres casos m¨¦s a Europa d¡¯art paleol¨ªtic en qu¨¨ apareguin escenes d¡¯interrelaci¨® entre humans i aus) l¡¯han feta investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) al jaciment de l¡¯Hort de la Boquera (Margalef de Montsant, al Priorat) i ha estat presentada aquest dilluns al mat¨ª a l¡¯Aula Magna de la UB. L¡¯estudi de l¡¯obra, una creaci¨® art¨ªstica de 12.500 anys realitzada amb un bur¨ª de s¨ªlex, apareix publicat a la prestigiosa revista L¡¯Anthropologie.

A la pedra, que ha estat exhibida en la presentaci¨®, s¡¯hi aprecien aquestes fascinants figures, especialment sota una llum lateral. La m¨¦s gran, la de la grua adulta, ¨¦s notable pel seu realisme i fa pensar que potser la va dibuixar un pioner prehist¨°ric del birdwatching, un Jordi Sargatal del paleol¨ªtic superior, es podria dir. Els investigadors ¨Cmembres del Seminari d¡¯Estudis i Investigacions Prehist¨°riques (SERP) de la UB¨C, no obstant aix¨°, han matisat que, malgrat el naturalisme del gravat i l¡¯aparen?a fidedigna de la grua, segurament l¡¯au tenia un significat simb¨°lic.

In¨¦s Domingo, Pilar Garc¨ªa Arg¨¹elles, Jordi Nadal i Josep Maria Fullola, que signen amb Jos¨¦ L. Lerma i Miriam Cabrelles l¡¯article Humanizaci¨®n en el arte paleol¨ªtico europeo: nuevas pruebas visuales de la interacci¨®n humanos/aves en el yacimiento de L¡¯Hort de la Boquera (Margalef de Montsant, Tarragona, Espa?a), han explicat i valorat la troballa, i la consideren ¡°una fita excepcional de l¡¯art rupestre paleol¨ªtic europeu per la seva raresa i el seu estat de conservaci¨®¡± i ¡°un descobriment molt important en el context catal¨¤, tenint en compte les poques mostres d¡¯art paleol¨ªtic a Catalunya¡±.

Domingo ha explicat que dues de les figures s¨®n b¨ªpedes i amb detalls que les identifiquen en l¡¯art paleol¨ªtic com a humanes (asexuades) o a mig cam¨ª entre hum¨¤ i animal. Dues altres ¡°s¨®n clarament aus¡±, la grua adulta i l¡¯altra figura m¨¦s dif¨ªcil d¡¯interpretar que la precedeix per¨° que es defineix com una cria que estaria sent protegida per la mare. Una cinquena representaci¨®, relacionada amb un dels humans, ¨¦s la d¡¯un motiu no identificat que podria ser un esb¨®s descartat d¡¯una figura, un signe o fins i tot una arma.

La grua adulta est¨¤ en una postura que indica que podria ser un animal mort, una interpretaci¨® refor?ada per un impacte o marca a la pedra de la zona del pit de l¡¯au, com si es volgu¨¦s suggerir que l¡¯animal havia estat ca?at, ja fos per motius culinaris, per obtenir les plomes o algun un altre prop¨°sit simb¨°lic. En tot cas, al jaciment, un abric roc¨®s de nou metres de llarg que va ser ocupat estacionalment durant llargs per¨ªodes, no hi ha evid¨¨ncies que es cacessin i consumissin aus de cap tipus (les restes animals que han aparegut s¨®n en la seva immensa majoria de cabra salvatge, amb alguns conills).

La investigadora ha recalcat que no hi ha gaires representacions d¡¯aus en l¡¯art paleol¨ªtic (la majoria s¨®n d¡¯esp¨¨cies aqu¨¤tiques, aus de presa i c¨°rvids, tot i que m¨¦s de la meitat del conjunt no s¨®n identificables) i poqu¨ªssimes de grues ¨Centre les quals, les d¡¯Arancou, Bruniquel o Laugerie-Basse¨C. Per¨°, sobretot, el que fa ¨²nica la pedra de l¡¯Hort de la Boquera en l¡¯¨¤mbit europeu, ha destacat Domingo, ¨¦s la combinaci¨® de grues i humans en una escena narrativa. Les quatre figures estan alineades en fila en la mateixa direcci¨®, veiem que passa alguna cosa, per¨° ¡°se¡¯ns escapa el sentit¡±. Nom¨¦s es coneixen tres altres escenes semblants amb aus a tot Europa, ha recalcat, a Lascaux, encara que el que hi apareix ¨¦s una figura humana amb cap d¡¯au i una arma, un propulsor, tamb¨¦ amb cap d¡¯ocell; a Taijac, a la Dordonya, un bast¨® gravat; i a G?nnersdorf (Alemanya), a la famosa placa de la cacera. ¡°Veiem que en el paleol¨ªtic superior les aus no nom¨¦s servien per menjar, sin¨® per pensar¡±, ha reflexionat l¡¯estudiosa. ¡°Eren significatives al m¨®n simb¨°lic¡±.

Fullola ha aprofundit en el car¨¤cter enigm¨¤tic de l¡¯escena protagonitzada per la grua. ¡°Sempre hi ha misteri, hem perdut els referents, no sabem i mai podrem saber qu¨¨ significa el que va representar l¡¯artista paleol¨ªtic, ¨¦s com si alg¨² ali¨¨ a la nostra cultura intent¨¦s entendre els nostres senyals de tr¨¤nsit o les figures sagrades de les nostres esgl¨¦sies¡±. Caldria un Panofsky o un L¨¦vi-Strauss magdalenians. Domingo, que ha estudiat les representacions d¡¯animals en els mal anomenats pobles primitius actuals, per comparar, ha afegit sobre aquest tema que a l¡¯ant¨ªlop eland, per exemple, se¡¯l representava a ?frica per atreure les pluges. I ha recordat els vincles tot¨¨mics amb els animals en les societats ind¨ªgenes australianes.

La troballa de la pedra il¡¤lustrada es va produir el 2011, per¨° no s¡¯ha fet p¨²blica fins ara. ¡°Ha fet falta restaurar l¡¯obra, una llarga preparaci¨® pr¨¨via, acabar l¡¯excavaci¨® i anys de recerca per arribar a publicar, ¨¦s un protocol molt rigor¨®s¡±, ha explicat Nadal. A l¡¯abric roc¨®s han aparegut m¨¦s de 34.000 restes, tot i que cap altra pe?a similar. Nadal, que ¨¦s arqueozo¨°leg, ha assenyalat que creuen que la grua representada ¨¦s una grua comuna (Grus grus), tot i que ha recalcat que no sembla que els humans del magdaleni¨¤ tinguessin el mateix afany taxon¨°mic que nosaltres. ¡°I no sabem qu¨¨ els interessava representar, ¨¦s molt possible que alguna cosa que super¨¦s el m¨®n f¨ªsic, un sentit o una for?a sobrenatural o espiritual. ?s un art sagrat¡±.