El catal¨¤ i les pancartes

M¡¯han aconsellat que no ho faci, per¨° em fico a l¡¯esbarzer del tema de la llengua de les pancartes del 8-M; segur que prendrem mal. Des d¡¯aqu¨ª noto com treu fum el compte de Twitter d¡¯Enric Gom¨¤ arran de la piulada espurna de la pol¨¨mica: ¡°Les pancartes feministes a Barcelona s¨®n gaireb¨¦ totes en castell¨¤. Per pensar-hi¡±, un missatge que ha aixecat les ires de dos sectors ben definits: d¡¯una banda, el de les feministes que veuen que en un dia com el seu ha de ser un home qui els digui en quina llengua han de fer els esl¨°gans; i de l¡¯altra, el dels espanyolistes que denuncien l¡¯imperialisme de voler imposar el catal¨¤ fins en les consignes m¨¦s espont¨¤nies. Crec que Gom¨¤ deu haver estat, juntament amb un altre Enric (Millo), l¡¯home que m¨¦s tuitaires ha blocat els ¨²ltims dies.

Ara venen les interpretacions. Per qu¨¨ passa? Qu¨¨ ho fa, que ens passem al castell¨¤ en moments com aquests?, amb tot de conclusions sobre els referents de les lluites hist¨°riques compartides, o el paper dels mitjans de comunicaci¨® i d¡¯internet per a la propagaci¨® dels missatges en castell¨¤, o si la llengua catalana est¨¤ ideologitzada, i per tant, quan toca parlar d¡¯altres coses, millor no barrejar-hi la llengua. S¨®n arguments que solen fer abstracci¨® de l¡¯¨²s social de la llengua, que obvien que la llengua ¨¦s arreu i que tot ¨¦s llengua, i que pressuposen que el corpus textual de les pancartes reflecteix alguna cosa m¨¦s del que reflectiria qualsevol altre ¨¤mbit de l¡¯¨²s social de la llengua. Al darrere de tantes pancartes en castell¨¤ hi hauria doncs un missatge ocult (ideol¨°gic, pol¨ªtic) que cal desentrellar.

Tinc dues observacions al tuit inicial de Gom¨¤. Una ¨¦s que no crec que les pancartes en castell¨¤ fossin ¡°gaireb¨¦ totes¡±, una apreciaci¨® subjectiva, molt pr¨°pia del socioling¨¹ista transe¨¹nt, aquell que extreu generalitzacions a partir de les seves percepcions; s¨ª que eren una majoria important, o molt important fins i tot, per¨° no per aix¨° podem concloure que estem sotmesos a una digl¨°ssia manifestera, com si, pel sol fet de manifestar-nos, tri¨¦ssim una llengua m¨¦s apta i abandon¨¦ssim la d¡¯estar per casa. I l¡¯altra observaci¨® ¨¦s sobre el complement de lloc ¡°a Barcelona¡±, el qual, des de la socioling¨¹¨ªstica, hauria de servir per no generalitzar les afirmacions que s¡¯han fet sobre la producci¨® pancartil. No parlem de Girona, ni de la Vall d¡¯Aran, ni de tot Catalunya. Parlem de Barcelona i d¡¯una mani que, com a molt lluny, va atraure persones de l¡¯¨¤rea metropolitana.

Deia abans que tot ¨¦s llengua, i les manifestacions no se n¡¯escapen. Esperar que una manifestaci¨® a Barcelona ¡ªque no sigui sobiranista¡ª presenti un ¨²s paritari del catal¨¤ a les pancartes (dic nom¨¦s paritari, descarto l¡¯¨²s majoritari) ¨¦s profundament ingenu, i en qualsevol cas caldr¨¤ prendre els nivells generals d¡¯¨²s de la llengua com a marc de refer¨¨ncia, amb totes les servituds estad¨ªstiques si es vol. Per exemple, sabem que a Barcelona el 27,2% de les dones tenen el catal¨¤ com a llengua inicial, contra el 61,5% que t¨¦ el castell¨¤ (31,8%-48,8% en el cas dels homes, per¨° a la mani hi havia moltes m¨¦s dones). Com sabem tamb¨¦ que, per escriure notes personals (a l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics no hi ha pancartes, per¨° les notes serien el tipus de text m¨¦s proper), nom¨¦s un 24,2% de dones fan servir principalment el catal¨¤ (les que fan servir nom¨¦s catal¨¤ i m¨¦s catal¨¤ que castell¨¤), mentre que el castell¨¤ arriba al 62,3% (les que fan servir nom¨¦s castell¨¤ i m¨¦s castell¨¤ que catal¨¤), m¨¦s un 7% que fa servir totes dues lleng¨¹es.

El que revela la profusi¨® de pancartes en castell¨¤ en una mani no t¨¦ res a veure amb amagar la llengua segons quines mobilitzacions, ni comporta la deducci¨® d¡¯una digl¨°ssia end¨¨mica, ni ha de fer creure que amb algunes lleng¨¹es el nostre missatge arriba m¨¦s lluny. Revela el que ja sabem: que hi ha una llengua molt m¨¦s parlada, sabuda i emprada que l¡¯altra, i que, en el futur, l¡¯augment de les pancartes en catal¨¤ no dependr¨¤ tant de la conscienciaci¨® pr¨¨via al 8-M com dels nivells de millora general que puguem proporcionar a la llengua.