Idiomes de les feministes

Fins i tot a mi, que no estic a les xarxes, m¡¯ha arribat el plany: les pancartes de les feministes a la mani de Barcelona eren gaireb¨¦ totes en castell¨¤ i aix¨°, als catalanoparlants, ens ha de fer pensar. Com que sempre procuro arremangar-me si es tracta de pensar, m¡¯hi poso. ?s cert, n¡¯hi havia moltes en castell¨¤. Es corejava molt en castell¨¤. La presentadora parlava en catal¨¤ des de la tarima de la pla?a de Catalunya, i al mateix par¨¤graf citava Simone de Beauvoir en castell¨¤ com si la francesa ho hagu¨¦s escrit aix¨ª. L¡¯acompanyaven amb crits a la pla?a, gaireb¨¦ tots en castell¨¤. ?s un problema? Sens dubte ¨¦s un fet: moltes dones coregen i pinten pancartes en castell¨¤ quan venen dels barris al centre de la ciutat per dir-hi la seva. De qu¨¨ se sorprenen les xarxes? De veure-les? Que parlin? Que escriguin?

La boira que domina gaireb¨¦ qualsevol forma d¡¯expressi¨® avui, fins i tot quan es deixen anar animalades a les xarxes, est¨¤ oferint no obstant un plus interessant¨ªssim: llegir entre l¨ªnies, concloure per un mateix, deduir i inferir respostes. La meva impressi¨® ¨¦s que, en el subtext d¡¯aquesta queixa ling¨¹¨ªstica (una m¨¦s), entre l¨ªnies hi ha el fet que la ciutadania manifestant sembla estar dividint-se en indepes i feministes. Al capdavall s¨®n les manis m¨¦s concorregudes dels ¨²ltims temps, una vegada concl¨°s el 15-M. Les manis, eh, que quedi clar: hi ha indepes feministes i feministes indepes, del que aqu¨ª parlem ¨¦s de les manifestacions i concentracions convocades per uns i per les altres. Que se s¨¤piga no hi ha queixes pel fet provat que a les manis independentistes no es cridin ni es llegeixin frases en castell¨¤, potser se¡¯n van sentir algunes en els temps actius de S¨²mate. Mentre que els indepes s'exclamen per les frases en castell¨¤, escrites o corejades, de les feministes. ?s aquesta la fractura catalana?

Ironies a banda, els soci¨°legs farien b¨¦ d¡¯explicar una mica tot aix¨°. Les manis indepes es nodreixen des del 2012 de ciutadans sobretot de comarques que van a la capital i solen ser catalanoparlants d¡¯expressi¨® oral genu?na, amb pegats, aix¨° s¨ª, de mals h¨¤bits televisius i telef¨°nics, dels quals no ens salvem ning¨², tot i que potser menys tocada, la seva expressi¨® genu?na, per la persistent digl¨°ssia barcelonina. Un mat¨ªs ling¨¹¨ªstic crida l¡¯atenci¨® en aquest grup al WhatsApp: la majoria de missatges indepes estan escrits fatal, en un catal¨¤ ple de faltes i de l¨¨xic pen¨®s, sense difer¨¨ncies d¡¯edat; en la meva experi¨¨ncia, gaireb¨¦ sempre escriuen m¨¦s bon catal¨¤ els neutrals (diguem-ne aix¨ª) que molts indepes radicals. Passa el mateix en els missatges feministes que t¡¯arriben per la mateixa xarxa (no en tinc cap m¨¦s, encara que m¡¯ensumo que a Twitter i Facebook ¨¦s igual). I si ¨¦s un fet que molts d¡¯aquells venen de comarques, ho ¨¦s tamb¨¦ que moltes d¡¯aquestes arriben al centre des de barris i contextos urbans majorit¨¤riament castellanoparlants. ?s greu, doctora?

Despr¨¦s hi ha la mandra, aquest gran monstre, i la seva amiga la indifer¨¨ncia. Veia per la tele un esfor?at locutor (les professionals dels mitjans feien vaga) parlant amb dues senyores i una jove, filla i neboda d¡¯elles. El locutor preguntava en catal¨¤ i les dues dones responien en castell¨¤, fins que la noia va respondre en catal¨¤, un molt bon catal¨¤, i va establir la pauta, sense m¨¦s. La mare i la tia van seguir llavors en catal¨¤.

M¨¦s escenes: noies d¡¯expressi¨® catalana entre elles que, tot i aix¨°, alcen escrits en castell¨¤. Tal vegada moltes joves dels barris haurien corejat cants i consignes en catal¨¤ si els haguessin sentit, ja que estan alfabetitzades en les dues lleng¨¹es, i ¨¦s un altre fet que els joves barcelonins, si vas seguint la conversa en catal¨¤, t¡¯acaben parlant en catal¨¤.

La pregunta llavors, estimades xarxes, m¨¦s aviat seria: per qu¨¨ hi va haver, per qu¨¨ hi ha, tan poques pancartes i consignes en catal¨¤? Per mandra? Per indifer¨¨ncia? Perqu¨¨ una cosa ¨¦s el proc¨¦s i una altra el 8-M? Com que no crec que sigui aix¨°, o no del tot, suggereixo parlar-ho a fons, si de deb¨° volem que el feminisme del segle XXI parli clar i catal¨¤.

PS: Les lectores del manifest van ser decididament parit¨¤ries en aix¨°. En catal¨¤ van llegir la periodista Natza Farr¨¦ i l¡¯activista transsexual Sofia Bengoetxea, que t¨¦ un catal¨¤ sublim; en castell¨¤, l¡¯actriu gitana Alba Flores i la mediadora social i activista guineana contra l¡¯ablaci¨® Aissatou Diallo. Que consti.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF