Jordi Bast¨¦ no ¨¦s un ind¨ªgena digital

Sembla com si el t¨ªtol del nou programa de Jordi Bast¨¦ a TV3, No pot ser!, l¡¯obligu¨¦s a sostenir un extenuant i teatral posat de perplex amb el signe d¡¯exclamaci¨® incl¨°s. La veritat ¨¦s que els dos casos que va triar per a l¡¯episodi inaugural s¨®n per donar-hi moltes voltes, encara que ja eren coneguts. D¡¯empreses que lloguen amics o parents a Espanya n¡¯hi ha des de fa, si m¨¦s no, nou anys ¡ªno calia anar al Jap¨®¡ª. De fet, Bast¨¦ esmenta Familia, un film de 1997 amb Juan Luis Galiardo, que va del tema. I el cas de la noia que va crear un bot per mantenir converses amb el seu amic mort ¡ªamb un algoritme que treballa amb un recopilatori de missatges del difunt¡ª va ser not¨ªcia el 2017 a mig m¨®n. Va sobtar, en un programa sobre tecnologia, que a l¡¯entrevista amb l¡¯empresari japon¨¨s de Family Romance, aquest present¨¦s a la seva clienta un fitxer de possibles candidats que tenia en una carpeta. Paperassa predigital. La terrible necessitat de llogar pares o amics ¡ªencara que ara sigui per fer-se selfies¡ª ja ve de l¡¯¨¨poca anal¨°gica. En sortir de l¡¯entrevista, Bast¨¦ va considerar aquest negoci una mena de prostituci¨® emocional. Home, hauria estat b¨¦ fer aquest comentari amb l¡¯entrevistat al davant, si m¨¦s no pel dret de r¨¨plica. Parlant amb la noia russa del bot, Bast¨¦ va fer una oportuna menci¨® a Black Mirror, arrodonida pel comentari d¡¯un dels seus convidats, Josep Maria Ganyet: ¡°M¨¦s que una s¨¨rie de ci¨¨ncia-ficci¨® ja comen?a a ser un documental¡±.

La periodista Marita Alonso va fer un rep¨¤s a algunes aplicacions que hi ha per lligar. La llista ¨¦s enorme i moltes ja estan pensades per a tribus determinades. Unes relacions, com es va dir, basades en la ideologia d¡¯usar i tirar. Davant del retret habitual que al dating es menteix m¨¦s que es respira, Alonso va ser contundent: ¡°Es diuen tantes mentides com a la vida real¡±.

Despr¨¦s d¡¯un experiment amb gasosa, va arribar l¡¯ep¨ªstola de comiat, on Bast¨¦ va evidenciar una l¨°gica preocupaci¨® pel temps que ens roba el m¨°bil i pel perill que el m¨®n virtual ens faci abandonar el real. ¡°Anem amb compte perqu¨¨ all¨° que pens¨¤vem que no podia ser... pot ser¡±, va concloure. Bast¨¦ t¨¦ l¡¯avantatge sobre molta de la seva probable audi¨¨ncia que no ¨¦s un ind¨ªgena digital. Hi ha arribat, s¡¯hi ha ficat des de fora, com hem fet molts d¡¯altres, i aix¨° fa que no li resulti natural. La tecnologia el sorpr¨¨n i el porta a fer-se preguntes. No solament sobre com s¡¯usa sin¨®, i aqu¨ª est¨¤ la clau, sobre la cultura que hi ha darrere aquests usos. Per¨° tamb¨¦ hi ha una tend¨¨ncia a penalitzar la tecnologia. ?s com quan es parla, posem per cas, de l¡¯addicci¨® a internet i resulta que el responsable ¨¦s internet i no el subjecte de l¡¯addicci¨®, que, lamentablement, necessita satisfer-la i ho fa amb el que troba: el joc, les drogues, el sexe, la xarxa digital...

El problema no ¨¦s la disponibilitat que ens dona la tecnologia, sin¨® saber-la usar cr¨ªticament. I, tamb¨¦, qui n¡¯¨¦s el propietari i amo de les seves tripes i secrets (vegeu l¡¯actual conflicte amb la privacitat). El fil¨°sof Paul Virilio, un altre migrant digital, va teoritzar pertinentment que cada nova tecnologia porta nous accidents, per¨° que aix¨° no ens fa prescindir-ne si els beneficis s¨®n m¨¦s grans que els inconvenients. Est¨¤ molt b¨¦ parlar d¡¯aquests accidents, per prevenir-los, mentre no caiguem en un serm¨® apocal¨ªptic. La soledat, posem per cas, no la provoca el m¨®n digital. ¡°Les xarxes no s¨®n mecanismes d¡¯a?llament¡±, va dir encertadament la psic¨°loga social Dolors Reig al programa. En tot cas, la soledat ja la patim i, simplement, a la xarxa es manifesta.