Mir¨®, del dret i del rev¨¦s

Quatre d¨¨cades de vida s¨®n moltes. M¨¦s encara si tot aquest temps s¡¯ha estat, imm¨°bil, enganxat a una paret. ?s el que ha passat a una de les obres m¨¦s ic¨°niques que conserva la Fundaci¨® Joan Mir¨®: el gran tap¨ªs que va crear l¡¯artista Joan Mir¨® el 1979 amb ajuda d¡¯un altre gran artes¨¤ t¨¨xtil, Josep Royo, que va permetre donar vida i cos a molts dels somnis del pintor. Les seves dimensions, 11 per 5 metres, i el pes, m¨¦s d¡¯una tona, han fet impossible moure¡¯l des d¡¯aleshores. Fins ara. La Mir¨® ha posat en marxa un ambici¨®s projecte per dur a terme els primers treballs de conservaci¨® per aconseguir que aquesta obra tingui una vellesa sense xacres.

Hi havia curiositat per saber com havia afectat el pas del temps la part del darrere d¡¯aquesta obra ja que s¡¯hi havia col¡¤locat un folre posterior per protegir-la. La sorpresa ha estat veure que estava gaireb¨¦ com el primer dia; fins i tot conservava els colors m¨¦s vius que a la part del davant. El 18 de febrer va comen?ar la part m¨¦s complicada del proc¨¦s: col¡¤locar dues bigues de ferro amb politges per poder separar el tap¨ªs de la paret. Des del 4 de mar? s¡¯estan duent a terme les tasques de conservaci¨® in situ. La responsable ¨¦s la restauradora Elisabet Serrat. ¡°?s perfecte. Els fils de cot¨® de l¡¯ordit han suportat perfectament el pes i no s¡¯ha destensat. Al revers no hem trobat cap desperfecte. Tan sols s¡¯ha aplicat vapor per rebaixar la tensi¨® de la fibra i s¡¯han netejat els serrells dels baixos¡±, explica, ficada entre l¡¯enorme tela i la paret.

Entre el 26 de mar? i el 12 de maig tots els que visitin la fundaci¨® podran gaudir d¡¯aquesta oportunitat ¨²nica de veure l¡¯obra per darrere i fer-hi la volta per experimentar-la com un objecte i no nom¨¦s com una imatge plana en dues dimensions. Aix¨ª, tan a prop, ¨¦s m¨¦s que evident comprovar la for?a dels materials i els detalls del treball amb qu¨¨ es va realitzar.

La composici¨® de l¡¯obra, formada per un ordit de fils de cot¨® entre el qual es teixeixen enormes fils de llana, per¨° tamb¨¦ lli, jute i cot¨®, nuats tant pel dret com pel rev¨¦s, fan visible la import¨¤ncia que donava Mir¨® a les dues parts de l¡¯obra i el seu inter¨¨s perqu¨¨ es pogu¨¦s veure tamb¨¦ per darrere, una cosa que fins ara no havia estat possible. La primera idea, va explicar la conservadora en cap de la fundaci¨®, Teresa Montaner, va ser col¡¤locar l¡¯obra a la sala de la rampa, on hi ha les escultures, ¡°perqu¨¨ la gent, quan hi pugi, la vegi per darrere. Per¨°, al final, el tap¨ªs va acabar sent m¨¦s gran i m¨¦s pesat i el sostre d¡¯aquesta zona no estava preparat¡±.

Ara, a dos metres de la paret, el tap¨ªs s¡¯aprecia com una enorme escultura, rotunda i contundent, que adquireix un protagonisme in¨¨dit fins ara. L¡¯efecte es veu potenciat despr¨¦s de retirar les dues obres que estaven col¡¤locades al costat: el Sobreteixim dels vuit paraig¨¹es (1973) i Mans volant cap a les constel¡¤lacions (1974), una pintura de grans dimensions amb la mateixa vocaci¨® mural que el tap¨ªs.

L¡¯aspecte t¨¤ctil de l¡¯obra es veu tan potent a l¡¯anvers com al revers, aconseguit a trav¨¦s de relleus i textures, i el predomini dels colors elementals (blanc i negre) i els primaris (groc, blau i vermell), juntament amb els secundaris com el verd, el taronja i el violeta; una gamma crom¨¤tica caracter¨ªstica de la producci¨® mironiana d¡¯aquells anys. La figura de la dona, de grans peus i forma piramidal, ocupa gaireb¨¦ tot el tap¨ªs, com si levit¨¦s. El m¨®n celestial apareix en una estrella de vuit puntes i una lluna blava.

La hist¨°ria del tap¨ªs i la de l¡¯edifici de Sert estan molt relacionades. El 7 de juny del 1979 es va presentar l¡¯obra despr¨¦s que, durant sis mesos, sis teixidors nuessin i teixissin metres i metres de llana de colors vius. Era la seva tercera pe?a t¨¨xtil per mida. Mir¨® tenia 86 anys, i reapareixia per primera vegada despr¨¦s d¡¯una greu caiguda que havia tingut el 1978.

Abans, Mir¨® i Royo havien realitzat al taller de Tarragona que tenia l¡¯artes¨¤ t¨¨xtil altres obres similars, que sorgien, no per imposici¨® del pintor sobre l¡¯artes¨¤, sin¨® per llargues deliberacions. El 1970 el Tap¨ªs de Tarragona, a mig cam¨ª entre la pintura, el collage i la tapisseria. El 1974 es va inaugurar el gran Tap¨ªs del World Trade Center, que va ser aixafat i destru?t l¡¯11 de setembre del 2001, el mateix dia en qu¨¨ les Torres Bessones van ser enderrocades en l¡¯atemptat terrorista; una pe?a desapareguda per sempre, per¨° de la qual la fundaci¨® Mir¨® conserva la maqueta original del projecte. ¡°No s¡¯han posat mai en contacte amb nosaltres per veure si es podria tornar a fer¡±, va explicar Montaner. El 1997 van crear el Tap¨ªs de la National Gallery de Washington, que va servir perqu¨¨ l¡¯artista i el seu col¡¤laborador pensessin a crear-ne un per a l¡¯edifici de la seva fundaci¨® que estava en construcci¨®.

L¡¯enorme pe?a ¡ªque es va haver de realitzar enmig d¡¯una enorme complexitat amb telers segurs fets a mida¡ª guardava al revers una sorpresa inesperada: una de les llan?adores utilitzada per confeccionar l¡¯obra encara embastada de llana verda, testimoni callat d¡¯un treball excepcional.