Narrar i entendre

A Sis nits d¡¯agost, Jordi Lara (Vic, 1968) narra la hist¨°ria singular i misteriosa de la mort de l¡¯activista pol¨ªtic Llu¨ªs Maria Xirinacs i, com passa amb la majoria de llibres de Javier Cercas, per exemple, l¡¯obra q¨¹estiona la condici¨® del g¨¨nere al qual pertany ¡ªl¡¯autor la descriu com una ¡°novel¡¤la sense ficci¨®¡±¡ª, i oscil¡¤la entre la possibilitat de recrear l¡¯assumpte central en uns termes plausiblement inventius o a trav¨¦s de l¡¯¨°ptica assag¨ªstica. A Sis nits d¡¯agost hi ha una al¡¤lusi¨® cont¨ªnua a la configuraci¨® del que es va llegint: l¡¯escriptor est¨¤ escrivint un llibre, i el lector ho sap des del principi, sap que el que est¨¤ llegint no ¨¦s la hist¨°ria en si, pura i destil¡¤lada, sin¨® que el que est¨¤ llegint ¨¦s el llibre que en conta la hist¨°ria a partir de l¡¯alternan?a de tres l¨ªnies. En un primer lloc, hi ha la reconstrucci¨®, amb una vigil¨¤ncia estil¨ªstica gaireb¨¦ man¨ªaca i d¡¯una intensitat explosiva enorme, de l¡¯anada de Xirinacs a la muntanya del Ripoll¨¨s que havia triat per deixar-se morir; en un segon pla, hi ha el proc¨¦s d¡¯investigaci¨® dels avatars de la hist¨°ria, les entrevistes al seu cercle d¡¯amistats, l¡¯acc¨¦s als papers personals del su?cida, les impressions dels aldeans que van trobar el cad¨¤ver, dels mossos d¡¯esquadra i del forense que van dictaminar que era una mort sense que enlloc s¡¯hi detect¨¦s cap mena de viol¨¨ncia; i, en fi, hi ha tot el que es refereix al proc¨¦s d¡¯escriptura de l¡¯obra, els dubtes que Lara ha d¡¯anar superant, els esfor?os que ha de fer per conv¨¨ncer-se que est¨¤ davant d¡¯uns fets que val la pena de narrar. L¡¯escriptor mostra en tot moment el que hi ha darrere del que el lector va llegint, que tamb¨¦ agraeix que no hi ha hagi experimentalismes exagerats, que fins i tot la proposta esdevingui un relat amb un cam¨ª for?a tradicional, molt propera a una hist¨°ria amb plantejament, nus i desenlla?.

'Sis nits d'agost'

Jordi Lara

Edicions de 1984

205 p¨¤g.

18 euros

Sis nits d¡¯agost no ¨¦s la biografia de Xirinacs, i no ¨¦s tampoc cap llibre que vagi acompanyat de cap missatge ideol¨°gic o patri¨°tic. ?s m¨¦s aviat un llibre que ve a demostrar que la literatura pot ser un mecanisme molt propici per indagar i plantejar preguntes de resposta tan dif¨ªcil com, per exemple, quines poden ser les raons per les quals alg¨² decideix deixar-se morir per inanici¨®. ¡°Segurament, un home en t¨¦ prou amb una sola ra¨® per llevar-se la vida si ho fa des del dolor, per¨° si ho fa des del goig i la plenitud en calen un grapat¡±, escriu Lara, per afegir m¨¦s endavant: ¡°?No eren, ben mirat, raons intercanviables que tant podien ser justificacions d¡¯una mort com incentius per a la vida?¡±. Mentre investiga les veritats i les mentides que es van dir i publicar a la premsa arran de la mort de Xirinacs, Lara s¡¯enfronta als misteris que van envoltar la descoberta del cad¨¤ver ¡ª?de qui era la tovallola que li va servir de coix¨ª?, ?qui va penjar els pl¨¤stics als arbres que cercaven el prat?, ?per qu¨¨ la posici¨® del cos no era la m¨¦s l¨°gica?¡ª, per¨° l¡¯enigma que s¡¯assetja al llarg del relat no ¨¦s de caire criminal, sin¨® un d¡¯hum¨¤ que es projecta en dues direccions: d¡¯una banda, el d¡¯una persona absent, que ja no es pot veure ni con¨¨ixer, per¨° que existeix en el record euf¨°ric o en dolor dels amics, i, de l¡¯altra, el de l¡¯investigador, el de Lara, que topa de seguida amb la realitat d¡¯una llei no escrita quan alg¨² se submergeix en la biografia dels altres, que ning¨² surt indemne de l¡¯examen d¡¯una vida, que ning¨² en surt de la mateixa manera que hi entra. Al cap i a la fi, indagar sobre la mort de Xirinacs ¨¦s l¡¯excusa o el motiu que usa Lara per anar a la recerca d¡¯ell mateix, i la necessitat de saber la veritat sobre les circumst¨¤ncies de la mort de Xirinacs s¡¯acaba convertint en una cosa diferent del projecte original: les preguntes sobre aquella mort porten l¡¯autor a la necessitat de con¨¨ixer-se, a explicar-se la seva pr¨°pia vida i la seva identitat i mirar d¡¯entendre-les mentre ho est¨¤ fent. La hist¨°ria, ja sigui la pr¨°pia o l¡¯aliena, no pot sobreviure sense el relat.

Sis nits d¡¯agost est¨¤ a la mateixa altura, o segurament m¨¦s enlaire, que Una m¨¤quina d¡¯espavilar ocells de nit o dels millors relats de M¨ªstica conilla, potser perqu¨¨ aqu¨ª Lara no es conforma a buscar nom¨¦s la veritat d¡¯uns fets, sin¨® tamb¨¦ la veritat de la literatura m¨¦s enll¨¤ de la ficci¨® mentre narra i ent¨¦n la vida.