L¡¯escola del futur, ja en el present

?s l¡¯hora de la lectura a l¡¯escola dels Encants de Barcelona. Hi dediquen 15 minuts diaris. Els alumnes s¡¯escampen per totes les instal¡¤lacions: uns s¡¯asseuen a les taules, d¡¯altres a la terrassa, d¡¯altres al terra dels passadissos. Cadascun tria el llibre i l¡¯espai on vol llegir. Es respira un aire de llibertat i benestar. L¡¯entrada al mat¨ª i la sortida a la tarda es fa amb m¨²sica relaxant o ¡°de bon rotllo¡± (aquesta setmana toca cantautors com Llu¨ªs Llach o Raimon). Els alumnes porten sabatilles d¡¯estar per casa. Les sabates o les vambes es deixen en unes prestatgeries a l¡¯entrada. ¡°Tot genera benestar. Si est¨¤s b¨¦ pots connectar b¨¦ amb l¡¯aprenentatge. Darrere de molts fracassos escolars hi ha nens que no s¨®n feli?os¡±, destaca Agn¨¨s Barba, directora del centre.

Amb aquests principis afronta el dia a dia l¡¯escola dels Encants, un dels grans referents d¡¯innovaci¨® educativa. Nascuda fa 10 anys i amb gaireb¨¦ 500 alumnes, aqu¨ª es trenca amb els espais, la visi¨® per edats, els deures, els llibres... ¡°V¨¨iem que l¡¯escola tradicional no funcionava i ten¨ªem clars dos aspectes: treballar amb les emocions ¨¦s fonamental perqu¨¨ els alumnes tinguin ganes de descobrir el que els envolta i que el professor ha de donar respostes individuals a cada alumne perqu¨¨ no hi ha una ¨²nica manera de fer les coses¡±, diu Barba.

La directora explica que l¡¯espai lectiu s¡¯organitza en tres temps: el personal, en el qual hi ha lliure circulaci¨® i ells decideixen qu¨¨ fan i amb qui; el de grup, en qu¨¨ es comparteixen relacions, emocions i s¡¯intercanvien opinions; i el d¡¯investigaci¨® i treball cooperatiu, en el qual realitzen investigacions i projectes en grups petits. ¡°A l¡¯escola no hi anem a aprendre coneixements, sin¨® a viure, a cr¨¦ixer com a persones, a aportar el m¨¤xim a la societat i a ser feli?os¡±, resumeix Barba.

En l¡¯¨¤rea infantil, es barregen els nens de tres a cinc anys. ¡°?s interessant el rol que adopten els nens, de petits i de grans. Per als de P3 ¨¦s m¨¦s motivador estar amb els grans, aprenen m¨¦s r¨¤pid. I els de P5 aprenen a ser m¨¦s responsables¡±, explica la Sandra, una de les professores, que abans havia treballat en una escola m¨¦s tradicional. Mentrestant, a prim¨¤ria els alumnes s¡¯organitzen en grups de tres, tamb¨¦ de diferents edats, a l¡¯hora de fer projectes. Cada un t¨¦ una caixa a davant. La de l¡¯Aina, la Maia i la Naroa porta el logo dels Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona. ¡°Hem de buscar les mascotes ol¨ªmpiques que hi ha hagut des del 1992 i al final farem l¡¯escultura d¡¯una mascota¡±, expliquen les noies, que asseguren que estan encantades amb els m¨¨todes de l¡¯escola. ¡°?s molt diferent perqu¨¨ no ens tenen tancats, tenim m¨¦s llibertat¡±.

Els Encants ¨¦s un de la trentena de centres pioners del moviment de renovaci¨® pedag¨°gica que l¡¯entitat Escola Nova 21 est¨¤ ajudant a estendre a molts d¡¯altres des de fa tres anys. De moment ja s¨®n gaireb¨¦ 500 els que treballen en aquesta direcci¨®. Eduard Vallory, responsable de l¡¯entitat, explica que aquest canvi es basa en quatre pilars: qu¨¨ han d¡¯aprendre els alumnes, com ho aprenen (m¨¦s creativitat i menys mem¨°ria), que l¡¯avaluaci¨® no sigui sancionadora i que l¡¯escola estigui organitzada per promoure aquest canvi continu.

Amb l¡¯acompanyament d¡¯Escola Nova 21 i la visita a altres centres, l¡¯institut Costa i Llobera de Barcelona va impulsar fa tres anys una s¨¨rie de canvis per afavorir el treball cooperatiu i global, eliminant part de l¡¯estructura per assignatures. ¡°Amb el treball cooperatiu aprenen a treballar en grup, de manera que si un alumne fa la majoria del treball ha de saber fer un pas al costat i deixar que la resta participi¡±, explica Abraham de la Fuente, membre de l¡¯equip que impulsa la transformaci¨®.

Per als alumnes amb dificultats han empr¨¨s el projecte Som com som, que els permet, durant unes hores, optar per una altra activitat, com ara monitor de menjador o estar al rac¨® de lectura amb els m¨¦s petits. ¡°Treballen la llengua i l¡¯escriptura, perqu¨¨ han de fer un informe, els ajuda a ser m¨¦s responsables i estar m¨¦s motivats per seguir la resta de classes¡±, explica la Magda, una de les professores.

El cam¨ª cap a la innovaci¨® tamb¨¦ topa amb dificultats. Segons Vallory, les principals s¨®n la formaci¨® del professorat, que no ha estat preparat per a l¡¯ensenyament per compet¨¨ncies, i l¡¯avaluaci¨®. ¡°Fins ara sab¨ªem qu¨¨ era un 7 en matem¨¤tiques. Per¨° ara el sistema ¨¦s m¨¦s complex. I com avaluem la capacitat cr¨ªtica o la creativitat?¡±. Amb tot, administracions i escoles saben que el canvi ¨¦s necessari i imparable i en aix¨° treballen altres entitats com Rosa Sensat, els moviments de renovaci¨® pedag¨°gica o Educaci¨® 360. ¡°En un m¨®n complex i incert l¡¯escola ha de dotar els alumnes d¡¯instruments per afrontar aquests reptes. ?s necessari canviar la manera d¡¯aprendre. No pots lluitar contra el bullying a trav¨¦s d¡¯un power point¡±, sentencia Vallory.

El problema de la secund¨¤ria

La secund¨¤ria continua sent l¡¯assignatura pendent quant a la innovaci¨® pedag¨°gica. Un dels h¨¤ndicaps que troben molts alumnes ¨¦s que el model innovador que seguien a la prim¨¤ria s¡¯esfuma a l¡¯institut. ¡°El que m¨¦s els costa ¨¦s estar tres hores seguides asseguts escoltant una persona¡±, explica la directora de l¡¯Encants, Agn¨¨s Barba. ¡°Passen de tenir a prim¨¤ria dos o tres mestres que els coneixen i que saben com aprenen, a tenir 10 professors, cada un amb la seva mat¨¨ria, que no els fan un seguiment individual¡±, afegeix Josep Antoni Garcia, cap d¡¯estudis de secund¨¤ria del Costa i Llobera, que tamb¨¦ imparteix prim¨¤ria. En aquest centre aposten per reduir el nombre de professors i que aquests imparteixin un ensenyament m¨¦s global. ¡°Es guanya en qualitat i el pas de la prim¨¤ria a la secund¨¤ria ja no ¨¦s un tall¡±, conclou Garcia.