Quan Tarradellas va estar a punt de no pert¨¤nyer a ERC

Va ser un gest providencial d¡¯amistat el que va determinar el dest¨ª pol¨ªtic de Josep Tarradellas. Almenys aix¨ª ho va entendre ell l¡¯agost de 1954 quan, despr¨¦s de ser elegit president de la Generalitat de Catalunya a l¡¯exili, va rebobinar la seva vida pol¨ªtica fins aleshores. Va succeir 23 anys enrere, quan els representants de diferents entitats i faccions separatistes i republicanes es van reunir a Barcelona entre el 17 i el 19 de mar? de 1931 a la Confer¨¨ncia d¡¯Esquerres Catalanes de la qual va n¨¦ixer Esquerra Republicana de Catalunya.

Francesc Maci¨¤, que acaba d¡¯arribar de l¡¯exili despr¨¦s de la dictadura de Primo de Rivera, va dur a la cita els seus separatistes d¡¯Estat Catal¨¤. Tamb¨¦ es va valer d¡¯una entitat de la qual era president d¡¯honor, la Joventut Nacionalista La Fal?, perqu¨¨ la seva direcci¨® convenc¨¦s altres entitats similars per tal que fessin el mateix. La Fal? l¡¯havien creat Enric Fontbernat i un grapat de joves el 1918 i havia desaparegut amb la dictadura. El 1930 es va reorganitzar. Va ser en aquesta etapa en qu¨¨ Tarradellas va participar de manera activa i no en la inicial ¡ªmalgrat que ell aix¨ª ho va assegurar, per emfasitzar la seva relaci¨® amb Maci¨¤, tot just en tornar de l¡¯exili.

Fins ara es creia que La Fal? estava del tot compromesa amb Maci¨¤ en el projecte de creaci¨® del que seria ERC. Una carta in¨¨dita de l¡¯Arxiu Montserrat Tarradellas i Maci¨¤ ho posa, per¨°, en dubte. Pel que sembla, Tarradellas va optar per no tornar a la Confer¨¨ncia despr¨¦s de les reunions del 18 de mar?. Si hagu¨¦s continuat aix¨ª, no hauria estat un dels fundadors d¡¯Esquerra i la seva vida pol¨ªtica hauria seguit altres camins. Tot i aix¨°, va rectificar. Qu¨¨ va passar, doncs?

El 28 d¡¯agost de 1954, despr¨¦s de mesos, segurament anys, de donar a entendre que en els seus prop¨°sits no figurava rellevar Josep Irla (el successor de l¡¯afusellat Llu¨ªs Companys) al capdavant de la Generalitat, Tarradellas es va permetre mostrar els seus sentiments despr¨¦s la seva proclamaci¨® com a president a uns, molt pocs, amics ¨ªntims. Entre ells, a Dalmau Costa. ¡°No saps l¡¯emoci¨® que em produeix escriure¡¯t aquesta carta ¡ªcomen?a la missiva manuscrita, poc habitual en ell¡ª. Tanta que no s¨¦ qu¨¨ dir-te. Davant meu tinc aquest paper que em diu que soc el President¡±.

¡°No puc oblidar ¡ªrecordava Tarradellas¡ª aquell 19 de mar? de 1931 demostrant ja l¡¯amic que sempre has estat, traient-me de casa perqu¨¨ renov¨¦ssim el di¨¤leg trencat a la vig¨ªlia de la Confederaci¨® d¡¯Esquerres¡±. Costa, nascut al Port de la Selva el 1902, dos anys m¨¦s jove que el seu amic, durant la Segona Rep¨²blica havia estat el primer i ¨²nic cap de Cerimonial i Majordomia del Parlament de Catalunya (1932-1938). Una vegada perduda la Guerra Civil es va exiliar a M¨¨xic, on es va dedicar al negoci de la restauraci¨®, que li venia de fam¨ªlia: a casa seva tenien una fonda i el seu germ¨¤ tamb¨¦ s¡¯hi dedicava. Aviat va esdevenir un acomodat empresari propietari del lux¨®s restaurant Ambassadeurs al DF, que durant anys va acollir la crema de la societat local i mandataris de visita a la capital mexicana, com De Gaulle o Nixon. Tamb¨¦ fund¨¤ el restaurant La Cava, m¨¦s informal i de molt renom. Amb aquests i altres negocis aviat va aconseguir una posici¨® acomodada que li va permetre ser un dels principals mecenes de l¡¯exili d¡¯ERC, que presid¨ª a M¨¨xic, i del seu amic Tarradellas.

El que va estar a punt de descavalcar Tarradellas de la fundaci¨® d¡¯ERC va ser una pol¨¨mica de la qual nom¨¦s ara se¡¯n sap l¡¯abans veritable. Des de La Fal? es veia incompatible que formessin part del nou partit els afiliats a una altra disciplina que actu¨¦s a Catalunya o que diferissin de l¡¯ideari d¡¯aquest. Era el cas de Marcel¡¤l¨ª Domingo, membre del Partit Republic¨¤ Radical Socialista. Al final, es va dictaminar contra la doble milit¨¤ncia, per¨° amb Domingo, a petici¨® de Maci¨¤, es va fer una excepci¨®. Costa va fer veure a Tarradellas que la seva rebequeria era un error i el va conv¨¨ncer perqu¨¨ no rest¨¦s al marge de la nova formaci¨®.

¡°Perdona aquesta carta, per¨° no arribo a coordinar el meu pensament ¡ªcontinuava emotiu Tarradellas¡ª, no s¨¦ per qu¨¨, per¨° nom¨¦s penso en La Fal?, la Confer¨¨ncia d¡¯Esquerres, les eleccions [que ERC va guanyar a l¡¯abril de 1931 contra pron¨°stic, cosa que li va permetre iniciar l¡¯hegemonia a la Catalunya dels anys trenta], el dia que em vas presentar a l¡¯Enric¡±. Es referia a Enric Fontbernat, al qual no hauria conegut doncs fins al 1930. Aix¨° refor?a la tesi que, a finals dels anys deu, la participaci¨® de Tarradellas a l¡¯entitat separatista va ser molt tangencial, ja que Costa era aleshores al seminari de Girona i no va ser fins als anys vint que es va traslladar a Barcelona i va militar a Estat Catal¨¤ i despr¨¦s a La Fal?.

Home poc donat a sentimentalismes, Tarradellas sempre va tenir molt present l¡¯electricista Enric Fontbernat, a qui va encarregar els treballs d¡¯instal¡¤laci¨® de la luminot¨¨cnia del Parlament el 1932 i que va morir enfrontant-se al sollevament rebel a Barcelona el juliol de 1936. Un cop elegit president de la Generalitat, la missiva a Dalmau Costa mostra com, en el moment de la seva m¨¦s alta consecuci¨® fins llavors, quan li era ¡°impossible expressar tots els meus sentiments¡±, el seu record va ser per als seus amics de la Fal?.