Vitalitat art¨ªstica i terrorisme social

Un dels problemes m¨¦s grans a qu¨¨ s¡¯enfronta un jove novel¡¤lista ¨¦s com sobreviure (o fer-se espai) entre els seus predecessors. Pels volts de 1913 la superf¨ªcie liter¨¤ria russa estava coberta almenys per tres cultius gegantescos: la combinaci¨® de reflexions hist¨°riques i escrutini de la psicologia dom¨¨stica que proposava Tolstoi, les s¨¤diques visions pol¨ªticofilos¨°fiques de Dostoievski, i el geni de Tx¨¦khov per prendre el pols a les mis¨¨ries subtils de la vida quotidiana.

L¡¯esfor? de la generaci¨® seg¨¹ent per escapar de la for?a gravitacional dels seus predecessors i no quedar condemnats a ser uns ep¨ªgons ¨¦s tot un espectacle. I ¨¦s en aquest festival d¡¯inventiva i ast¨²cia on cal situar l¡¯esfor? d¡¯Andrei Beli i de la seva novel¡¤la Petersburg, amb una premissa argumental que sembla sorgida de Dimonis (jove de classe alta que s¡¯embulla amb grups revolucionaris i rep l¡¯enc¨¤rrec d¡¯atemptar contra el seu pare), per¨° que es desenvolupa d¡¯una manera que no pot assemblar-se menys a Dimonis.

Un lloc com¨² ens assegura que Beli va transvasar a la literatura russa molts dels recursos literaris descoberts per James Joyce ¡ªno puc negar que el lleg¨ªs amb gust¡ª, per¨° Petersburg no s¡¯assembla gens a Ulisses: ni rastre de les capbussades en la ment dels personatges, ni de l¡¯estricte control de les t¨¨cniques liter¨¤ries, ni de les agressives par¨°dies del mite.

L¡¯originalitat de Beli no es juga tant en el pla de la invenci¨® sint¨¤ctica o sem¨¤ntica com en la manera de disposar la narraci¨®: en l¡¯exposici¨® dels fets. Per no abandonar el magisteri irland¨¨s, Petersburg recorda m¨¦s aviat una carta d¡¯amor a Laurence Sterne (el mag de la disposici¨® inesperada, la digressi¨®, les accelerades i frenades del relat...). Beli manega un narrador omniscient que s¡¯interromp, summament capritx¨®s i molt c¨°mic; un narrador que envolta els personatges amb circumloquis elegants, que s¡¯allunya de l¡¯assumpte, que parodia els tics dels seus predecessors (genealogies, relacions entre senyors i servents, les servituds de l¡¯amor rom¨¤ntic...) i que sempre que pot deslloriga la trama principal per llan?ar-se a rec¨®rrer la ciutat de Petersburg, un espai urb¨¤ que encara des de perspectives m¨²ltiples, algunes d¡¯ins¨°lites: demogr¨¤fica, arquitect¨°nica, social, ¨¨tica, climatol¨°gica...

PETERSBURG

Andrei Beli
Traducci¨® de Miquel Cabal Guarro
Edicions de 1984
20 euros

No dir¨¦ que Petersburg s¡¯erigeix com un personatge m¨¦s perqu¨¨ desmereixeria la seva aut¨¨ntica naturalesa: en emergir del fons on acostumen a quedar-se les ciutats novel¡¤lades per ocupar el primer pla, es revela com un dels escenaris literaris m¨¦s vius, agitats i insinuants de la novel¡¤la del segle XX. A l¡¯altura del Dubl¨ªn de Joyce, del Berl¨ªn d¡¯Alfred D?blin, del Nova York de John Dos Passos o la Viena de Hermann Broch.

Un dels grans atractius d¡¯aquesta novel¡¤la ¨¦s gaudir de la inventiva amb qu¨¨ Beli es desvia dels territoris dels seus mestres: com evita les disquisicions hist¨°riques, l¡¯exploraci¨® psicol¨°gica dels personatges, el pathos filos¨°fic. Petersburg ¨¦s una novel¡¤la escrita a la contra, per¨° la seva golafreria inventiva no la desarrela del present; Beli ofereix albors d¡¯una burocr¨¤cia corro?da per la corrupci¨®, de la decrepitud d¡¯un tsarisme que considera impossible de renovar. Un espai p¨²blic mals¨¤ del qual nom¨¦s sap trobar una sortida: el corredor macabre del terrorisme. Que tot i l¡¯espectacle d¡¯enginy, imaginaci¨® i comicitat Petersburg acabi gelant-nos la sang no ¨¦s un dels m¨¨rits menors de Beli.