Un judici esgotador

El judici del proc¨¦s ¨¦s un judici extraordinari i transcendental per moltes raons. Per als juristes, ¨¦s extraordinari per la seva complexitat jur¨ªdica. ?s m¨¦s que discutible, jur¨ªdicament, l¡¯apreciaci¨® d¡¯una viol¨¨ncia suficient i planificada com a instrument essencial per assolir la secessi¨®. ?s problem¨¤tica, processalment, la pragm¨¤tica fragmentaci¨® en sumaris diferents per perseguir una ¨²nica presumpta rebel¡¤li¨®, en contra del mandat de la Llei d¡¯enjudiciament criminal (¡°cada delicte donar¨¤ lloc a la formaci¨® d¡¯una ¨²nica causa¡±).

Per a l¡¯opini¨® p¨²blica, el judici del proc¨¦s ¨¦s transcendental per la seva innegable significaci¨® pol¨ªtica. Potser per aquesta ra¨®, i no per la complexitat jur¨ªdica que t¨¦, se n¡¯ha decidit l¡¯¨ªntegra transmissi¨® televisiva en directe. ?s un exemple encomiable de transpar¨¨ncia. L¡¯opini¨® p¨²blica pot jutjar el tribunal, els acusats i acusadors, defensors i testimonis. Pot jutjar el judici en la seva totalitat, i formar les seves opinions dispars.

?bviament gaireb¨¦ ning¨² no t¨¦ inter¨¨s, temps ni paci¨¨ncia per veure totes les sessions de mat¨ª i tarda. Per¨°, tanmateix, gaireb¨¦ tothom es forma una opini¨® m¨¦s o menys definitiva pel que hagi pogut o volgut veure, per les imatges que acaba de veure de la fiscal, o del fiscal, de l¡¯advocat o de l¡¯advocada, pel to de les seves intervencions, per la credibilitat que li mereix aquest testimoni o aquell altre, i, finalment, segons el que espera o vol observar a la imatge televisiva en favor o en contra dels acusats i acusades. Aquesta opini¨®, nascuda d¡¯observacions ocasionals, i de criteris i sentiments previs, sol convertir-se en opini¨® definitiva, en judici personal¨ªssim inapel¡¤lable. Per aix¨° no ¨¦s estrany que, amb el temps que fa que dura el judici, pr¨¤cticament ning¨² no hagi canviat l¡¯opini¨® inicial que tenia. Els mateixos que abans deien que hi ha hagut un cop d¡¯estat, ho diuen despr¨¦s de la prova practicada fins ara. Els mateixos que abans del judici deien que seria una farsa, ho continuen dient, i els qui pensaven que la condemna ja est¨¤ decidida, no han canviat la seva sospita.

El judici no ¨¦s una farsa. S¡¯est¨¤ desenvolupant amb una encomiable normalitat formal. El president est¨¤ dirigint el judici amb explicacions constants de les seves interrupcions, la qual cosa est¨¤ molt b¨¦, ¨¦s totalment infreq¨¹ent i ¨¦s m¨¦s del que exigeix la llei. Aquestes explicacions es podrien interpretar com a voluntat did¨¤ctica per al gran p¨²blic de TV, o com a mirada de re¨¹ll a Estrasburg. L¡¯intervencionisme del president, a vegades excessiu i sobreactuat, no sempre ¨¦s encertat o equitatiu, i genera sensacions de greuge comparatiu, com quan va advertir del possible delicte de fals testimoni un jove inform¨¤tic sospitosament desmemoriat i, en canvi, no va fer la mateixa advert¨¨ncia per una altra sospitosa desmem¨°ria similar de Rajoy i de S¨¢enz de Santamar¨ªa.

No hi ha dades objectives per afirmar que la condemna ja est¨¤ decidida. Una altra cosa ¨¦s que els magistrats del tribunal s¨®n ciutadans que formen part de la normal pluralitat cultural i ideol¨°gica d¡¯una societat democr¨¤tica. En el si d¡¯aquesta pluralitat, i al llarg de la seva dilatada experi¨¨ncia professional, han format els seus criteris tecnicojur¨ªdics i s¡¯han pronunciat en molts altres judicis sobre el concepte de viol¨¨ncia, sobre com valorar la credibilitat dels testimonis, sobre els requisits per a l¡¯apreciaci¨® de la desobedi¨¨ncia; en fi, sobre conceptes jur¨ªdics i probatoris que aplicaran en aquest judici.

Tanmateix, tot i que no hi ha dades objectives per afirmar que el tribunal ja hagi decidit la condemna, ¨¦s comprensible que els processats presos i els seus simpatitzants tinguin una apreciaci¨® subjectiva ben diferent. La decisi¨® del tribunal de mantenir la llarga perman¨¨ncia en pres¨® preventiva de gaireb¨¦ tots els processats en aquest judici ¨¦s una decisi¨® amb un suport legal innegable, tot i que, en tot cas, es pot qualificar com a mesura cautelar excessivament severa. La llei tamb¨¦ ofereix altres mesures cautelars alternatives amb qu¨¨ es pot assegurar la pres¨¨ncia dels acusats en el judici i evitar la desmesura de la pres¨®, per¨° el tribunal no ha considerat convenient servir-se¡¯n. ?s raonable que des de la perspectiva dels acusats aquesta severitat cautelar del tribunal s¡¯interpreti com un indici sospit¨®s de parcialitat, com si ja hagu¨¦s comen?at a condemnar-los abans d¡¯acabar el judici.

Aquest judici interminable i esgotador acabar¨¤ algun dia. La sent¨¨ncia probablement no deixar¨¤ content gaireb¨¦ ning¨², i seran interminables les p¨¤gines de cr¨ªtica jur¨ªdica i extrajur¨ªdica. Esperem que els magistrats s¨¤piguen aclarir les sospites de parcialitat dels acusats i els seus simpatitzants, pel prestigi de la just¨ªcia i, sobretot, perqu¨¨ ¨¦s imprescindible per a la futura conviv¨¨ncia pac¨ªfica.