Beneficia m¨¦s a qui la condueix

Obrim els ulls, el benefici de la moto recau principalment sobre els seus usuaris, que triguen poc i aparquen gratis. Per¨° la resta de la societat tamb¨¦ contribueix a aquesta servitud, ja sigui sacrificant espais p¨²blics dels vianants ja sigui suportant la seva contaminaci¨® ambiental i ac¨²stica, per al cas de les no el¨¨ctriques. Tampoc podem obviar que viatjar amb moto ¨¦s molt m¨¦s arriscat que fer-ho en qualsevol altre mitj¨¤ de transport. Fins i tot a Barcelona, la ciutat amb m¨¦s motos d¡¯Europa, el transport p¨²blic satisf¨¤ cinc vegades m¨¦s demanda de mobilitat que les dues rodes motoritzades: 2.369.000 de despla?aments diaris amb metro, bus, tren i tramvia davant dels 1.086 milions amb cotxe i 450.000 amb la moto.

Si s¡¯ha de jutjar per l¡¯evoluci¨® de les velocitats mitjanes i la intensitat del tr¨¤nsit a les vies principals de Barcelona, tampoc es pot concloure que la moto aporti flu?desa a les carreteres. La moto ha perm¨¨s mantenir el pes de la mobilitat privada en algunes ciutats perqu¨¨ compacta m¨¦s la circulaci¨® privada. Aix¨° pot ser un inconvenient en ciutats molt denses amb poc espai p¨²blic. A m¨¦s, anar amb transport p¨²blic redueix de forma neta la congesti¨® amb les millors r¨¤tios de seguretat per a les persones i sota el principi d¡¯equitat social, no cal disposar de perm¨ªs de conduir ni vehicle propi. Des dels anys 80 les grans ciutats van comen?ar a recuperar les voreres per als vianants, per¨° ara estem perdent aquests espais per la permissivitat amb l¡¯aparcament de motos. Com el cotxe, la moto ha de tenir un aparcament delimitat amb pintura i, en alguns casos, de pagament.

La moto, aix¨ª com la bicicleta el¨¨ctrica i convencional, ¨¦s una part de la soluci¨® al problema de la congesti¨® si avancem en seguretat, civisme i reducci¨® d¡¯emissions i sorolls. I poden ser un bon aliat del transport p¨²blic amb la nova cultura del vehicle compartit.

Ricard Riol, president de l¡¯Associaci¨® per a la Promoci¨® del Transport P¨²blic.