El Govern de Torra paralitza les pol¨ªtiques socials que pregona
El nombre de persones que esperen una prova diagn¨°stica ha crescut un 23,5%
Increment en les llistes d¡¯espera en la Sanitat, traves per percebre la Renda Garantida de Ciutadania, cues per tramitar ajudes¡ Les pol¨ªtiques socials anaven a ser el ¡°motor de la rep¨²blica¡±, segons va dir Quim Torra en la seva investidura. No obstant aix¨°, s¡¯han convertit en la gran assignatura pendent. Se sacseja la import¨¤ncia d¡¯aquestes inversions per ampliar la base social de l¡¯independentisme, per¨° es desatenen. Sembla que el Govern catal¨¤ neda m¨¦s c¨°mode en les aig¨¹es de la simbologia, amb els seus lla?os i fulls de ruta imprecisos.
L¡¯Executiu de Torra no es cansa de repetir que els Pressupostos actuals ¡ªen realitat s¨®n els del 2017 prorrogats¡ª s¨®n els m¨¦s socials, ja que suposen una inversi¨® en aquest terreny superior al 70%. Ni Junts per Catalunya ni ERC han trobat la complicitat de potencials aliats pol¨ªtics com Catalunya en Com¨², PSC o la CUP. Amb els Comuns de Colau ¨¦s amb qui m¨¦s a prop ha estat de tancar un acord. Per¨° la negociaci¨® se¡¯n va anar en orris amb el cop de porta de l¡¯independentisme als Pressupostos de Pedro S¨¢nchez i, en clau catalana, per les negatives de l¡¯Executiu de Torra a pujar el tram auton¨°mic de l¡¯IRPF fins a un 25,5% per als ingressos superiors a 120.000 euros i per la seva determinaci¨® a no tocar l¡¯impost de successions.
Des del 2011, quan es va iniciar l¡¯etapa d¡¯austeritat amb Artur Mas, encara queda tros per rec¨®rrer per sobreposar-se a unes retallades que nom¨¦s van trobar parang¨® en la Castella-la Manxa de Cospedal. En aquests moments, mentre Torra mateix brandi el d¨¨ficit fiscal ¡ªque situa en 15.000 milions anuals¡ª com la causa d¡¯aquesta falta de fons per a pol¨ªtiques socials, entre sindicats, col¡¤lectius i usuaris creix la indignaci¨® pels retards i la burocr¨¤cia. El Govern catal¨¤ ja va haver de fer front al novembre del 2018 a les protestes al carrer. Un 53,1% dels catalans consultats pel Centre d¡¯Estudis de la Generalitat consideraven que Torra ¡°no sap com resoldre els problemes del pa¨ªs¡±.
Dijous passat, la patronal del Tercer Sector, que gestiona bona part de la cartera p¨²blica de serveis socials va denunciar la infrafinan?ament i va reclamar una injecci¨® urgent d¡¯entre 600 i 900 milions.
En el terreny sanitari, el panorama tampoc millora: el nombre de persones que esperen una prova diagn¨°stica ha crescut en un 23,5%, que representen 27.736 ciutadans m¨¦s des que Torra va prendre possessi¨®. Esperen per operar-se 17.392 pacients, un 10% m¨¦s que a l¡¯abril del 2018. I 454.098 usuaris esperen una mitjana de 97 dies per ser visitats per l¡¯especialista. Aquestes dades, amb font al Departament de Salut, s¨®n provocats ¡°pel desgovern¡± i per la falta d¡¯una ¡°dotaci¨® pressupost¨¤ria estructural en llistes d¡¯espera¡±, apunten des del col¡¤lectiu la Marea Blanca.
Una cosa semblant passa amb la Renda Garantida de Ciutadania (RGI), una prestaci¨® que poden percebre les persones de m¨¦s de 23 anys, amb dos anys de resid¨¨ncia a Catalunya, sense patrimoni i amb les ajudes de l¡¯administraci¨® esgotades. Una Iniciativa Legislativa Popular, amb el suport de m¨¦s de 120.000 signatures, que va arribar al Parlament el 2017. Va ser aprovada per unanimitat. Dos anys despr¨¦s, de les 133.746 sol¡¤licituds noves nom¨¦s se n¡¯han aprovat 10.468. Actualment hi ha 120.004 beneficiaris de la RGI, la immensa majoria dels quals ja percebien l¡¯anterior renda m¨ªnima. La Generalitat reconeix que a Catalunya hi ha 350.000 persones en situaci¨® de pobresa severa. Els obstacles que el Govern catal¨¤ posa a les mesures que reclamen ciutadans s¡¯evidencien en el decret recent sobre el model d¡¯habitatge protegit. En el text es liberalitza el model d¡¯habitatge protegit per fixar els preus en funci¨® del valor del s¨°l o del barri en qu¨¨ se situ?, de manera que dona la volta com un mitj¨® a la proposta que va aprovar l¡¯Ajuntament de Barcelona fa setmanes, la qual obliga a fer un 30% de cases socials als promotors en noves construccions.
Amb informaci¨® de Clara Blanchar i Jessica Mouzo.
A la cua en depend¨¨ncia
A Catalunya han mort 24.751 persones des del 2011 mentre esperaven que el procediment burocr¨¤tic determin¨¦s l¡¯ajuda que els corresponia. Al febrer del 2019, hi havia 26.104 catalans als quals els havien reconegut els dos graus m¨¦s severs de depend¨¨ncia que esperaven la prestaci¨®. Passa el mateix amb 47.305 dependents del nivell m¨¦s lleu. Segons l¡¯Associaci¨® de Directors de Serveis Socials, la ¡°situaci¨® ¨¦s cr¨ªtica¡±. La falta de contribuci¨® del Govern central ¨¦s una de les causes d¡¯aquesta situaci¨®, ja que, segons la Generalitat, ha deixat d¡¯aportar 5.700 milions. No obstant aix¨°, Catalunya est¨¤ en el furg¨® de cua de les comunitats, at¨¨s que des del 2015 ha paralitzat el desenvolupament del sistema.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.