La setmana negra de Torra

Aquesta setmana que comen?a, el Govern catal¨¤ haur¨¤ d¡¯enfrontar-se als seus pitjors fantasmes. Una vaga de cinc dies dels metges d¡¯atenci¨® prim¨¤ria, una aturada de dues hores a l¡¯Administraci¨® p¨²blica, la revolta dels Mossos i la petici¨® d¡¯abaratiment en un 30% de les taxes universit¨¤ries ¨Cles m¨¦s cares d¡¯Espanya¨C situaran l¡¯Executiu de Torra davant d¡¯una setmana negra. Cal governar i prendre decisions. Les mobilitzacions a favor de la independ¨¨ncia seran substitu?des per accions reivindicatives en qu¨¨ de ben segur hi participaran col¡¤lectius que tamb¨¦ prenen part en les primeres. Cal tornar al principi de realitat.

La pres¨® preventiva d¡¯un any dels l¨ªders independentistes ¨¦s, sens dubte, injusta; la petici¨® fiscal per rebel¡¤li¨® i sedici¨®, absolutament desproporcionada; ¨¦s evident que va haver-hi viol¨¨ncia policial desmesurada en les c¨¤rregues contra els ciutadans l¡¯1 d¡¯Octubre; els revessos d¡¯Europa a la just¨ªcia espanyola s¨®n m¨¦s que notables¡­ per¨° la vida quotidiana de milions de catalans segueix el seu curs. Tret que l¡¯independentisme es decideixi per la via insurreccional, cal afrontar els problemes. Mentre la boira continua instal¡¤lada a Waterloo ¨Ccom li va passar a un Napole¨® en rereguarda¨C, Catalunya necessita pol¨ªtiques concretes que reverteixin les retallades. Es tracta de tornar a caselles anteriors a l¡¯austericidi practicat pels governs convergents d¡¯Artur Mas, abans que veiessin la llum independentista que els va transformar en presumptes ap¨°stols de la distribuci¨® franciscana de la riquesa.

Contraposar els principis a la realitat ¨¦s una posici¨® ¨¨tica que no redunda en benefici dels sectors socials m¨¦s castigats per la crisi

Despr¨¦s del refer¨¨ndum, els empresonaments i el desallotjament de Mariano Rajoy de la Moncloa pel cas G¨¹rtel no hi ha s¨ªmptomes que l¡¯Executiu de Torra es decideixi a agafar el toro per les banyes. No va ser un bon senyal la negativa dels independentistes a votar els Pressupostos Generals de l¡¯Estat amb l¡¯argument que no es pot negociar amb presos a les presons. Contraposar els principis a la realitat ¨¦s una posici¨® ¨¨tica que no redunda en benefici dels sectors socials m¨¦s castigats per la crisi. L¡¯argument que l¡¯Executiu central pot fer el mateix amb decrets lleis ¨Cesgrimit pel Govern de Torra i que no s¡¯aplica per a ell mateix¨C cau pel seu propi pes: almenys 1.100 milions d¡¯euros (d¡¯IRPF, IVA i compensaci¨® per l¡¯IVA) deixaran de ser ingressats per la Generalitat autom¨¤ticament si els comptes no s¡¯aproven, tal com va informar fa uns dies en aquest diari Dani Cordero. Queden en l¡¯aire un total de 1.500 milions d¡¯euros, mentre el Departament d¡¯Economia pugna per un tercera part, ja que si es relaxa l¡¯objectiu de d¨¨ficit Catalunya ingressaria 490 milions d¡¯euros per als seus propis comptes.

La construcci¨® mental del Govern evita deliberadament la realitat. El fet paradoxal ¨¦s que no sempre ¨¦s aix¨ª: per exemple, Esquerra i Junts per Catalunya van votar fa uns dies amb Ciutadans i el PP a l¡¯hora de vetar una moci¨® impulsada per l¡¯esquerra per incrementar la pressi¨® fiscal a les her¨¨ncies m¨¦s altes. Igualment prosaica resulta l¡¯escrupolositat amb qu¨¨ la Generalitat est¨¤ analitzant si dona o no llum verda al fet que els promotors immobiliaris destinin a ¨²s social un 30% de l¡¯habitatge de nova construcci¨®. Mentre Torra va esquivant el tema, molts constructors s¡¯han afanyat a sol¡¤licitar llic¨¨ncies per evitar la mesura proposada per les organitzacions socials amb el suport de l¡¯Ajuntament de Barcelona.

El PDeCAT, Esquerra, el PSC, la CUP i els comuns van donar suport a la mesura al ple municipal. Ara, a l¡¯espera de finestres d'oportunitat i atents als senyals de fum del civilitzat nord, la Generalitat dona temps als promotors perqu¨¨ reorganitzin el seu pla de negoci. Deu ser que la conversi¨® dels vells convergents a la redistribuci¨® franciscana no va ser de cor? Pot ser que l¡¯¨¨tica hagi quedat aparcada per la pressi¨® dels constructors? ?s possible que la boirosa mem¨°ria d¡¯aquells temps del 3% hagi arraconat el mandat democr¨¤tic de l¡¯Ajuntament de Barcelona?

Hi ha molts interrogants i poca activitat pol¨ªtica per pal¡¤liar problemes. La pres¨® dels l¨ªders independentistes preocupa bona part de l¡¯opini¨® p¨²blica. Tamb¨¦ ocupa un lloc al cor de la societat catalana la precarietat d¡¯un mercat laboral que es pot modificar des de la voluntat pol¨ªtica. 120.000 ciutadans d¡¯aquesta naci¨® hist¨°rica van signar m¨¦s de quatre contractes de treball consecutius en els dotze mesos del 2017. Ha arribat l¡¯hora de governar i deixar els jocs florals per al mes de Maria.