La maternitat ser¨¤ feminista o no ser¨¤

Si agafem el principi feminista que all¨° personal ¨¦s pol¨ªtic, el repte consisteix a polititzar la maternitat en un sentit emancipador. No es tracta d'idealitzar el fet de ser mare, sin¨® de recon¨¨ixer el seu valor social, pol¨ªtic i econ¨°mic, que s'ha negat sistem¨¤ticament. Aix¨ª ho plantejo en el llibre Mama desobedient. Una mirada feminista a la maternitat?(publicat en catal¨¤ per Ara Llibres i en castell¨¤ per Capit¨¢n Swing).

Ser mare i feminista no sembla f¨¤cil, ja que la maternitat carrega una pesada llosa d'abnegaci¨®, depend¨¨ncia i culpa, contra la qual les feministes dels anys seixanta i setanta necess¨¤riament es van rebel¡¤lar. Aquest aixecament va acabar amb una relaci¨® tensa, mal resolta, amb la maternitat, en no voler afrontar els dilemes que aquesta implicava, i en alguns ¨¤mbits fins i tot es va caure en un cert discurs antimaternal i antireproductiu.

No obstant aix¨°, cal diferenciar, com tan b¨¦ explicava Adrienne Rich, a mitjans dels anys setanta, en el seu Nacemos de mujer?¨Cobra reeditada recentment per Traficantes de Sue?os¨C, entre "la instituci¨® maternal" imposada, generadora de submissi¨®, i "l'experi¨¨ncia materna". El desafiament, des d'una perspectiva feminista, consisteix a posar fi a la primera i alliberar la segona, la qual cosa implica una confrontaci¨® constant amb les normes socials establertes. El problema no ¨¦s la maternitat en si, sin¨® el sentit en qu¨¨ la defineix, la imposa i la restringeix el patriarcat.

Les dones hem conquistat el dret a no ser mares, a posar fi a la maternitat com a dest¨ª, ara hem de poder decidir com volem viure aquesta experi¨¨ncia, al marge de les imposicions del sistema. Ni mares sacrificades, que tenen com a ¨²nica finalitat tenir cura de les seves criatures, ni "supermares" 100% disponibles per al mercat de treball. Davant d'aquests ideals maternals inassumibles ¨¦s contra el que cal rebel¡¤lar-se i desobeir. La maternitat continua sent ara com ara un terreny en disputa.

Les mares hem estat considerades hist¨°ricament objectes passius, no subjectes actius amb capacitat de decisi¨®. Veure'ns com a persones independents, amb necessitats pr¨°pies, ha de ser part de la reflexi¨® feminista sobre la maternitat. "El meu cos ¨¦s meu" tamb¨¦ en l'embar¨¤s, el part i la lact¨¤ncia, els quals formen part de la nostra sexualitat. No pot ser que la capacitat de decisi¨® de les dones que han de parir es quedi a la porta d'entrada dels centres hospitalaris.

Avui, una nova generaci¨® de dones, en un context on tenir descendents ja no ¨¦s vist com un dest¨ª ineludible, es replantegen el significat de la maternitat, amb menys prejudicis que les generacions anteriors, i reivindiquen poder viure aquesta experi¨¨ncia al marge de les restriccions del sistema. Es tracta de la presa de consci¨¨ncia de com unes pr¨¤ctiques tan rellevants per a les societats humanes, i en les quals les dones tenim un paper fonamental, com gestar, parir, alletar i criar, han estat relegades als marges, i la necessitat de valorar-les i visibilitzar-les p¨²blicament i pol¨ªticament. La maternitat no ¨¦s nom¨¦s una responsabilitat individual sin¨® col¡¤lectiva, i ho ha de ser en el marc d'un projecte social emancipador.

No obstant aix¨°, una altra maternitat nom¨¦s ser¨¤ possible en un altre model de societat que col¡¤loqui al centre les cures i la vida. Per aix¨° ¨¦s tan important no nom¨¦s apel¡¤lar a una maternitat feminista i a un feminisme que incorpori la maternitat, sin¨® treballar per aconseguir canvis en el mercat de treball, els serveis p¨²blics, la instituci¨® familiar..., en definitiva, en el model de reproducci¨® social, perqu¨¨ ser mares no sigui una quimera ni un privilegi, sin¨® un dret.

Esther Vivas ¨¦s autora de Mama desobedient. Una mirada feminista a la maternitat.