Esther Vivas: ¡°Veiem pits a la televisi¨®, per¨° un pit lactant ens incomoda perqu¨¨ ¨¦s l¡¯ant¨ªtesi de l¡¯er¨°tic¡±

La seva maternitat recent va fer que l'activista Esther Vivas (Sabadell, 1975) canvi¨¦s la tem¨¤tica dels seus llibres, de l'economia social i la sobirania aliment¨¤ria al feminisme i la maternitat. Vivas, que acaba de publicar Mama desobedient (Ara Llibres en catal¨¤/Capit¨¢n Swing en castell¨¤), parteix d'algunes experi¨¨ncies negatives viscudes durant l'embar¨¤s i el part per denunciar les dificultats i les barreres que imposa l'actual sistema econ¨°mic i social perqu¨¨ les dones prenguin les regnes durant tot aquest proc¨¦s i fer aix¨ª compatible la maternitat i el feminisme. La periodista i escriptora tamb¨¦ aprofita per treure a la llum molts temes encara tab¨²s, com la infertilitat, el dol gestacional, les dones que no volen tenir fills o l'excessiu intervencionisme m¨¨dic.

Pregunta.?Dius que la maternitat ¨¦s un tema menyspreat pel feminisme. Per qu¨¨?

Resporta.?Maternitat i feminisme han tingut una relaci¨® complexa perqu¨¨ la maternitat s'ha utilitzat com un mecanisme de control del cos femen¨ª, per supeditar les dones i tenir-les arraconades a la llar. Contra aix¨° es va rebel¡¤lar el feminisme dels anys seixanta i setanta, per¨° alhora es va caure en un discurs antimaternal. Llavors el feminisme veia la maternitat com una c¨¤rrega. Per mi, el problema no ¨¦s ser mare, sin¨® la c¨¤rrega que li posa el sistema patriarcal. Cal reivindicar una maternitat que posi fi a la idea patriarcal de dona abnegada, per¨° tamb¨¦ amb la de supermami.

P.?Es pot ser feminista i mare a la vegada?

¡°Cal reivindicar una maternitat que posi fi a la idea patriarcal de dona abnegada, per¨° tamb¨¦ a la de ¡®supermami¡±

R.??s imprescindible. Cal que el nou moviment i la vaga feminista tinguin com una de les seves reivindicacions la maternitat. Com pot ser que un fenomen tan b¨¤sic com ser mare estigui infravalorat i invisibilitzat? El feminisme ha de reivindicar la maternitat lliure d¡¯imposicions.

P.?Quins elements defineixen una mare desobedient?

R.??s una mare que trenca amb la maternitat patriarcal imposada: aquesta idea de bona mare, abnegada, amb l¡¯¨²nica finalitat de cuidar els fills i sense interessos propis. Per¨° tamb¨¦ cal trencar amb la idea de supermami: la dona que arriba a tot, que ho dona tot a la feina i en qu¨¨ la maternitat queda supeditada al mercat. S¨®n idees de mares ¨²tils per al sistema i no pas de mares emancipades.

P.?Dibuixes un tipus de maternitat ¨Cpart natural, crian?a natural, lact¨¤ncia llarga...¨C que actualment nom¨¦s s¡¯ho pot permetre alg¨² amb un nivell socioecon¨°mic benestant.

R.?La maternitat i la crian?a venen molt marcades per la classe social. Al final no som lliures d¡¯escollir el tipus de maternitat perqu¨¨ ve determinada per un context hostil i enemic de la crian?a. Una mare potser vol fer lact¨¤ncia materna exclusiva durant els primers sis mesos de vida del nad¨®, com marca l¡¯OMS, per¨° resulta que al cap de quatre mesos s¡¯ha d¡¯incorporar a la feina. Llavors nom¨¦s si tens certs estalvis o cert nivell econ¨°mic et pots permetre agafar una exced¨¨ncia. I com m¨¦s prec¨¤ria ¨¦s la teva situaci¨®, menys possibilitat tens d¡¯escollir. Aix¨ª que certa crian?a i la maternitat esdevenen un privilegi. Cal un canvi en les pol¨ªtiques p¨²bliques que faciliti la fertilitat, el part respectat o la lact¨¤ncia.

P.?Iniciatives com l¡¯allargament del perm¨ªs de paternitat aprovat fa uns dies pel Govern central ¨¦s un pas endavant en l'igualtat?

¡°El que no pot ser ¨¦s que es plantegi augmentar el perm¨ªs de paternitat sense ampliar el de maternitat¡±

R.??s un aven?, segons com es miri. Per als pares s¨ª, per¨° en canvi el de maternitat no ha canviat en 30 anys. El que no pot ser ¨¦s que es plantegi augmentar el perm¨ªs de paternitat sense ampliar el de maternitat. La igualtat dels permisos ha estat promoguda per un sector del feminisme que veu la maternitat com una llosa per aconseguir la igualtat en el mercat de treball, per¨° el problema no ¨¦s la maternitat, sin¨® el mercat de treball que no permet la crian?a o la participaci¨® dels pares.

P.?En el llibre compares molt la situaci¨® de Catalunya i Espanya respecte a altres pa?sos.

R.?L¡¯Estat espanyol no en surt gaire ben parat. De fet, es produeix la situaci¨® que amb la nova normativa Espanya es convertir¨¤ en el pa¨ªs de la UE amb el perm¨ªs de paternitat m¨¦s llarg, per¨° a la cua en el de maternitat. Per¨° una cosa similar passa, per exemple, amb la viol¨¨ncia obst¨¨trica.

P.?Viol¨¨ncia obst¨¨trica?

R.?S¨ª, el problema ¨¦s que es veu el part com una malaltia i aix¨° fa que, d'una banda, a l¡¯hora del part no es tingui en compte l¡¯opini¨® de les mares i se les infantilitzi i, de l'altra, que estigui molt medicalitzat i es facin m¨¦s ces¨¤ries, parts amb f¨°rceps o intervencions de les necess¨¤ries. Aix¨° ¨¦s el que es coneix com a viol¨¨ncia obst¨¨trica.

P.?I qu¨¨ diuen les estad¨ªstiques europees?

R.?A l¡¯Estat espanyol hi ha un 25% de dones que pareixen per ces¨¤ria, quan l¡¯OMS recomana un m¨¤xim del 10-15%.

¡°Amb la nova llei Espanya es convertir¨¤ en el pa¨ªs de la UE amb el perm¨ªs de paternitat m¨¦s llarg, per¨° a la cua en el de maternitat¡±

P.?El part ¨¦s potser el moment on la dona ¨¦s m¨¦s vulnerable i es produeixin aquest tipus de casos que denuncies?

R.?Un dels problemes ¨¦s que com que l¡¯embar¨¤s i el part es veuen com una malaltia, tamb¨¦ es veu la dona com un subjecte passiu. I aix¨° tamb¨¦ ¨¦s a causa de la visi¨® patriarcal sobre l¡¯embar¨¤s i el part. De fet, considero que la viol¨¨ncia obst¨¨trica ¨¦s l¡¯¨²ltima frontera de la viol¨¨ncia de g¨¨nere, ¨¦s una viol¨¨ncia que est¨¤ socialment acceptada perqu¨¨ ens han dit ¡°el part ¨¦s aix¨°¡± i les dones pensem que no ens podem queixar perqu¨¨ sort en tenim, de poder tenir el nostre nad¨® entre bra?os. Hi ha professionals sanitaris que intenten canviar aix¨°, per¨° moltes vegades l¡¯atenci¨® que rebis dependr¨¤ de la bona voluntat de les persones que t¡¯atenguin. Darrerament tamb¨¦ s¡¯han aprovat recomanacions a favor del part respectat, per¨° al final s¨®n nom¨¦s recomanacions, aix¨ª que el teu part acaba sent una loteria.

A m¨¦s ens han venut la idea que, com m¨¦s tecnificat, m¨¦s segur ser¨¤ el part. I el part tamb¨¦ ¨¦s un mecanisme de control de les dones a trav¨¦s de la por i el dolor i fa que les dones cedeixin tota la responsabilitat en el personal sanitari. El que cal ¨¦s una visi¨® de g¨¨nere i feminista del part, recuperar la visi¨® del part com un proc¨¦s natural.

P.?Assegures que la societat ¨¦s enemiga de la lact¨¤ncia. Per qu¨¨?

R.?En els darrers anys s¡¯ha millorat molt, per¨° el model socioecon¨°mic dificulta la lact¨¤ncia. Els permisos de maternitat no permeten la conciliaci¨® entre feina i lact¨¤ncia. Tamb¨¦ hi ha els prejudicis per donar el pit en p¨²blic. Ens fem un fart de veure pits a la televisi¨®, per¨° veure un pit lactant ens incomoda perqu¨¨ ¨¦s l¡¯ant¨ªtesi del pit er¨°tic. El pit lactant ¨¦s el contrari als interessos del patriarcat.

P.?El pit allibera o esclavitza la dona?

¡°La viol¨¨ncia obst¨¨trica ¨¦s l¡¯¨²ltima frontera de la viol¨¨ncia de g¨¨nere¡±

R.?Part del feminisme que ha vist la maternitat com una llosa tamb¨¦ hi inclou la lact¨¤ncia. Cal canviar la mirada perqu¨¨ el problema no ¨¦s el pit, sin¨® el sistema. Jo considero que la lact¨¤ncia ¨¦s molt feminista perqu¨¨ ¨¦s molt beneficiosa per a la mare. Es parla molt dels beneficis de la llet materna per a la salut del nad¨®, per¨° tamb¨¦ t¨¦ molts aspectes positius per a la salut f¨ªsica i ps¨ªquica de la mare.

P.?Al final del llibre dius que ni el pit ni el biber¨® faran lliures les dones. Doncs qu¨¨ ho far¨¤?

R.?Als anys setanta les mares donaven m¨¦s el biber¨® i aix¨° no les feia m¨¦s lliures. Llavors el dilema no consisteix tant a decidir entre pit i biber¨®, el problema de la maternitat t¨¦ a veure amb el sistema que no et permet exercir lliurament la crian?a.

P.?En el teu llibre poses molta ¨¨mfasi en experi¨¨ncies negatives amb l¡¯embar¨¤s, el part i la lact¨¤ncia. Tems que aix¨° pugui desanimar alguna futura mare?

R.?Espero que el llibre serveixi per informar. Les dones tenim molt poc coneixement de la nostra sexualitat i de tot el que implica la maternitat. I aix¨° ¨¦s un terreny f¨¨rtil perqu¨¨ hi hagi abusos. El que busca el llibre, des del respecte a totes les opcions, ¨¦s posar llum sobre tots els temes que s¨®n tab¨²s o invisibles, com el dol gestacional, la viol¨¨ncia obst¨¨trica, etc.