Sociologia de la ciutat

Pel que es veu en la seva biobibliografia, Richard Sennett (Chicago, 1943) ¨¦s abans que cap altra cosa un soci¨°leg, autor de llibres tan rellevants com ara El declivi de l¡¯home p¨²blic, La corrosi¨® del car¨¤cter, o L¡¯artes¨¤, tots ells, i m¨¦s, publicats a l¡¯editorial Anagrama. Sense que hagi mai arribat a viure llargs per¨ªodes a la nostra ciutat, hi t¨¦ amics importants per a ell i per ells mateixos, com Xavier Rubert de Vent¨®s i, naturalment, el seu editor, Jordi Herralde.

El 1976, juntament amb Susan Sontag i el poeta Joseph Brodsky, va fundar l¡¯Institut d¡¯Humanitats de Nova York, que en bona mesura va inspirar la societat hom¨°nima de Barcelona. Vaig tenir la sort de participar en diverses sessions de l¡¯institut novaiorqu¨¨s i fer-hi amistat amb ell ¡ªamb sopars alegres a la seva casa de Washington Mews, al Village¡ª, amb Brodsky, Alexander Coleman, Carl E. Schorske i la Sontag, tots amabil¨ªssims menys ella, que tenia un tracte dif¨ªcil a causa del seu afany de protagonisme, com vaig explicar amb arguments en un llibre estranyament llegit.

Sigui com vulgui, Sennett, en la seva condici¨® de soci¨°leg, per¨° tamb¨¦ a causa de la seva enorme passi¨® pel viatge intercontinental, sempre ha demostrat un gran inter¨¨s per les ciutats com a fenomen social molt particular, digne de la m¨¦s gran atenci¨®: al cap i a la fi, m¨¦s de la meitat de la poblaci¨® mundial viu a grans ciutats, i dep¨¨n de qu¨¨ en facin urbanistes i arquitectes perqu¨¨ s¡¯hi visqui b¨¦ o malament.

Acaba de sortir un llibre seu que resumeix tot el seu saber i la seva tasca de camp pel que fa a les ciutats i l¡¯urbanisme, que ser¨¤ de gran profit per a aquells que mai han pensat que les ciutats puguin ser amables amb els ciutadans, o tot el contrari: Construir i habitar. ?tica per a la ciutat (traducci¨® d¡¯Anna Llisterri, Barcelona, Arc¨¤dia, 2019); Construir y habitar. ?tica para la ciudad (traducci¨® de Marco Aurelio Galmarini, Barcelona, Anagrama, 2019). El llibre ve a resultar una barreja d¡¯an¨¤lisis de les ciutats que ha conegut, que s¨®n moltes, en especial dels Estats Units, d¡¯It¨¤lia i de l¡¯Extrem Orient, amb reflexions intel¡¤ligents, habitualment absents en els estudis urban¨ªstics que publiquen els arquitectes. Per a Sennett no t¨¦ gaire sentit que en una escola d¡¯arquitectura us ensenyin solament a fer cases ben aplomades i que s¡¯aguantin davant d¡¯adversitats comunes, si no us han ensenyat alhora la relaci¨® que tota construcci¨® ha de tenir respecte al seu entorn urb¨¤ o natural, i el tipus de vida que generar¨¤ una casa tant des del punt de vista de la seva distribuci¨® i orientaci¨® com des del punt de vista de la seva m¨¦s o menys perfecta incardinaci¨® amb la ciutat sencera. S¨®n coses que la majoria dels arquitectes menystenen, en especial els que van treballar per a N¨²?ez y Navarro, que no solament va degradar tota l¡¯Esquerra de l¡¯Eixample barcelon¨ª ¡ªsobretot els xamfrans tan ponderats per l¡¯autor en aquest llibre¡ª, sin¨® que va pertorbar seriosament la relativa qualitat de la Dreta de l¡¯Eixample quan va plantar edificis sinistres entre dos edificis correctes, d¡¯aquest estil pseudoparisenc (sense mansardes), mediocre per¨° no insultant, que caracteritza bona part de l¡¯arquitectura de la nostra ciutat entre l¡¯inici del pla Cerd¨¤ i els anys trenta, a banda de les apoteosis modernistes que ja sabem, disfuncionals.

Justament el llibre s¡¯atura en una colla de p¨¤gines sobre el pla Cerd¨¤ de Barcelona, amb fotos i tot que posen de relleu de quina manera l¡¯avar¨ªcia dels catalans enriquits per l¡¯estraperlo, o per altres raons (d¨¨cada dels anys 1920), i despr¨¦s la genial pensada de l¡¯alcalde Porcioles (d¨¨cada dels anys 1970) van transformar el que hauria estat una ciutat oberta, una ciutat-jard¨ª, en una quadr¨ªcula que nom¨¦s se salva, avui, gr¨¤cies als xamfrans i els cinc o sis metres de les voreres (aquestes tamb¨¦ espatllades per instal¡¤lacions de restauraci¨® i tr¨¤nsit de bicicletes i patinets). Una altra cosa ¨¦s el barri G¨°tic, fins i tot el Raval, i la nova ciutat mar¨ªtima nascuda arran dels Jocs Ol¨ªmpics de 1992: microciutats singulars dins el conjunt de la metr¨°polis.

?s un llibre altament recomanable per fer de nosaltres, ciutadans, persones amb prou criteri per entendre quins son els defectes org¨¤nics de les nostres ciutats ¡ªrarament heretats dels seus fonaments medievals¡ª, i perqu¨¨, com diu Sennett, vivim m¨¦s en villes ¡ªconglomerats d¡¯edificis¡ª que en cit¨¦s segons la seva definici¨® a les primeres p¨¤gines ¡ª¨¦s a dir, un tot harm¨°nic d¡¯habitatges, parcs, escoles, edificis p¨²blics, esgl¨¦sies... El lector, a m¨¦s, hi trobar¨¤ passatges en qu¨¨ es discuteixen els criteris de grans urbanistes i promotors del segle XX, com Jane Jacobs i Lewis Mumford, o Le Corbusier i Robert Moses. I agrair¨¤ que un llibre sobre urbanisme tingui un biaix ¨¨tic i intellectual molt expl¨ªcit, pel qual hi s¨®n citats Sant Agust¨ª, Lucreci, Kant, Bachelard, Musil, Tocqueville, Baudelaire, Simmel o Benjamin, entre molts altres. En suma: una invitaci¨® perqu¨¨ els arquitectes i els ciutadans entenguin que una ciutat, malgrat que hi viu gent molt diferent ¡ªb¨¤sicament rics i pobres, natius i immigrants¡ª, t¨¦ l¡¯obligaci¨® de presentar uns certs equilibri i concinnitat.