Ferran Barenblit: ¡°Que el Raval no tingui un bon CAP no ¨¦s culpa d¡¯un museu¡±

El Museu d¡¯Art Contemporani de Barcelona est¨¤ immers en un conflicte despr¨¦s que la capella de la Miseric¨°rdia, on t¨¦ previst ampliar-se, fos escollida pel CatSalut com a ¨²nica opci¨® per construir-hi el nou i necessari CAP del Raval Nord. Despr¨¦s de mesos d¡¯estira-i-arronses entre els qui defensaven la prioritat de la salut sobre la cultura i viceversa, dijous passat, in extremis, un dia abans del ple municipal que havia de revertir la cessi¨® de l¡¯edifici dessacralitzat al Macba, la Diputaci¨® de Barcelona va oferir un terreny situat al costat del museu per construir-hi el CAP. Una opci¨® que l¡¯Ajuntament i CatSalut estan avaluant. El director del Macba, Ferran Barenblit (Buenos Aires, 1968), parla per primera vegada despr¨¦s de l¡¯oferiment que pot solucionar el problema.

Pregunta. Qu¨¨ ha passat?

Resposta. Fonamentalment una difer¨¨ncia de posicions entre els membres del Consorci ¡ªAjuntament, Generalitat, Ministeri i Fundaci¨® Macba¡ª sobre on s¡¯havia d¡¯ampliar el Macba. L¡¯octubre del 2017 el Consorci va aprovar per unanimitat un pla estrat¨¨gic que inclo?a l¡¯ampliaci¨® a la capella de la Miseric¨°rdia. Despr¨¦s d¡¯oferir la capella al CAP el tema s¡¯ha discutit al consell general, per¨° ning¨² ha portat a l¡¯ordre del dia rescindir el conveni per ampliar el museu a la capella. Jo tinc l¡¯obligaci¨® d¡¯executar el que el consell general va aprovar. D¡¯altra banda, el Raval no t¨¦ el centre d¡¯atenci¨® que necessita. Hi ha uns usuaris i un personal sanitari que fa 13 anys que esperen per unes retallades que tenen a veure amb un dret b¨¤sic com ¨¦s la salut. Aqu¨ª hi ha la clau: els anys de desatenci¨® a l¡¯assist¨¨ncia prim¨¤ria i a la salut en general. ?s inacceptable i inaudit que els ve?ns hagin de reclamar una cosa tan b¨¤sica com un CAP al segle XXI i que les administracions no siguin capaces de solucionar-ho. El moment pol¨ªtic ¨¦s tens i aix¨° ho contamina tot. Ens ha rebotat un problema que no era del museu.

P. Per qu¨¨ el Macba necessita ampliar-se?

R. La capella es va entregar el 2013 despr¨¦s de d¨¨cades d¡¯abandonament. Quan em vaig incorporar al museu el 2015, despr¨¦s de restablir l¡¯equip vam comen?ar a treballar en una estrat¨¨gia pactada amb els membres del Consorci. S¡¯han dit barbaritats. En aquell pla es va optar per ser m¨¦s museu i generar relats. I aix¨° t¨¦ a veure amb el desplegament de la col¡¤lecci¨®.

P. Per¨° ja mostren la col¡¤lecci¨®.

R. L¡¯exposici¨® Un segle breu apunta al que volem fer, per¨° de manera esquem¨¤tica. Nom¨¦s tenim una sala per d¨¨cada, insuficient si volem evitar un relat hegem¨°nic de l¡¯art i mostrar la capacitat de mirar el m¨®n amb ulls de Barcelona; una ciutat, la vuitena metr¨°poli europea, que no pot renunciar a tenir un museu d¡¯art que expliqui un relat de la contemporane?tat amb totes les seves complexitats. No ¨¦s un dret per a la col¡¤lecci¨®, sin¨® per als ciutadans.

P. No n¡¯hi ha prou amb l¡¯ampliaci¨® que el Macba va fer recentment al convent dels ?ngels?

R. Es dedica a activitats. El 2018, durant 195 dies, 144 relacionats amb exposicions, 37 amb activitats pr¨°pies i d¡¯acollida, gratu?tes, per on van passar 60.000 persones. Es va llogar 46 dies. Seria com dir que el MNAC no s¡¯hauria d¡¯ampliar perqu¨¨ ja t¨¦ la sala Oval. El lloguer ens ajuda a aconseguir el 25% de recursos propis del pressupost</CF><MC> [10,7 milions]. Estem obligats a fer la millor gesti¨® possible, per¨° reclamo la nostra consideraci¨® de servei p¨²blic, amb la qual la pres¨¨ncia de diners p¨²blics ¨¦s fonamental.

P. Tenen sempre espais llogats?

¡°?s inacceptable i inaudit que els ve?ns hagin de reclamar una cosa tan b¨¤sica com un ambulatori al segle XXI¡±

R. No. Aix¨° es pot veure en la nostra mem¨°ria. Som una instituci¨® transparent.

P. El Macba ¨¦s un museu elitista?

R. No. Hi ha la imatge col¡¤lectiva que l¡¯art contemporani est¨¤ reservat a uns pocs. Lluitem contra aix¨°. Si s¡¯hi suma que la col¡¤lecci¨®, en bona part, s¡¯adquireix gr¨¤cies a l¡¯esfor? de persones privades de la Fundaci¨®, sorgeix el malent¨¨s. Per¨° cal recordar que el Macba ¨¦s un museu p¨²blic presidit per l¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, sotm¨¨s a tots els procediments de l¡¯administraci¨® p¨²blica.

P. Per¨° la majoria d¡¯obres s¨®n de la Fundaci¨®.

R. Gaireb¨¦ totes les peces s¨®n de les administracions del Consorci. Per¨° per al museu aix¨° ¨¦s una col¡¤lecci¨® de servei p¨²blic. I aix¨° ¨¦s el que importa. Pensar que aqu¨ª hi ha alguna cosa que t¨¦ a veure amb l¡¯especulaci¨® est¨¤ lluny de la realitat.

P. La Fundaci¨® es pot emportar les obres?

R. Aix¨° ¨¦s pura especulaci¨®. La Fundaci¨® va n¨¦ixer per proveir els fons de la col¡¤lecci¨® del Macba. I ha estat aix¨ª durant m¨¦s de 20 anys. Falta molta did¨¤ctica, explicar millor el model. El Macba ¨¦s un model de refer¨¨ncia que ha perm¨¨s comprar obres d¡¯art de manera intel¡¤ligent en moments de crisi, quan l¡¯administraci¨® no tenia recursos.

P. Hi ha pressupost per reformar la capella?

R. L¡¯ampliaci¨® ¨¦s la necess¨¤ria i ¨¦s petita, amb un cost de vuit milions. Ja es disposa de 5,3 milions: 2,3 d¡¯un fons Feder de la Generalitat i 3 milions m¨¦s de l¡¯1,5% cultural del Ministeri de Cultura.

P. Per qu¨¨ no s¡¯ha actuat en cinc anys?

R. El 2103 no hi havia diners. S¡¯ha aprovat per unanimitat un calendari detallat amb el pla, a m¨¦s d¡¯un finan?ament per poder procedir. L¡¯octubre del 2017 no era el moment d¡¯anunciar un projecte a llarg termini. Per responsabilitat i prud¨¨ncia vam esperar que tot es clarifiqu¨¦s.

P. La capella ¨¦s la millor soluci¨® per cr¨¦ixer?

R. ?s el cam¨ª que tenim establert.

P. Es podria cr¨¦ixer al p¨¤rquing de la pla?a?

R. La comissi¨® t¨¨cnica ho continua estudiant. Dijous [avui] tenim la propera reuni¨®. Cal veure la viabilitat i els costos de totes les propostes. Per¨° hi ha moltes inc¨°gnites.

P. Gala Pin diu que indemnitzar la concession¨¤ria del p¨¤rquing nom¨¦s costaria 3,6 milions.

R. No he vist aquest informe, per¨° la clau ¨¦s que si s¡¯amplia al p¨¤rquing, els 5,3 milions desapareixen perqu¨¨ s¨®n finalistes. Dit d¡¯una altra manera, comen?ar¨ªem de zero: entre els 5,3 que es perdrien i el cost de 3,6 gaireb¨¦ sumarien nou milions.

P. El museu ha estat v¨ªctima de la situaci¨®?

R. La situaci¨® ¨¦s tremendament desafortunada. Estem d¡¯acord que la salut ¨¦s priorit¨¤ria. El problema ¨¦s que falten pol¨ªtiques culturals clares en les quals s¡¯inscrigui el creixement del Macba. Hi ha hagut molta improvisaci¨® per¨° no en sanitat, sin¨® en cultura. La meva sorpresa ¨¦s que s¡¯hagin creuat els dos temes. Qu¨¨ hauria passat si els treballs a la capella ja haguessin comen?at? El barri s¡¯hauria quedat sense assist¨¨ncia sanit¨¤ria? No ho crec.

P. El preocupa la relaci¨® amb el barri?

R. Si alg¨² es pensa que no hi ha CAP per culpa d¡¯un museu, s¨ª, per¨° si el Raval no t¨¦ el CAP que es mereix no ¨¦s per culpa del Macba, sin¨® per falta d¡¯anys d¡¯inversi¨® en la sanitat p¨²blica. Em genera tristesa que es vegi el museu com una cosa negativa. ?s inc¨°mode per a tot l¡¯equip.

P. Com se soluciona?

R. Amb treball constant, com el que fem. El que passa ¨¦s que s¨®n projectes que no estan fets per presumir, sin¨® per ser efica?os. En aix¨° no ha canviat la relaci¨® amb el barri, on el Macba fa una funci¨® molt important.

P. El CAP t¨¦ cabuda al costat del Macba?

R. Sembla que la soluci¨® era just al davant nostre. Si ¨¦s la soluci¨®, benvinguda sigui. De fet, l¡¯obra de Keith Haring, la que m¨¦s t¨¦ a veure amb la salut p¨²blica, ja ens ho assenyalava.

P. Hi posar¨¤ problemes, arribat el cas?

R. Si s¡¯arriba a la conclusi¨® que aquesta ¨¦s la millor opci¨®, m¡¯agradaria participar-hi d¡¯alguna manera i treballar plegats, per¨° ¨¦s aviat.

P. Aquesta ¨¦s la millor opci¨® per al CAP?

R. No entenc per qu¨¨ la proposta que es va fer fa un any d¡¯ampliar el CAP a l¡¯edifici actual no es va portar a terme. Si el problema ¨¦s la subestaci¨®, per qu¨¨ no ho ¨¦s tamb¨¦ per als usuaris d¡¯una biblioteca i els ve?ns? La ciutat ¨¦s plena de subestacions. La normativa les permet. I si ¨¦s perill¨®s, per qu¨¨ se¡¯ns ofereix que ens hi traslladem?

P. El Macba est¨¤ de pega?

R. En 23 anys d¡¯hist¨°ria sempre ha tractat el conflicte a trav¨¦s de la seva programaci¨®. S¡¯ha dialogat sense por, com es veu visitant la col¡¤lecci¨®. Bona part dels debats del Raval i de la ciutat han travessat la programaci¨®. No ens interessa mostrar una hist¨°ria pl¨¤cida.

P. Exposaria el conflicte de la capella?

R. I tant que s¨ª, seria magn¨ªfic.

P. Com es veu el futur?

R. Espero que tot plegat s¡¯aclareixi i que la soluci¨® sigui la bona sense haver renunciat a res, ni a l¡¯ampliaci¨® que es necessita per a les pr¨°ximes d¨¨cades, ni al centre de salut, que ¨¦s b¨¤sic. Haver d¡¯escollir em sembla una crueltat. Em genera tristesa que no siguin not¨ªcia altres coses del museu, com el fet que els visitants han augmentat molt: els dissabtes a la tarda venen al museu 2.000 persones des que ¨¦s gratu?t, la majoria p¨²blics nous. El 2018 el vam tancar amb 331.000 visitants. Les xifres no s¨®n fonamentals, per¨° mostren que es fa bona feina.