L¡¯escola treu un notable en acollida, per¨° susp¨¨n en integraci¨®

Passen tot just uns minuts de les 11 del mat¨ª i un immens enrenou inunda el pati de l'escola Pompeu Fabra de Manlleu, a Osona. Al camp de futbol se sent molt de xivarri. Una alumna rossa creua el pati a tota velocitat, entre riures, darrere d'un altre nen de pell negra. ¡°Ell ha arribat fa 15 dies de Ghana. Ella ha nascut aqu¨ª. Ja s¨®n amics¡±, interv¨¦ la directora, Lourdes Are?as. El centre t¨¦ 510 alumnes, el 27% d'origen immigrant. Marroquins, sud-americans, xinesos, romanesos, ghanesos. Per¨° al pati el passaport no importa. La primera barrera ¨¦s la llengua. Despr¨¦s, gaireb¨¦ tot va rodat, assegura la docent. Gaireb¨¦ tot.?

La integraci¨® dels menors immigrants forma part dels projectes educatius dels centres. Hi ha aules d'acollida, atenci¨® especialitzada i acompanyament a les fam¨ªlies per incorporar-les a la comunitat. Per¨° el xoc cultural i la desigualtat d'oportunitats entre nadius i estrangers encara es fan palesos. Els resultats acad¨¨mics s¨®n pitjors entre els alumnes d'origen immigrant i l'abandonament escolar, m¨¦s alt. Els experts advoquen per un canvi de model cap a una educaci¨® intercultural, on s'incorpori la diversitat en el curr¨ªculum i es combati la segregaci¨® dins i fora de l'aula.

¡°La meva filla va estar de tercer a sis¨¨ de prim¨¤ria en una aula nom¨¦s amb nens immigrants, la majoria ¨¤rabs. Ella plorava perqu¨¨ els seus companys no parlaven el seu idioma i a l'esbarjo estava sola¡±, relata Maril¨² Alberca, que va arribar el 2006 a Terrassa (Vall¨¨s Occidental) procedent de l'Argentina. La nena, que va n¨¦ixer aquell mateix any, va ser escolaritzada a La Nova Electra, una escola p¨²blica. Fa cinc anys, van comen?ar els problemes: ¡°Em van dir que la canviaven de classe perqu¨¨ tenia problemes d'aprenentatge, per¨° en aquest grup no hi havia cap espanyol. Eren guetos¡±, protesta. Alberca va denunciar aquesta segregaci¨® davant la Inspecci¨® educativa i va elevar la queixa a SOS Racisme. Segons la Generalitat, la Inspecci¨® va actuar i va ordenar que es redistribu?ssin els grups.

En el curs 2016-2017, hi havia a Espanya 721.609 alumnes d'origen estranger en el sistema educatiu no universitari, un 18% m¨¦s que fa 10 anys. Les comunitats aut¨°nomes, amb compet¨¨ncies educatives, han desplegat recursos, com ara aules d'acollida, per atendre els nouvinguts. Tamb¨¦ el Ministeri finan?a projectes, com el MUS-E, per millorar la integraci¨® a trav¨¦s de l'art. ¡°Treballen diferents cultures per refor?ar el sentiment de pertinen?a al seu pa¨ªs d'origen i al d'acollida¡±, explica Nuria Manzano, directora del Centre Nacional d'Innovaci¨® i Recerca Educativa.

A Catalunya, la comunitat amb m¨¦s alumnes d'origen estranger (23,8%), hi ha 801 aules d'acollida. Serveixen, sobretot, per superar la barrera ling¨¹¨ªstica, i es combinen amb classes a l'aula ordin¨¤ria amb els altres companys. ¡°?s com una pista d'aterratge. Arriben confusos. El m¨¦s b¨¤sic ¨¦s donar suport emocional i prioritzar el dol migratori¡±, explica ?ngel Ramos, professor de l'aula d'acollida de l'Institut Sant Andreu de Barcelona.

Alguns experts asseguren que aquestes aules ¡°han donat bons resultats¡±, per¨° s'han quedat curtes. ¡°Hem fet b¨¦ l'acolliment per¨° no tant la integraci¨®. El moment m¨¦s delicat ¨¦s passar plenament a una aula ordin¨¤ria. Al sistema li costa atendre alumnes amb dificultats diverses¡±, al¡¤lega Albert Quintana, tutor d'una aula d'acollida a Girona.

Suport constant

La motxilla que porten els nanos no ¨¦s lleugera i cal temps per abordar cada cas. ¡°L'acolliment ha d'anar m¨¦s enll¨¤ del primer any. Despr¨¦s dels dos cursos es van acabar els suports. Cal promoure espais de trobada entre els centres i fora¡±, apunta Jordi P¨¤mies, investigador de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB). Tampoc ¨¦s igual entrar a prim¨¤ria que a secund¨¤ria, o si l'alumne ha estat escolaritzat o fa temps que ¨¦s fora del sistema. ¡°Com m¨¦s petits, m¨¦s f¨¤cil. A mesura que creixen, ells s'adonen de les difer¨¨ncies entre uns i altres i tot plegat es complica¡±, apunta Are?as.

De fet, els resultats acad¨¨mics al final del proc¨¦s educatiu cristal¡¤litzen la bretxa educativa entre els alumnes nadius i els d'origen estranger. En les proves PISA, els estudiants amb antecedents d'immigraci¨® obtenen m¨¦s mal resultats en les tres compet¨¨ncies principals: 11 punts menys que els aut¨°ctons a Ci¨¨ncies, 40 menys a Lectura i 43 per sota a Matem¨¤tiques. PISA tamb¨¦ constata que el sentit de pertinen?a al centre ¨¦s m¨¦s alt entre els nadius. ¡°Les mesures d'atenci¨® a la diversitat no estan sent eficaces. Continua augmentant l'absentisme i l'abandonament¡±, assenyala Andr¨¦s Escarbajal, professor de Did¨¤ctica i Organitzaci¨® Escolar de la Universitat de M¨²rcia. Segons el Ministeri, l'abandonament prematur dels estudis en immigrants ¨¦s del 35,1% el 2018; en nadius, del 15,3%.

Entitats com la Fundaci¨® Adsis, que t¨¦ programes d'acci¨® social, funcionen de refor? educatiu on no arriba el sistema ordinari. ¡°Ajudem en les tasques de l'escola, donem refor? personal centrant-nos en les seves compet¨¨ncies. El sistema est¨¤ estandarditzat i li costa adaptar-se a la diversitat¡±, apunta David Alcaina, director del centre Taleia d'Adsis a Val¨¨ncia. Guadalupe Hern¨¢ndez hi va rec¨®rrer per buscar ¡°el que no li donava l'escola¡±. Va arribar de l'Equador el 2002 amb els seus fills, de 17 i 6 anys. ¡°Falta un espai de comunicaci¨® entre iguals. Als joves migrants no se'ls pregunta qu¨¨ necessiten. Se senten exclosos. Al meu fill Josu¨¦ li van fer una adaptaci¨® curricular pel seu b¨¦, per¨° aix¨° tamb¨¦ ¨¦s una manera d'excloure. No entenia per qu¨¨ tenia deures diferents, per exemple¡±, relata.

Tot i aix¨°, els experts matisen que sobre les desigualtats en resultats acad¨¨mics no nom¨¦s hi influeix el passaport. Si b¨¦ la condici¨® d'estranger augmenta un 16% les probabilitats d'abandonament, segons un altre estudi del ministeri, ¡°la butxaca separa m¨¦s que no pas la melanina¡±, resumeix Escarbajal. El 80% dels alumnes estrangers estan escolaritzats en centres p¨²blics. ¡°El pes socioecon¨°mic importa. El nostre sistema ¨¦s for?a segregador. I exigim el mateix a un alumne amb situacions complexes que a un altre amb la vida solucionada¡±, lamenta Quintana. Ramon Simon, director general d'Atenci¨® a la Fam¨ªlia i la Comunitat Educativa de la Generalitat de Catalunya, assegura que combatre la segregaci¨® escolar ha de ser la primera l¨ªnia d'acci¨®. ¡°Cal evitar que tots aquests alumnes es concentrin en un determinat centre¡±, assenyala.

A l'escola dels fills de Mohamed el Outmani, a Matar¨®, hi ha un 95% d'immigraci¨®. ¡°Els meus fills no han tingut problemes d'integraci¨® perqu¨¨ la majoria s¨®n marroquins. ?s com si visquessin al Marroc¡±, explica. Ell va arribar a Espanya el 1999; els seus fills van n¨¦ixer a Matar¨®. Volia canviar-los d'escola, per¨° altres compatriotes el van advertir de l'exclusi¨® que ells experimentaven en centres amb poca immigraci¨®. ¡°Els seus fills pateixen perqu¨¨ s¨®n minoria i ning¨² vol jugar amb ells. Fins i tot els adults estan exclosos dels grups de WhatsApp de pares¡±, lamenta.

El xoc cultural tampoc ¨¦s f¨¤cil de gestionar. ¡°Vam tenir una nena del Pakistan i els seus pares no volien que fes Educaci¨® F¨ªsica. A partir de crear vincles amb la fam¨ªlia, entenent que tenen una altra cultura i empatitzant-hi, va poder assistir a aquesta classe¡±, rememora Ramos. De fet, afegeix, des de les primeres onades de migrants s'han trencat molts estereotips. ¡°Tenim una nena marroquina molt futbolera al pati. Trenca l'estereotip cultural i de g¨¨nere¡±, explica Xavier Murillo, director del Sant Andreu.

Una de les principals barreres que troben els nouvinguts, coincideixen docents i investigadors, ¨¦s entendre tamb¨¦ algunes convencions socials o marcs mentals. ¡°No hi ha conflictes, per¨° s¨ª problemes amb els codis o falta de comunicaci¨®. Per exemple, si em miren malament, haig de respondre. Doncs no. Cal explicar-los que aix¨° aqu¨ª es penalitza¡±, afegeix Quintana. Alguna cosa aix¨ª li va passar al Mohamed: ¡°Els meus fills no miraven als ulls quan parlaven. I els psic¨°legs em deien que no connectaven pels ulls. Per¨° ¨¦s que al meu pa¨ªs, mirar als ulls significa desafiar. Aqu¨ª, no mirar als ulls ¨¦s faltar al respecte. Jo no ho sabia i quan m'ho va explicar un amic, els vaig ensenyar als meus fills a connectar amb els ulls¡±, explica. Un model intercultural real, assenyala Escarbajal, ¡°implicaria assumir pr¨¤ctiques curriculars evitant la marginaci¨® i afegint elements culturals¡± m¨¦s enll¨¤ dels europeus.

Simon assenyala que, almenys a Catalunya, la conflictivitat cultural ¨¦s baixa ¡°i se soluciona als centres¡±. Per exemple, sobre l'¨²s del vel a les aules, que Fran?a va prohibir el 2004, apunta: ¡°De vegades ¨¦s millor no regular-lo de manera estricta i deixar-ho als centres, que tenen un car¨¤cter m¨¦s obert per abordar-ho¡±.

Els experts defensen avan?ar cap a un model intercultural, un extrem que avala, sobre el paper, el sistema educatiu espanyol per¨° que encara no s'ha traslladat a la pr¨¤ctica real. ¡°Espanya va apostar per una assimilaci¨® cultural: ¡®deixa la teva cultura i intenta assumir la meva¡¯. Si fem aix¨°, evitem la construcci¨® d'un ciutad¨¤ de primera. Cal apostar per una pol¨ªtica intercultural i inclusiva i treballar a tots els nivells. Tamb¨¦ amb els aut¨°ctons¡±, sost¨¦ Escarbajal.

M¨¦s recursos i formaci¨® per abordar la diversitat i que les estrat¨¨gies de socialitzaci¨® transcendeixin l'entorn extraescolar s¨®n, segons els docents, les assignatures pendents del sistema per garantir l'¨¨xit educatiu. P¨¤mies hi afegeix una recepta de factors perqu¨¨ aquests nanos triomfin: suport familiar, la figura d'un docent que els animi i els acompanyi, conviure en un grup sense segregaci¨® i, sobretot, tenir el suport de la comunitat, perqu¨¨ no abandoni la cultura d'origen, sin¨® que convisqui amb totes dues.?