Els matrimonis religiosos ja nom¨¦s s¨®n el 10%

Nom¨¦s un de cada deu matrimonis a Catalunya se celebra pel ritual religi¨®s, la xifra m¨¦s baixa de totes les comunitats espanyoles. Aix¨ª que el 90,9% dels casaments del 2018 van ser civils, segons l'informe La?cisme en xifres, 2018, de la Fundaci¨® Ferrer i Gu¨¤rdia. Les altres comunitats que passen poc per l'altar s¨®n el Pa¨ªs Basc, amb el 87,4%, i les Illes Balears, amb un 86,8% de matrimonis civils, mentre que les comunitats on m¨¦s gent es casa pel ritual religi¨®s s¨®n Ceuta, amb un 47,5%, Castella-la Manxa, amb un 30,2%, i Extremadura, amb un 31,5%. La tend¨¨ncia s'ha revertit de manera molt contundent en els ¨²ltims anys, ja que el 1992 el 79,4% de casaments eren religiosos.

Francesc Romeu es va ordenar sacerdot fa 34 anys. Actualment, ¨¦s el rector de Santa Maria del Taulat al barri del?Poblenou, a Barcelona. ¡°Diumenge ¨¦s la celebraci¨® de Rams. Ja li he preguntat a la florista que ven els palmons i em diu que tindr¨¦ un ple absolut. La pla?a estar¨¤ a vessar. Dijous Sant tornar¨¦ a la realitat i oficiar¨¦ per a uns pocs¡±, ironitza. La percepci¨® del sacerdot coincideix amb els resultats de l'informe, que constata que el 27% dels espanyols s¨®n ¡°ateus, agn¨°stics o no creients¡±. Un percentatge ¡°hist¨°ric¡±, segons S¨ªlvia Luque, directora de la fundaci¨®.

Les dades ¡ªextretes, entre d'altres, del bar¨°metre del Centre d'Investigacions Sociol¨°giques (CIS) i de l'Institut Nacional d'Estad¨ªstica (INE)¡ª no s¨®n optimistes per al futur de l'Esgl¨¦sia. Els joves de 18 a 24 anys s¨®n els menys creients entre totes les franges d'edat, una situaci¨® que il¡¤lustra el futur com cap: la proporci¨® d'aquests joves que passen de la religi¨® (48,9%) ¨¦s similar a la dels que confessen la seva fe en alguna creen?a (el 48,5%). La situaci¨® ¨¦s radicalment diferent entre les persones de m¨¦s de 65 anys: en aquestes franges, els espanyols encara creuen en el D¨¦u de la seva infantesa (88,6%), que durant 40 anys, a m¨¦s, va ser un d¨¦u obligatori, tant com l'assist¨¨ncia a missa, sota la dictadura de Franco. Per¨° entre els joves, la realitat ¨¦s una altra: ¡°En realitat¡±, sost¨¦ Vicen? Molina, vicepresident de la Fundaci¨® Ferrer i Gu¨¤rdia, els nois i noies ¡°han canviat les f¨®rmules metaf¨ªsiques per manifestacions tecnol¨°giques, que tamb¨¦ s¨®n dogmes¡±.

La societat ha canviat molt en les tres d¨¨cades que Romeu fa que oficia misses. ¡°La gent cada vegada ¨¦s m¨¦s indiferent a la religi¨®¡±, constata el sacerdot. Avui el percentatge de creients a Espanya ¨¦s del 69,5%, tot i que nom¨¦s el 26,6% es declara practicant, cosa que, segons Josep Ma?¨¦, t¨¨cnic responsable de l'informe, representa un ¡°nou m¨ªnim¡±. Com testifiquen les xifres, des del 1980, quan els qui no creien tot just eren un 8,5%, el nombre dels qui ara giren l'esquena a la religi¨® no ha deixat de cr¨¦ixer, cosa que tamb¨¦ es reflecteix tamb¨¦ en els matrimonis.

L'estudi de la Fundaci¨® Ferrer i Gu¨¤rdia sost¨¦ que a Espanya, l'any passat, el 80,2% de les unions matrimonials van ser civils, respecte al 19,8% de religioses. Una evoluci¨® que ha capgirat del tot la situaci¨® de fa 27 anys. El 1992, el 20,60% dels matrimonis van ser civils, respecte al 79,4% de confessionals. El 2008, es va arribar a un equilibri i a partir d'aqu¨ª les unions civils han estat les triades majorit¨¤riament pels espanyols. Els catalans i els bascos s¨®n els que m¨¦s es casen pel civil i els extremenys i ceutins, els que menys.

Luque compara la situaci¨® d'Espanya amb la dels pa?sos m¨¦s propers. ¡°L'enquesta European Social Survey sost¨¦ que el pa¨ªs amb un percentatge m¨¦s alt de ciutadans que manifesten creences religioses ¨¦s Pol¨°nia (91%) a causa de l'anticomunisme i el posterior papat de Joan Pau II¡±, apunta. Despr¨¦s venen Litu¨¤nia (88%), It¨¤lia (74%), Irlanda (74%), Portugal (73%), ?ustria (73%) i Espanya (69%). ¡°A Fran?a nom¨¦s es confessa creient el 53% de la poblaci¨® i ¨¦s a causa que la divisi¨® de l'Estat i la religi¨® ¨¦s de principis del segle XX¡±, assegura la directora de la Fundaci¨® Ferrer i Gu¨¤rdia. Luque sost¨¦ que la tend¨¨ncia a Espanya ¨¦s anar apropant-se a Fran?a a mesura que ¡°les generacions estiguin menys influ?des pel nacionalcatolicisme franquista¡±. En la seva opini¨®, els esc¨¤ndols de peder¨¤stia a l'Esgl¨¦sia cat¨°lica no han influ?t encara en l'estad¨ªstica.

Per a Enrique Gil Calvo, soci¨°leg i catedr¨¤tic a?la Universitat Complutense de Madrid, el descens del nombre de creients en la poblaci¨® jove es deu a un proc¨¦s de secularitzaci¨® com a resultat de la modernitzaci¨®, l'escolaritzaci¨® i l'emancipaci¨® femenina. ¡°Els joves d'avui s¨®n menys religiosos que els d'ahir per¨° m¨¦s religiosos que els de dem¨¤. La religi¨® ¨¦s incompatible amb la racionalitat cient¨ªfica. Per tant, com les noves generacions estan cada vegada m¨¦s formades, amb estudis superiors, augmenta el nivell general de racionalisme cient¨ªfic, i en conseq¨¹¨¨ncia disminueixen els residus premoderns de superstici¨® religiosa¡±, argumenta.

Mar¨ªa Lara, historiadora i antrop¨°loga, destaca que, al llarg de la hist¨°ria, la por i la incertesa han estat dos dels factors que m¨¦s han contribu?t a situar la religi¨® a dalt de tot de l'escala de valors dels humans. ¡°Si tu, entre els 14 i els 24 anys, est¨¤s estudiant i tens les despeses pagades pels teus pares, no tens preocupacions. Davant d'aquesta poca incertesa, hi ha menys necessitat de rec¨®rrer a la religi¨®¡±, assegura.

El rector Romeu admet que ¡°als joves els costa m¨¦s anar cada diumenge¡± a l'esgl¨¦sia. Aix¨ª i tot, creu que ¨¦s una q¨¹esti¨® generacional: ¡°Les senyores grans que tenia quan vaig comen?ar com a sacerdot han mort i ara en tinc d'altres que es jubilen, els nets ja s'han fet grans, i elles apareixen un dia per l'esgl¨¦sia i es queden¡±.