Contes sexistes? S¨ª, per¨° amb una mirada cr¨ªtica

La decisi¨® de les fam¨ªlies de l¡¯escola T¨¤ber de Barcelona de retirar de la biblioteca infantil uns 200 contes per considerar-los ¡°t¨°xics¡± pel seu alt contingut sexista ha obert el mel¨® sobre el tipus de relats que arriben als m¨¦s petits de la casa i qu¨¨ cal fer amb aquest tipus de literatura. Els experts en coeducaci¨®, igualtat i literatura coincideixen que es tracta d¡¯un debat ¡°complex¡± que no es pot reduir a una s¨¨rie d¡¯obres. De fet, aplaudeixen que es q¨¹estioni quin tipus de literatura infantil es llegeix, per¨° destaquen que el m¨¦s important ¨¦s acompanyar els nens en el moment de la lectura, i rebutgen majorit¨¤riament la retirada de llibres.

Durant el curs passat, l¡¯AMPA de l¡¯escola T¨¤ber va analitzar el cat¨¤leg de llibres destinats a nens menors de sis anys i van detectar que 200 (el 30% del fons) contenien forts continguts masclistes, aix¨ª que van decidir eliminar-los. Entre aquests hi ha contes tradicionals, com la llegenda de Sant Jordi, per¨° tamb¨¦ llibres destinats a l¡¯aprenentatge d¡¯h¨¤bits o relats m¨¦s moderns. Les fam¨ªlies argumenten que en aquesta etapa inicial els nens no tenen capacitat cr¨ªtica i que poden absorbir i assimilar amb naturalitat comportaments masclistes.

La soci¨°loga Marina Subirats assenyala que els contes tradicionals estaven pensats per ensenyar als nens com era la vida. ¡°L'educaci¨® i els valors es transmetien oralment. S¨®n masclistes perqu¨¨ pertanyen a un temps passat. Per¨° aquesta ja no ¨¦s la nostra societat i continuem transmetent idees del passat en els contes, com el fet que les dones tenen el paper feble, els homes s¨®n els valents¡­ No est¨¤ b¨¦ que s¡¯expliquin aquests contes, ara ja hi ha molts t¨ªtols que van en una altra l¨ªnia. I si s¡¯expliquen contes com La Caputxeta Vermella, cal fer-ho amb una visi¨® cr¨ªtica o b¨¦ explicar just despr¨¦s un conte alternatiu¡±.

Subirats aplaudeix la idea de retirar els contes sexistes, per¨° no totalment. ¡°No podem explicar la hist¨°ria des de zero, comen?ar de cap i de nou. Abans hi havia llops, per¨° ara ja no. Caldria generar contes nous, amb una altra visi¨®, que vagin substituint progressivament els que ara s¨®n cl¨¤ssics¡±.

Per la seva banda, Anna Carreras, soci¨°loga i s¨°cia de la cooperativa Coeducacci¨®, tamb¨¦ celebra la iniciativa de les fam¨ªlies de moltes escoles de fer aquest exercici de revisi¨® i apunta que hi ha diferents ¡°formes d¡¯eliminar el masclisme¡±, de manera que una escola pot optar per retirar els t¨ªtols i una altra per revisar-los cr¨ªticament. I afegeix que la tasca va m¨¦s enll¨¤ dels contes i que caldria revisar com els professors eduquen els nens, les can?ons o els espais de les escoles, informa Mar Rocabert.

Les expertes coincideixen que cal llegir els contes tradicionals tenint en compte el context hist¨°ric en qu¨¨ es van escriure i analitzar la lectura simb¨°lica que hi ha al darrere. ¡°En la llegenda de Sant Jordi hi ha un poble que lluita conjuntament contra una adversitat, que ¨¦s el drac, i que afecta tothom, fins i tot a la princesa, que ¨¦s la monarquia. I Sant Jordi ¨¦s un home perqu¨¨ ¨¦s un cavaller de l¡¯¨¨poca medieval. I al final aconsegueixen v¨¨ncer l¡¯enemic com¨²¡±, resumeix Marta Roig, bibliotec¨¤ria i experta en literatura infantil. Roig assegura que eliminaria contes sexistes si fossin moderns, per¨° no els cl¨¤ssics. ¡°Formen part de la nostra hist¨°ria cultural i si els eliminem perdem m¨¦s del que guanyem, perdem la mem¨°ria del que som i d¡¯on venim¡±.

Paula Jarrin, que regenta la llibreria Al¡¤lots de Barcelona, especialitzada en literatura infantil i juvenil, va m¨¦s enll¨¤ i rebutja contundentment la retirada de llibres. ¡°No es pot censurar cap llibre, perqu¨¨ aix¨° ens deixa a un pas del pensament ¨²nic. ?s molt lloable que les fam¨ªlies facin cr¨ªtica, per¨° no ens podem carregar la tradici¨®¡±.

Roig aposta per una literatura ¡°complexa¡± on hi hagi tota mena de sensibilitats, des dels m¨¦s convencionals fins als m¨¦s pol¨¨mics o els transgressors. ¡°Encara hi ha molta rateta que neteja l¡¯escala o que porta la c¨¤rrega de la llar, aix¨ª que ¨¦s normal que aquests llibres existeixin i que reflexin aquesta realitat. No podem esperar que ara mateix tots els llibres siguin transgressors. Potser li estem demanant a la literatura que vagi per davant de la societat¡±. En una l¨ªnia semblant s¡¯expressa Elena Blanco, de la llibreria Synusia de Terrassa, que tamb¨¦ fa xerrades sobre literatura infantil a escoles bressol i centres de prim¨¤ria. ¡°L¡¯important ¨¦s saber el que es t¨¦ entre mans i qualsevol llibre pot ser una oportunitat d¡¯aprenentatge, per¨° la clau ¨¦s fer un acompanyament en la lectura¡±.

El veto o no als llibres sexistes ¨¦s una q¨¹esti¨® que ha generat molta revolada i pol¨¨mica a trav¨¦s de les xarxes socials. Per Elena Blanco, m¨¦s enll¨¤ de les opinions contraposades, destaca que la clau ¨¦s que s¡¯hagi obert aquest mel¨®. ¡°El m¨¦s important ¨¦s que ens estiguem fent la pregunta i reflexionant sobre si hi ha sexisme als contes¡±.