Sandra Sabat¨¦s: ¡°A ¡®El Intermedio¡¯ costa contenir el riure i les ll¨¤grimes¡±

Fa dies, a la festa del programa 2.000 d¡¯El Intermedio, Sandra Sabat¨¦s va patir una de les poques ensopegades que se li recorden en antena. Pujava a l¡¯estrada de la m¨ªtica sala Florida Park de Madrid, des d¡¯on s¡¯emetia l¡¯espai, quan un dels seus cops de tal¨® va sortir volant. ¡°S¨¦ que soc el teu pr¨ªncep blau, per¨° estic comprom¨¨s¡±, li va deixar anar Wyoming a la seva companya de l¡¯informatiu m¨¦s corrosiu de la graella, mentre ella es refeia amb un somriure d¡¯orella a orella i seguia amb el gui¨® previst. Aix¨ª ha de ser i aix¨ª apareix. Tan impecable en les formes com impenetrable en el fons. Cordial¨ªssima i afectuosa, no diu cap paraula m¨¦s de la que ha decidit. ?s t¨ªmida, diu, i li costa parlar d¡¯ella mateixa.

Coneix els guions i els acudits abans de sortir per antena?

Per descomptat. I tamb¨¦ l¡¯actualitat de la qual beuen. Com a periodista, no pots estar desconnectada i proves d¡¯estar informada per tenir-ho tot controlat. Aix¨ª i tot, els guionistes et sorprenen cada dia. S¨®n bon¨ªssims.

Tot i ser la ¡°seriosa¡± de l¡¯espai, li costa contenir el riure?

Molt. De vegades els guionistes treballen contrarellotge, no ens dona temps a assajar i, o b¨¦ per l¡¯acudit mateix, o b¨¦ per alguna cosa que improvisa Wyoming, t¡¯ho menges en directe. A m¨¦s, t¨¦ tend¨¨ncia a punxar-me.

O sigui, que les hi etziba doblegades.

Si veu que se t¡¯est¨¤ escapant el riure, fa l¡¯impossible per treure¡¯t la riallada. De vegades costa mantenir les bones formes. ?s un programa de moltes emocions.

Confessi algun ensurt en viu.

Molts, per¨° potser la hist¨°ria d¡¯Ascensi¨®n Mendieta, la dona gran que va aconseguir desenterrar les restes del seu pare gr¨¤cies al seguiment del seu cas que va fer Gonzo quan el PP es vanava de no gastar ni un euro a rescatar morts de les cunetes. Va ser molt important i molt emocionant. Expliquem l¡¯actualitat, i no sempre ¨¦s divertida. Per aix¨°, a El Intermedio, de vegades ric i de vegades ploro.

El lema ¡°Ja han sentit les not¨ªcies, ara els explicarem la veritat¡±, va ser prof¨¨tic respecte a les fake news. Qu¨¨ podem fer perqu¨¨ torni a fer gr¨¤cia?

?s feina nostra, dels periodistes, tornar a guanyar-nos la credibilitat, ser cr¨ªtics, fiscalitzar les declaracions i accions dels pol¨ªtics, desemmascarar les boles i informar, que ¨¦s la nostra tasca. ?s a la nostra m¨¤ exercir un periodisme cr¨ªtic i comprom¨¨s i recuperar la credibilitat.

Hi ha not¨ªcies que no tenen male?da la gr¨¤cia?

A tot se li pot treure punta, i tirar d¡¯humor ajuda a digerir-les. Ara, tot el que est¨¤ passant arran del proc¨¦s em genera una enorme tristesa com a catalana. Veure que no hi ha capacitat d¡¯entesa, que hi hagi bloqueig en lloc de di¨¤leg. La societat est¨¤ dividida, cal parlar-ho i cal actuar. No et pots quedar de bra?os creuats en espera que passi la tempesta. Els problemes cal afrontar-los. Ho vaig viure i ho visc amb molta tristesa.

Li ha donat molta guerra la premsa rosa?

No els he donat molt de joc.

De vegades no se¡¯ls dona joc, per¨° no deixen en pau les seves preses.

?s veritat, i aix¨° em molesta profundament. Entenc que hi hagi qui vulgui, per¨° si no vols participar d¡¯aquest circ, hauries de tenir la llibertat de dir-ho i que no et fiquin en la partida. De vegades m¡¯he vist ficada per for?a, s¡¯han publicat fotos i s¡¯han inventat la hist¨°ria.

Hi ha fake news sobre vost¨¨?

S¨ª. Sota l¡¯escut de ¡°fonts de l¡¯entorn de la parella¡± publiquen el que volen. I et dius: ¡°Quin entorn, si no ho sap ning¨², per qu¨¨ t¡¯ho est¨¤s inventant?¡±. No s¡¯hi val tot. De totes maneres, es deuen haver avorrit de la meva vida. La foto pujant a l¡¯AVE ja la tenen.

La seva secci¨® es diu ¡°Mujer ten¨ªa que ser¡±. Ha sofert sexisme a la feina?

Vaig comen?ar als 23 anys. De vegades, portant la c¨¤mera en un camp de futbol, per exemple, em cridaven que qu¨¨ feia una dona all¨¤. No entenia que al meu company noi que feia el mateix no li diguessin res i a mi s¨ª. Les coses han canviat una mica i hi ha moltes i bones professionals. Per¨° encara es continua entrevistant a m¨¦s homes que a dones. En l¡¯esport i en tots els camps.

Li molesten les floretes?

La veritat ¨¦s que no me¡¯n diuen molts, per¨° s¨ª, no m¡¯agraden, m¡¯incomoden. Ning¨² li ha demanat l¡¯opini¨® a qui els diu.

Ho dic perqu¨¨ n¡¯hi ha que de la feina, parla del f¨ªsic d¡¯algunes de les seves col¡¤legues.

Hi ha meravelloses professionals, independentment del seu f¨ªsic. Un home ¨¦s, abans que res, un bon professional, i despr¨¦s pot ser maqu¨ªssim. No obstant aix¨°, en el cas de les dones es destaca el primer.

Incloses certes feministes, que es planyen que el patr¨® majoritari de presentadora sigui el d¡¯una dona jove i atractiva.

Cadascun i cadascuna ¨¦s com ¨¦s i no s¡¯ha de justificar. No soc de les que entren en pol¨¨miques. Em considero feminista. El feminisme acull diferents sensibilitats, ¨¦s una lluita comuna per avan?ar cap a la igualtat. No hi ha un dec¨¤leg de la bona o la mala feminista.

La campanya electoral ens donar¨¤ grans nits a El intermedio?

Sens dubte. De vegades, els pol¨ªtics els posen f¨¤cil la feina als guionistes, i la segona setmana, en la recta final, ho donaran tot, perqu¨¨ han de fer fora a la resta per aconseguir el vot. Li donaran a tot i a tothom. Anir¨¤ in crescendo.