Un modest suggeriment: sobre la Caputxeta Vermella i altres cl¨ªtoris

El pitjor dels cl¨¤ssics ¨¦s la seva virtut m¨¦s extraordin¨¤ria: que ho s¨®n perqu¨¨ podem usar-los de moltes maneres. El col¡¤legi de Barcelona que va exercir el seu gald¨®s escrutini amb aquest conte i d¡¯altres de semblants va oblidar que els contes refuten qualsevol possibilitat de ser aixafats per una interpretaci¨® ¨²nica. M¡¯atrevir¨¦ a oferir-los-en una, perqu¨¨ la considerin un exemple que una caputxeta vermella pot arribar a ser molt subversiva.

Abans, una presentaci¨®: he ensenyat molt de temps hist¨°ria dels llibres i de la lectura a la Universitat de Barcelona, i qualsevol estudiant sap que el que avui considerem ¡°literatura infantil i juvenil¡± ¨¦s un invent modern, que es va anar creant a partir de la diferenciaci¨® de p¨²blics, cap a finals del segle XVIII. Despr¨¦s, amb les compilacions rom¨¤ntiques, moltes de les llegendes m¨¦s brutals i sagnants, entre les quals hi ha La Caputxeta Vermella, es van ser endolcint. Ja Perrault n¡¯havia rebaixat trucul¨¨ncia. Per¨° aix¨° tant li fa: remeto els pares preocupats de l¡¯escola que ha suggerit suprimir el conte al volum corresponent de la Historia de la lectura en el mundo occidental, de Chartier i Cavallo.

Dic ¡°llegendes brutals i sagnants¡± amb tota la intenci¨®, per¨° no dic que siguin patriarcals, o, almenys, nom¨¦s patriarcals. Potser siguin ben al contrari.

De qu¨¨ tracta aquest conte en les seves versions ensucrades, sense els exercicis de bestialisme i canibalisme que Perrault va suprimir?

Una mare i la seva filla viuen soles al l¨ªmit d¡¯un bosc. A l¡¯altre costat del bosc viu l¡¯¨¤via. Tres dones: tres edats. La mare f¨¨rtil, la nena que es convertir¨¤ en f¨¨rtil, l¡¯¨¤via no f¨¨rtil. Malgrat con¨¨ixer els perills del bosc, la mare f¨¨rtil envia la nena, a prop de la pubertat, a portar menjar a l¡¯¨¤via. Per qu¨¨ la nena va guarnida amb una cosa tan cridanera com una caputxa vermella? A vegades s¡¯ha interpretat que aquesta caputxa vermella ¨¦s un senyal que atreu els predadors del bosc. I ho ¨¦s: ¨¦s un cl¨ªtoris en estat de turg¨¨ncia. La mare ha intu?t obscurament que tindr¨¤ una rival i se¡¯n despr¨¨n. El lliurament a l¡¯¨¤via, que no pot ser rival. Per descomptat, no soc la primera a llegir d¡¯aquesta manera el conte: ho han fet psicoanalistes, folkloristes i compiladors.

Hi ha versions en qu¨¨ el ca?ador no arriba, hi ha altres que el llop fuig despr¨¦s de menjar-se la nena i l¡¯¨¤via. Per¨° aix¨° tant ¨¦s: el que ¨¦s subversiu i insuportable del conte no resideix all¨¤. Resideix al cl¨ªtoris que travessa el bosc, que s¡¯exhibeix i que no t¨¦ por de mostrar-se. A m¨¦s: hi ha versions en qu¨¨ la nena ¨¦s un nen; potser el cl¨ªtoris sigui un gland. O sigui, les dues coses alhora. Tampoc hi fa res: un nen o una nena o potser un ¨¦sser que no sap si ¨¦s nen o nena, avisen que porten alguna cosa que t¨¦ a veure amb la sexualitat i que nom¨¦s a trav¨¦s de la forma indirecta de la ficci¨® la incorporem i la convertim en fantasia.

No es tracta de comunicar aquesta obvietat a les nenes i als nens que llegeixen el conte. Com tampoc no es tracta d¡¯explicar-los les raons per les quals tremolen i gaudeixen amb l¡¯infanticidi de Hansel i Gretel, amb els talons sagnants de les germanastres en La Ventafocs, o amb la ces¨¤ria fero? del llop dormit en Les set cabretes. Es tracta, al contrari, de respectar la seva capacitat per projectar, manipular, fragmentar i jugar sense que els adults els envaeixin. Ells sols, soles, solis. Aix¨° ¨¦s una biblioteca.

Nora Catelli ¨¦s professora de la Universitat de Barcelona i premi Anagrama d¡¯assaig.