Barcelona recapta 69 milions amb el seu pla contra el frau fiscal

El pla de lluita contra el frau fiscal del govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha recaptat fins ara 69 milions des del 2016. L'executiu va detectar el 2015 que la gesti¨® tribut¨¤ria se centrava en els petits contribuents, la recaptaci¨® dels quals est¨¤ automatitzada, i les alarmes salten al m¨ªnim incompliment. Per exemple, quan no es paga l'impost de b¨¦ns immobles (IBI) o el de circulaci¨®. Des del 2016, la prioritat han estat els grans contribuents: centres comercials, empreses de subministraments o constructores.

El pla de Colau per combatre el frau ha suposat tamb¨¦ duplicar el nombre d'inspectors (de 6 a 12), incrementar el personal d'atenci¨® ciutadana i un pla de formaci¨®. Canviant el focus de les inspeccions, de particulars a grans contribuents, el Consistori ha ingressat dos milions d'euros de grans superf¨ªcies per q¨¹estions com no declarar la superf¨ªcie dels passadissos dels centres comercials. L'Ajuntament tamb¨¦ ha recaptat gaireb¨¦ cinc milions d'empreses de subministraments (les distribu?dores d'electricitat no declaraven l'impost que grava l'1,5% de la seva facturaci¨®), 10,7 milions de constructores que no declaraven el cost real de les obres o 12,2 milions d'empreses que facturen m¨¦s d'un mili¨® d'euros i no pagaven correctament l'impost d'activitats econ¨°miques (IAE).

¡°L'Ajuntament era molt efica? amb els petits contribuents i, en canvi, no ho ¨¦rem tant amb els grans¡±, explica el gerent d'Economia, Jordi Ayala. El responsable municipal puntualitza, no obstant aix¨°, que la morositat entre els ciutadans ¨¦s m¨ªnima: es cobren el 94% dels rebuts. Ayala tamb¨¦ celebra el fet que ¡°pagui qui ha de pagar¡±. ¡°No es tracta tant d'espr¨¦mer qui ja paga, sin¨® que compleixi qui no ho fa¡±, apunta. El gerent d'Economia recorda que si no hi hagu¨¦s frau, ¡°tots podr¨ªem pagar menys impostos. Es tracta de reduir la bretxa fiscal¡±, conclou.

La idea del govern de Colau ¨¦s ampliar aquestes inspeccions a altres grans contribuents. Despr¨¦s de les distribu?dores d'electricitat, s'inspeccionaran les comercialitzadores, les distribu?dores i comercialitzadores de gas o les de telefonia.

Un altre front s¨®n les flotes de vehicles: l'equip d'Hisenda treballa per aconseguir regularitzar la situaci¨® fiscal d'empreses que tenen les flotes matriculades en altres municipis.

En el cas de grans fundacions i entitats religioses, el Consistori ja va anunciar fa uns mesos que estudia si pot cobrar l'impost sobre b¨¦ns immobles (IBI) a l'Esgl¨¦sia, tal com apuntava una sent¨¨ncia del Tribunal Europeu de Just¨ªcia.

El Consistori tamb¨¦ ha indicat que vol posar la lupa en les plusv¨¤lues que generen les compravendes entre societats immobili¨¤ries o els beneficis de grans empreses d'explotaci¨® d'oci vinculades al turisme.

Creuament de dades

Una altra de les f¨®rmules per augmentar la recaptaci¨® de grans contribuents ha estat creuar dades amb altres administracions. Per exemple, amb l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria de Catalunya, i recaptar deutes (multes) de residents de fora de Barcelona.

Amb la Direcci¨® General del Cadastre, l'Ajuntament de Barcelona tamb¨¦ ha signat un conveni d'actualitzaci¨® de les dades i amb la Federaci¨® Espanyola de Municipis es notificaran multes a l'estranger. En aquest cap¨ªtol, amb l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria, els inspectors municipals tamb¨¦ treballaran per revisar declaracions d'operadors d'allotjaments tur¨ªstics.