Un museu a casa seva recordar¨¤ Neus Catal¨¤

La resistent i exdeportada catalana Neus Catal¨¤, supervivent del camp nazi de Ravensbr¨¹ck i morta dissabte als 103 anys, no va faltar dimarts a la seva ajornada cita amb el dest¨ª i es va convertir en fum i cendra. Per¨° ho va fer 70 anys m¨¦s tard del que els seus captors nazis preveien, com una dona lliure, per voluntat pr¨°pia (va voler ser incinerada), i a la seva terra, despr¨¦s d'haver vist caure el r¨¨gim atro? que va intentar assassinar-la i despr¨¦s de viure una vida plena i digna especialment consagrada a la lluita per la mem¨°ria i la llibertat.

M¨¦s de 400 persones van assistir dimarts a l'emocionant cerim¨°nia de comiat de Catal¨¤, l'ex-presa 27.534 de Ravensbr¨¹ck, triangle vermell, al tanatori de M¨®ra la Nova (Ribera d'Ebre), localitat propera als Guiamets, on havia nascut el 1915. A l'acte, que part dels assistents va haver de seguir des de l'exterior de la sala, plena a vessar, i en el qual va cantar sentidament?L'emigrant Marina Rossell, amiga personal de la difunta, va assistir una nombrosa representaci¨® institucional, inclosos el president de la Generalitat, Quim Torra; el president del Parlament, Roger Torrent; el subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Sabat¨¦, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. De la forta personalitat de Catal¨¤ i la for?a de les seves idees i conviccions en dona fe el fet que no va haver-hi intents d'apropiar-se ideol¨°gicament de la cerim¨°nia en aquests temps tan proclius a treure r¨¨dit partidista de tot.

Davant del f¨¨retre, cobert amb la bandera republicana espanyola i flors, la seva filla Margarita Sancho va recordar emocionada la vitalitat de la seva mare i que Neus Catal¨¤ va dedicar tota la seva vida a lluitar contra el feixisme. Aquesta lluita i la necessitat de no abaixar la gu¨¤rdia la van destacar tots els pol¨ªtics presents. Torra, singularment universalista, va dir que "el seu exemple ser¨¤ un motor que ens donar¨¤ for?a i dignitat per a les nostres lluites de cada dia i per al gran combat per un m¨®n lliure i just". Tamb¨¦ va assegurar que la mem¨°ria de Neus Catal¨¤ es preservar¨¤. En aquest sentit, existeix el projecte de convertir casa seva, als Guiamets, en un museu on es guardin els seus records.

La veu de la supervivent de Ravensbr¨¹ck? ¨¦s digna d¡¯Elie Wiesel i Primo Levi

Filla de fam¨ªlia camperola (el seu pare, a m¨¦s, feia de barber), rebel des de nena i inquieta, Neus Catal¨¤ va professar tota la seva vida una intensa milit¨¤ncia comunista. Infermera al b¨¤ndol republic¨¤ durant la Guerra Civil, va passar a Fran?a en acabar el conflicte amb un grup de 182 nens que cuidava, que havien estat separats dels seus pares. Tota la seva fam¨ªlia va marxar a l'exili. Despr¨¦s de la invasi¨® de Fran?a pels alemanys, es va involucrar amb el seu primer marit, Albert Roger, en les activitats de la Resist¨¨ncia (ella va aconseguir la primera metralladora del maqui de Turnac) i tots dos van ser capturats i torturats per la Gestapo, despr¨¦s de ser denunciats el 1943.

Molts dels episodis de la vida de Neus Catal¨¤ semblen extrets d'una novel¡¤la i, de fet, s¨ª que se n'ha escrit una, i tamb¨¦ una obra de teatre. Quan la van deportar a Alemanya, el seu tren atape?t de presos va quedar aturat en una estaci¨® al costat d'un altre on viatjava en condicions igualment penoses el seu marit. Es van acomiadar aix¨ª i no es van tornar a veure. Ell va morir a Bergen-Belsen. Ella va sobreviure al terrible camp de Ravensbr¨¹ck (el Pont dels Corbs) gr¨¤cies a la fortalesa que atresorava inexplicablement en un cos menut i a la voluntat tena? i tossuda de no rendir-se davant dels seus carcellers.

El testimoni que ha deixat de la vida i la mort al camp de Ravensbr¨¹ck ¨¦s en el seu dramatisme, veracitat i humanitat digne dels grans testimonis de la deportaci¨®. "Tot el que ens envoltava era terror", va escriure amb l'al¨¨ d'un Elie Wiesel o un Primo Levi. Neus Catal¨¤ no va deixar de comprometre's al camp i va continuar manifestant la seva solidaritat i el seu comprom¨ªs: amb altres preses, com les pobres poloneses convertides en animals de laboratori; i dedicant-se a sabotejar els projectils que fabricaven, escopint a la p¨®lvora o barrejant-la amb encenalls o pols.

Supervivent inesperada, va dedicar el temps que se li havia regalat, i que va acabar dissabte, a intentar recuperar la mem¨°ria de les preses desaparegudes, entre les quals hi ha les 400 espanyoles que van passar pels camps. El 1947 va con¨¨ixer a Par¨ªs el seu segon marit, F¨¦lix Sancho, de Seg¨°via, comunista com ella. Va lluitar en la clandestinitat a Espanya contra el franquisme. I ja el 1984 va publicar De la resistencia y la deportaci¨®n, 50 testimonios de mujeres espa?olas (Pen¨ªnsula), un document imprescindible.

Una de les seves her¨¨ncies m¨¦s fruct¨ªferes ¨¦s l'Amical de Ravensbr¨¹ck, de la qual va ser presidenta des de la seva fundaci¨® el 2005 i en el marc de la qual continuen lluitant per la mem¨°ria un grup de dones que segueixen el seu exemple.