Botero pintor, ¡®toreja¡¯ a Barcelona

El pintor colombi¨¤ Fernando Botero (Medell¨ªn, 1932) baixa d¡¯un cotxe acompanyat de la seva dona i es dirigeix amb passos curts, per¨° decidits, a la galeria Marlborough de Barcelona, on exposa (fins al 18 de maig) per primera vegada en aquesta ciutat. Una ocasi¨® ¨²nica per veure les vuit pintures que ha portat, realitzades entre el 2017 i el 2018. ¡°?s la primera vegada que torejo en aquesta pla?a¡±, respon quan se li pregunta pel fet que se li hagi resistit tant aquesta ciutat despr¨¦s de veure el seu enorme curr¨ªculum, que l¡¯ha portat per tot el m¨®n mostrant les seves reconegudes pintures.

S¡¯estrena en la pintura per¨° no en l¡¯escultura, ja que Botero t¨¦ dues ufanoses figures a Barcelona des de fa anys: El cavall convertit en un punt de trobada a la terminal B de l¡¯aeroport el Prat-Josep Tarradellas des que s¡¯hi va instal¡¤lar el 1992 i Gato, un fel¨ª que, despr¨¦s que l¡¯adquir¨ªs l¡¯Ajuntament el 1987, ha recorregut diversos punts de la ciutat: el parc de la Ciutadella, davant del zoo; al costat de l¡¯estadi ol¨ªmpic Llu¨ªs Companys; a la pla?a Blanquerna, gaireb¨¦ amagat al costat de les Drassanes, i des de fa 17 anys a la rambla del Raval, convertit en una de les escultures m¨¦s fotografiades per tots els que la veuen, on seguir¨¤ per¨° situada en un altre lloc.

¡°No hi he exposat abans perqu¨¨ no han convidat els meus quadres¡±, explica Botero, que s¡¯autodefineix com ¡°el pintor m¨¦s exposat del m¨®n¡±, a l¡¯altre extrem de la galeria. Hi ha arribat despr¨¦s d¡¯haver fet una passejada esquivant com podia el gran nombre de seguidors que omplen la galeria i l¡¯anomenen mestre quan el saluden i, com no pot ser d¡¯una altra manera, li demanen una foto amb ell o amb un dels seus recognoscibles quadres. Durant el trajecte de gaireb¨¦ 20 metres ¡ªtot i que sembla interminable¡ª se¡¯l veu cansat per¨° no deixa de saludar i de rebre amb un somriure a tothom que se li apropa.

Dos dels miures amb els quals Botero s¡¯ha tancat en aquesta pla?a tenen molt a veure amb els toros. S¨®n Matador (2017) i Picador (2018), dos boteros aut¨¨ntics, un estil que li ha donat fama mundial en qu¨¨ destaquen les seves recognoscibles figures plenes de colors plans i vius que llueixen el seu sobrep¨¨s amb desvergonyiment i molta dignitat.

Sempre en actituds festives: corrides de toros, passejos, festes populars, moments ¨ªntims de bany o descans. Tot i que, malgrat aix¨°, cap d¡¯elles somriu. La rotunditat i la grand¨¤ria de les seves figures fa que semblin que no caben a les teles, per b¨¦ que, en aquest cas, fan m¨¦s d¡¯un metre i mig d¡¯alt per un d¡¯ample. La resta de pintures comparteixen les conegudes caracter¨ªstiques de les obres de Botero, que es poden identificar a primer cop d¡¯ull. ?s el cas de The street, (2017), l¡¯obra m¨¦s gran de les vuit, de 168 per 108 cent¨ªmetres. Tamb¨¦ la m¨¦s cara: 1.300.000 euros. Hi ha quatre figures enormes que passegen per un carrer estret del que sembla un poble.

?s una mica m¨¦s cara que Matador i Picador i dues de les maques nues que tant li agraden a l¡¯autor i al seu p¨²blic: Eva i The bedroom, les dues del 2017 i d¡¯1,1 milions d¡¯euros. La m¨¦s barata (i la m¨¦s petita), A lawyer (2017), ronda el mig mili¨® i no arriba al mig metre d¡¯alt i representa un assenyat advocat amb bigotet. L¡¯¨²nica pe?a sense personatges ¨¦s Still life with bananes, del 2018, en la qual apareixen mitja dotzena d¡¯aquestes fruites enormes.

Botero, com d¡¯altres grans artistes, ¨¦s un gran apassionat de la festa taurina. Deu ser per aix¨° que prefereix no pronunciar-se pel fet que Barcelona sigui contr¨¤ria a celebrar corrides a la ciutat. ¡°Ja ho s¨¦, ja ho s¨¦¡±, assegura, assentint amb el cap i amb somriure d¡¯orella a orella que no deixa de lluir durant la trobada. El pintor tamb¨¦ coneix els avatars del seu gat fam¨®s i rodanx¨®. Quan se li diu que, de nou, el canviaran de lloc, deixa anar: ¡°Segur que el posaran en un lloc pitjor¡±. Per¨° s¡¯alegra enormement de saber que el fel¨ª guanyar¨¤ centralitat i visibilitat dins de la rambla.

Despr¨¦s d¡¯atendre tothom, Botero, que va fer 87 anys divendres passat, s¡¯aixeca i torna a creuar la galeria de punta a punta. Tal com havia prom¨¨s durant la conversa, s¡¯atura davant d¡¯una de les seves obres, la de la dona al bany, perqu¨¨ se¡¯l pugui fotografiar sense que ning¨² destorbi. En aquest moment, els seus seguidors aprofiten per immortalitzar el mestre amb els seus m¨°bils. La corrida ha acabat. El destre abandona la pla?a per la porta gran.