Laura Borr¨¤s: ¡°S¨¢nchez es va aixecar de la taula; el problema el t¨¦ ell¡±

Laura Borr¨¤s (Barcelona, 1970), candidata de Junts per Catalunya, encara la recta final de campanya. Mostra un buf de ganxet i papallones de color groc que li acaben de regalar unes simpatitzants aquest dilluns a Sant Cugat del Vall¨¨s.

Pregunta. Els sondejos pronostiquen que ERC i el PSC poden guanyar el 28-A i no els s¨®n favorables. Qu¨¨ estan fent malament?

Resposta. Vaig viure aquesta situaci¨® en les del 21-D i ho vam superar. Ens donen un marge tan baix que nom¨¦s podem millorar.

P. Estan acusant l¡¯estrat¨¨gia de Puigdemont i l¡¯acci¨® de govern de Torra?

R. No ho crec. Hi ha un consens ampl¨ªssim en la societat sobre la legitimitat de Puigdemont. Ha trobat just¨ªcia a Europa: va ser a la pres¨® a Alemanya i un jutge el va deixar en llibertat. Hi ha dubtes m¨¦s que raonables sobre la imparcialitat de la just¨ªcia. Al Govern hem assumit riscos: hem recuperat la instituci¨® i el 155 ha estat una bomba de neutrons, va costar 1.800 milions d¡¯euros. I em preocupa que hi hagi partits que el vulguin recuperar o no tinguin mem¨°ria.

P. Donen missatges ambigus sobre qu¨¨ exigeixen per investir S¨¢nchez. Ho pot aclarir?

R. Les l¨ªnies vermelles s¨®n un concepte metaf¨°ric, per¨° hi ha punts irrenunciables com a conviccions democr¨¤tiques. El que cal tenir clar ¨¦s que la pressi¨® ha de recaure sobre qui vol ser investit. S¨¢nchez diu que no pactar¨¤ amb els independentistes i que no hi haur¨¤ independ¨¨ncia i aix¨ª es ventila tres moments: el dret a l¡¯autodeterminaci¨®, el refer¨¨ndum i el resultat. Saben que no donarem un xec en blanc com en la moci¨® de censura. Alg¨² ¨¦s capa? de governar Espanya sense atendre la problem¨¤tica pol¨ªtica de Catalunya? Crec que no. S¨¢nchez es va aixecar de la taula. El problema el t¨¦ ell. Ja veurem qu¨¨ far¨¤. Far¨¤ segons el que necessiti. Ja els vaig interpel¡¤lar sobre el 155.

P. No tenen motius per aplicar-lo.

R. Si pacta amb Ciutadans... amb les ganes que en tenen! Per¨° va ser el PSOE el que va fer possible el 155. Quan la gent ens diu que potser S¨¢nchez ¨¦s diferent, vull saber, pensant en clau catalana, en qu¨¨. Els tres ¡ªel PSOE, el PP i Cs¡ª es van posar d¡¯acord amb el 155. Tindr¨¤ una posici¨® respecte a Catalunya si necessita o no els nostres vots? La nostra cara i la nostra veu ¨¦s la mateixa. Volem que la gent decideixi. Per qu¨¨ el 2008 hi havia 200.000 independentistes i ara dos milions? Ens hem tornat bojos? Aqu¨ª et fiquen a la pres¨® per complir el teu programa i fer un refer¨¨ndum. Farem l¡¯autocr¨ªtica necess¨¤ria per¨° alhora l¡¯Estat ha de fer una reflexi¨®.

¡°Alg¨² creu que Espanya pot ser governable sense atendre Catalunya?¡±

P. La decep la posici¨® d¡¯ERC?

R. Som companys de viatge. No gastar¨¦ energies a desqualificar alg¨² amb qui vol¨ªem anar plegats. En la campanya recordem que volem unitat perqu¨¨ la gent ens ho demana.

P. En qu¨¨ es notar¨¤ la difer¨¨ncia entre el seu grup al Congr¨¦s i el que capitanejava Carles Campuzano?

R. Es notar¨¤: Campuzano i jo som molt diferents.

P. Com valora que part del PDeCAT es plantegi crear un nou partit?

R. Igual que no sortir¨¤ res de negatiu de mi cap a ERC, tampoc escoltareu res dolent cap al PDeCAT. El partit va saber reaccionar al que va passar l¡¯1 d¡¯octubre, va obrir espais i va renunciar a la l¨°gica de partits per l¡¯excepcionalitat del moment. Sempre hi ha persones damnificades, persones que potser no han sabut fer valer el seu missatge. Si consideren que hi ha d¡¯haver un nou espai, s¨®n molt lliures de fer-lo.

¡°Que els presos no fessin campanya era una violaci¨® dels seus drets¡±

P. Creu que la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia va ser un error?

R. Jo no era en aquest moment a la primera l¨ªnia de la pol¨ªtica. Jo era a la base l¡¯1-O i volia la rep¨²blica i la independ¨¨ncia. No va ser aix¨ª per una decisi¨® absolutament meditada i responsable. Puigdemont ha dit que no es manifestar¨¤ fins despr¨¦s de la sent¨¨ncia. I si va prendre les decisions que va prendre va ser perqu¨¨ tenia informacions que nosaltres no. Als ciutadans els sembla que les coses s¨®n molt m¨¦s f¨¤cils i quan ets als llocs de decisi¨® veus que s¨®n m¨¦s dif¨ªcils. Per aix¨° Puigdemont segueix en la mateixa l¨ªnia: Som hereus de l¡¯1-O i hem de completar el que vam iniciar.

P. Ciutadans i vost¨¨s s¨®n als ant¨ªpodes respecte al proc¨¦s, per¨° tots dos rebutgen l¡¯eix dreta-esquerra. Com ho explica? No solen dir aix¨° les formacions de dretes?

R. Les etiquetes s¡¯utilitzen molt, per¨° de vegades sense contingut. Per¨° a la gent se la reconeix pels seus actes. Jo s¨ª que puc dir que el nostre partit no ¨¦s d¡¯un costat ni de l¡¯altre. Nosaltres tenim un arc on pot cabre gent amb diferents graus cap a la dreta o l¡¯esquerra. No preval tant l¡¯eix ideol¨°gic com el de ser o no ser. El problema d¡¯ara ¨¦s que ens juguem ser o no ser una rep¨²blica.

P. En els m¨ªtings i en el tr¨ªptic amb prou feines hi ha al¡¤lusions a mesures socials.

R. ?s clar que n¡¯hi ha! Les explico. Al nostre programa hi ha mesures com l¡¯eutan¨¤sia o els drets de les dones. I les lleis aprovades al Parlament? No ¨¦s una llei social, la del canvi clim¨¤tic? I la que grava els pisos buits? Ho s¨®n i tenim un Tribunal Constitucional que se les carrega nom¨¦s perqu¨¨ surten d¡¯un Parlament sedici¨®s. ?s clar que podem parlar de pol¨ªtica social, el problema ¨¦s que surten del Parlament i despr¨¦s es tomben. I deixen en evid¨¨ncia partits com el PSC, que va votar a favor del retorn de la paga extra als funcionaris i ara la ministra Batet ho vol portar al Constitucional. Hem assumit el sistema del d¨¨ficit fiscal i en Excel veus exactament el que ¨¦s la independ¨¨ncia de Catalunya. El que ¨¦s extraordin¨¤riament negatiu per a les mesures socials ¨¦s que no tenim la clau de la caixa.

P. Quina reforma de les pensions proposen?

R. Tant en les pensions com en el salari m¨ªnim proposem que siguin diferencials i d¡¯acord amb el cost de la vida. ?s el que demanen els policies i els gu¨¤rdies civils aqu¨ª.

P. Com va encaixar la crema a Coripe del ninot que representava Puigdemont?

R. Vam quedar esgarrifats. Qualsevol persona de b¨¦, sigui qui sigui el representat, es pot sentir extraordin¨¤riament inc¨°moda i violenta davant d¡¯una cosa aix¨ª. ?s un desprop¨°sit. No concebo que sigui una forma d¡¯expressi¨® cultural. Per¨° hem rebut mostres de solidaritat a t¨ªtol individual, com la del ministre Borrell, que ho va condemnar.

P. El Govern vol denunciar els fets per¨° ERC, malgrat condemnar-los, els emmarca en la llibertat d¡¯expressi¨®.

R. Em sembla que hi ha coses en les quals ha de prevaler la solidaritat i han de quedar al marge del tacticisme i l¡¯electoralisme. El representat era Puigdemont per¨° no nom¨¦s: hi havia el lla? groc i l¡¯estelada. ?s un substrat for?a inquietant. No em sembla un senyal de salut democr¨¤tica.

P. En el debat de TV3 de dimecres els candidats han de parlar catal¨¤ o utilitzar el castell¨¤ davant d¡¯alg¨² que no el parla?

R. Crec que en aquest pa¨ªs ha costat molt tenir la llengua que tenim. ?s una llengua minoritzada. Vaig parlar en catal¨¤ en el debat que ja vam fer perqu¨¨ era a Catalunya, perqu¨¨ m¡¯adre?ava a electors catalans i no veig per qu¨¨ se¡¯ns ha d¡¯obligar a canviar de llengua.

P. L¡¯entrada en campanya dels candidats presos ha estat un punt d¡¯inflexi¨®?

R. Que no fessin campanya demostrava la violaci¨® dels seus drets pol¨ªtics. En l¡¯¨²ltima campanya, Jordi S¨¤nchez va ser severament castigat per gravar un missatge. Pot ser que el canvi de criteri de la JEC tingui a veure amb el fet que els comicis estan sent observats per una delegaci¨® de l¡¯OSCE. Ho celebrem, per¨° la democr¨¤cia no pot funcionar a comptagotes.