Una escletxa per a la distensi¨® a Catalunya

L¡¯eixelebrada carrera costa avall i sense frens que ha estat la pol¨ªtica catalana els ¨²ltims quatre anys sembla haver entrat en fase de contenci¨® en el moment m¨¦s inesperat. La campanya electoral ha fet aflorar amb for?a discursos de certa moderaci¨® que feia anys que s¡¯havien bandejat als marges i que, si avui reben el suport dels electors catalans, poden ajudar a obrir una nova etapa en aquesta comunitat. La correlaci¨® de forces entre independentistes i constitucionalistes es mant¨¦ inalterable i altament polaritzada per¨° des de tots dos sectors totes les enquestes apunten un important creixement de les opcions que busquen canalitzar el conflicte pol¨ªtic allunyant-se tant de vies unilaterals com de la intervenci¨® permanent de l'autonomia que propugnen les dretes. El PSC i ERC s¨®n els principals actors en aquest nou moment que dibuixen les enquestes i que avui poden corroborar els 5,34 milions de catalans cridats a votar.

Les eleccions d'avui a Catalunya se celebren en un clima d'anormalitat pol¨ªtica per la coincid¨¨ncia amb el judici als l¨ªders independentistes al Tribunal Suprem i el fet que diversos dels jutjats formin part, i fins i tot encap?alin, les candidatures d'Esquerra Republicana i de Junts per Catalunya, la qual cosa els ha obligat a fer campanya des de la pres¨®. La pol¨ªtica catalana continua condicionada pel Govern de Quim Torra, faltat de majoria parlament¨¤ria, que amb prou feines gestiona el dia a dia i al qual cap partit dona m¨¦s de nou mesos de vida. Aix¨°, juntament amb el control ferri que l'expresident fugit Carles Puigdemont intenta exercir des de B¨¨lgica no ofereixen gaire marge a l'optimisme, almenys a priori, als qui advoquen per la distensi¨®.

Qu¨¨ ha passat, doncs, perqu¨¨ s'obrin expectatives per a un desgla? en el conflicte catal¨¤? ¡°La fatiga de tants anys de proc¨¦s ha perm¨¨s obrir un nou espai mental a favor del di¨¤leg, encara que aix¨° no implica que la polaritzaci¨® hagi desaparegut¡±, sost¨¦ Montserrat Nebrera, professora de dret constitucional i exdiputada auton¨°mica del PP, partit del qual s'ha allunyat els ¨²ltims anys. ¡°A Catalunya avui veurem un bon resultat dels que aposten pel di¨¤leg, per¨° les coses no li aniran malament ni al partit de Puigdemont ni, segurament, a opcions independentistes m¨¦s radicals com Front Republic¨¤ [escissi¨® de la CUP]¡±, considera Nebrera. ¡°La clau estar¨¤ a veure si la majoria s'inclina per posicions radicals o moderades d'un i altre b¨¤ndol¡±. I ¨¦s que per m¨¦s que hi hagi fatiga pel proc¨¦s els qui es mantenen en posicions radicalitzades han empr¨¨s una veritable ¡°fugida cap endavant¡±, recorda Nebrera.

Els senyals de distensi¨® han aparegut en els debats electorals, en alguns programes i en els posicionaments p¨²blics dels partits m¨¦s ben situats en les enquestes. Des de l'¨¤mbit independentista ERC ha crescut amb un discurs que s¡¯allunya de la via unilateral que va portar a la intervenci¨® de l'autonomia catalana el 2017. En les formes, el seu cap de llista visible, Gabriel Rufi¨¢n [Oriol Junqueras, el n¨²mero u, est¨¤ a la pres¨® preventiva] ha advocat per abaixar decibels a les declaracions altives que ha exhibit els ¨²ltims anys al Congr¨¦s. ¡°Venen temps en qu¨¨ hem de deixar de negar l'adversari, una etapa de di¨¤leg i d¡¯abaixar una mica el to: deixar que faci Vox segons quines coses¡±, va dir en una entrevista amb EL PA?S. Caldr¨¤ veure si ERC aquesta vegada ¨¦s capa? d'imposar aquests postulats a les bases m¨¦s radicalitzades, cosa que no ha aconseguit en el passat recent com va quedar pal¨¨s a l'hora de debatre els Pressupostos Generals de l¡¯Estat.

Les enquestes donen com a favorits Esquerra i el PSC. Per als primers seria la seva primera vict¨°ria en unes eleccions generals, i per als segons seria la primera vegada que guanyen uns comicis a Catalunya des de 2009. La candidata socialista Meritxell Batet ha intentat navegar entre dues aig¨¹es durant tota la campanya secundant el missatge del ¡°no ¨¦s no¡± de Pedro S¨¢nchez a un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® per¨° al mateix temps advocant per la recuperaci¨® de la ¡°conviv¨¨ncia¡±. Els missatges en precampanya del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, tampoc han passat desapercebuts, especialment els que advocaven per buscar una soluci¨® si un dia a Catalunya hi ha una clara majoria d'independentistes, alguna cosa que avui en dia no existeix. Aquest missatge, igual que els llan?ats amb anterioritat a favor d'un indult si els presos del proc¨¦s s¨®n condemnats, van provocar malestar en la c¨²pula del PSOE.

El consultor pol¨ªtic Antoni Guti¨¦rrez Rub¨ª considera que amb tot aix¨° s'est¨¤ imposant un nou clima a Catalunya que tendeix a allunyar-se de la brega permanent. I reivindica aquesta actitud: ¡°La moderaci¨® no ¨¦s conservadora, ¨¦s una actitud basada en el di¨¤leg i la ponderaci¨®¡±. En uns altres temps, recorda, aquesta actitud s'ha plasmat en forma de pragmatisme, gradualisme i pactisme, posicionaments que van quedar sepultats amb l'eclosi¨® del proc¨¦s. Guti¨¦rrez Rub¨ª ¨¦s caut per¨° optimista: ¡°A Catalunya hi ha una nova centralitat en la qual la moderaci¨® es perfila com un instrument per avan?ar¡±.

L¨ªnies vermelles desdibuixades

Les posicions m¨¦s radicalitzades s'han continuat sentint durant la campanya, per¨° en un segon pla. En l'¨°rbita independentista els presos que encap?alen les llistes de Junts per Catalunya, Jordi S¨¤nchez, Josep Rull i Jordi Turull, s'han distanciat de les ¡°l¨ªnies vermelles¡± sobre un refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia que fixa Carles Puigdemont des de B¨¨lgica, per¨° la veu de l'expresident i dels seus seguidors m¨¦s fidels es continua sentint n¨ªtidament i continuen defensant la perpetuaci¨® del conflicte i la condici¨® inamovible del refer¨¨ndum per a qualsevol acord.

En les files contr¨¤ries a l'independentisme destaca la lluita a matadegolla entre PP i Ciutadans. Els primers, que pr¨¤cticament havien desaparegut com a opci¨® electoral en les enquestes, han reflotat amb el fitxatge de Cayetana ?lvarez de Toledo que ha situat els postulats m¨¦s durs de l'aznarisme en la campanya. Aix¨° ha eclipsat en bona mesura In¨¦s Arrimadas, a qui Ciutadans havia recorregut per intentar repetir el bon resultat que van obtenir a les auton¨°miques de 2017.