Enganxats al cigarro a la pres¨®

"Bea, estimada¡±, exclama Driss Khorsi, sobre la infermera Beatriz Armenteros, que fa un mes i mig que l'ajuda a deixar de fumar. ¡°Al final em vaig dir ¡®aquesta dona s'est¨¤ preocupant per mi¡¯¡±, explica a la infermeria de la pres¨® de Quatre Camins sobre els elements que l'han?esperonat a deixar el tabac. Driss tenia nom¨¦s una por: engreixar-se. Fa sis anys pesava 137 quilos. ¡°Vaig anar a veure el monitor de gimn¨¤s i em va conv¨¨ncer que no m'engreixaria¡±. Aix¨ª ha estat: avui pesa 88 quilos, fins i tot menys que quan va comen?ar. En la seva fam¨ªlia li deien el ¡°pudent¡±, fa broma, perqu¨¨ era l'¨²nic que fumava. Dilluns van veure el nou Driss, desenganxat del tabac, en el seu primer perm¨ªs despr¨¦s de 14 anys tancat per homicidi.

Els departaments de Just¨ªcia i Salut s'han proposat lluitar contra el tabaquisme a les presons amb el primer programa pilot que s'implantar¨¤ a partir del 31 de maig, Dia Mundial Sense Tabac,?a Quatre Camins. El que podria semblar l'¨²ltim dels problemes d'un pres ¨¦s de vegades un forat, i no nom¨¦s de fum. ¡°Hi ha gent ofegada amb el deute del tabac: de 2 a 10 paquets¡±, explica Hicham Mezroui, de 25 anys. Quan no tenen tabac, alguns interns en demanen als qui en tenen, com una meda de banca, per¨° toca retornar-los amb interessos. El cigarro ¨¦s una ¡°moneda de canvi¡±.

L'infermer Javier Calvo ho escolta fent que s¨ª amb el cap. De la seva experi¨¨ncia a Quatre Camins, explica que els presos fumen sobretot quan estan sols a la cel¡¤la, on passen moltes hores tancats. A les presons catalanes, el 75% dels presos fuma, el triple de la mitjana a Catalunya. ¡°Tres de cada quatre¡±, subratlla en roda de premsa a Quatre Camins la consellera de Just¨ªcia, Ester Capella. Es tracta d'un pla personalitzat per als interns i una nova filosofia, amb cel¡¤les sense fum per a tots els presos que ho demanin, amb la intenci¨® de tenir cura tamb¨¦ de qui no fuma.

Tots els interns entrevistats asseguren que tancats fumen m¨¦s. ¡°El que no fumava, fuma; el que ho havia deixat, hi torna; el que fumava, fuma m¨¦s¡±, resumeix la infermera Armenteros. Alguns ja arriben amb un bagatge complicat, com Julio Ortega, de 59 anys. Va comen?ar als ¡°tres o quatre¡± anys menjant-se les burilles. Als 12, ¡°ja anava amb el paquet a la butxaca¡±. Ara est¨¤ satisfet: ha passat de dos paquets diaris a dos o tres setmanals, diu, mentre tapa amb el tap d'un boli un cigarro que ha enc¨¨s un moment. Fumar ¨¦s tamb¨¦ una manera de passar l'estona per a les persones com ell, que fa 14 anys que ¨¦s a la pres¨® per un doble assassinat i encara li queden un parell per sortir.

¡°El tabac ¨¦s un lladre¡±, resumeix E. M, de 49 anys. Si l'esperan?a de vida ¨¦s de 86, diu, ¡°et pren almenys 20 anys¡±. I amb aquesta filosofia est¨¤ disposat al fet que a ell no li passi. Encara est¨¤ lluny ¡ªes fuma un paquet diari¡ª, per¨° t¨¦ la voluntat. ¡°Quan fumo, omplo el buit de la gana¡±, admet. Oriol Serra, t¨¨cnic d'esport, creu que la clau ¨¦s que comencin a fer esport i aix¨ª s'adonin que necessiten deixar de fumar: ¡°El tabac ¨¦s l'¨²ltim dels mals h¨¤bits que s'abandona¡±.