Iceta, el corredor de fons

Fa tot just una setmana, avaluant els resultats electorals del 28-A, Miquel Iceta, entrevistat per diferents mitjans catalans, assegurava amb rotunditat que no entraria en les travesses com a ministre d'un futur Govern de Pedro S¨¢nchez. Afegia que el seu recorregut pol¨ªtic es continuava situant a Catalunya, on la seva meta era arribar a ser president de la Generalitat. Potser en aquell moment no se li passava pel cap la possibilitat de ser president del Senat al veter¨¤ dirigent del PSC (Barcelona, 1960), que ha dedicat m¨¦s de 30 anys de la seva vida a la res publica. Un pol¨ªtic que ha aguantat contra vent i marea els moments m¨¦s complicats del proc¨¦s independentista, i va haver de lluitar fins i tot contra l'amena?a de desaparici¨® del seu partit a Catalunya ara fa cinc anys, quan l'efecte del proc¨¦s sobiranista es va acarnissar en el PSC, que va perdre milers d'afiliats i de c¨¤rrecs.

Va saltar a la primera l¨ªnia del PSC el 2014, quan va substituir Pere Navarro com a l¨ªder dels socialistes, tot i que la seva traject¨°ria havia arrencat el 1987, com a regidor de l'Ajuntament de Cornell¨¤ de Llobregat amb Jos¨¦ Montilla com a alcalde. Va ser diputat per Barcelona al Congr¨¦s en la legislatura del 1996 al 1999, i des de llavors el seu marc pol¨ªtic ha estat el Parlament catal¨¤. Home fidel al partit i a les seves estructures, Iceta ha estat portaveu del grup socialista un llarg per¨ªode i, sobretot, persona clau a donar forma a l'Estatut que va impulsar el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, el 2006.

Diputat amb una orat¨°ria brillant, molt allunyat de l'estil aspre i dur, no se sol intimidar davant dels atacs i les seves r¨¨pliques sovint no estan exemptes de cert grau de malignitat. Dins del partit ¨Ci fora¨C a Iceta se l'ha titllat de Maquiavel i la seva figura ha tingut detractors que el criticaven per postureig?i fidels per als qui ha estat clau per mantenir la unitat dels socialistes en les seves hores m¨¦s baixes. Ell mateix va dir que mai deixaria ¡°tirat¡± el PSC.

Va saltar de l'esfera pol¨ªtica a la social quan va decidir ¡°sortir de l'armari¡± el 1999 i es va convertir en el primer pol¨ªtic que admetia obertament que era homosexual. I la seva imatge va tornar a ser molt popular quan va ballar una can?¨® de Freddie Mercury amb Pedro S¨¢nchez en la campanya a les generals del 2015.

Va ser un dels impulsors de la Declaraci¨® de Granada del 2013, en la qual els socialistes advocaven per un disseny federal d'Espanya que don¨¦s un millor ancoratge per a Catalunya. El PSC, en la Declaraci¨® de Barcelona, del 2017, desenvolupava m¨¦s aquesta idea i proposava una reforma de la Constituci¨® que fos sotmesa a un refer¨¨ndum. El futur president del Senat ¨¦s partidari d'aquesta reforma de la Constituci¨® i de l'Estatut catal¨¤ per dotar Catalunya de m¨¦s capacitat d'autogovern, aix¨ª com del reconeixement de la seva singularitat. No obstant aix¨°, aquestes idees s'han quedat tancades al calaix dels oblits en la recent campanya electoral.

En els ¨²ltims anys vertiginosos del proc¨¦s, alguns posicionaments pol¨ªtics d'Iceta han provocat tempestes pol¨ªtiques de diferent intensitat. Encara que inicialment va recel¡¤lar de la idone?tat de l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨®, no va dubtar a fer pinya amb Pedro S¨¢nchez quan aquest va donar suport a aquesta mesura d'excepci¨® aplicada pel Govern de Mariano Rajoy la tardor del 2017, despr¨¦s del refer¨¨ndum de l'1-O.

El l¨ªder socialista catal¨¤ va despertar els dimonis d'un ampli sector de la classe pol¨ªtica quan es va pronunciar a favor que els pol¨ªtics catalans que estan sent jutjats pel Tribunal Suprem poguessin ser indultats en cas que hi hagu¨¦s una sent¨¨ncia condemnat¨°ria. I m¨¦s pol¨¨mica va generar quan en la precampanya a les darreres generals va recon¨¨ixer en una entrevista a un diari basc que si el 65% dels catalans estiguessin a favor de la independ¨¨ncia, s'hauria de buscar una soluci¨®, i va admetre la celebraci¨® d'un refer¨¨ndum. En tots dos casos, la polseguera que van aixecar les seves paraules va acabar igual: corregint-se per no provocar mals majors al quarter general del PSOE i, especialment, a Pedro S¨¢nchez.

La seva marxa al Senat obre un forat important al PSC i al grup del Parlament catal¨¤, sobretot en un moment en qu¨¨ la convocat¨°ria d'eleccions auton¨°miques es veu m¨¦s a prop que lluny.