Cotxes, al sal¨®!
Barcelona estrenava fa un segle el Sal¨® de l¡¯Autom¨°bil, amb una gentada de visitants desfilant entre 58 expositors, l¨¤mpares i columnes cl¨¤ssiques, al Palau de Belles Arts
Fragmentaci¨® a la pol¨ªtica espanyola despr¨¦s d¡¯un seguit d¡¯eleccions en pocs anys, debat sobre l¡¯encaix de Catalunya a Espanya, i un Primer de Maig conflictiu als carrers de Par¨ªs. S¨®n not¨ªcies actuals. Les poden haver llegit perfectament en aquest diari fa pocs dies. Per¨°, en realitat, corresponen a publicacions del maig de 1919. I hi ha una altra coincid¨¨ncia: Barcelona es prepara per acollir el Sal¨® de l¡¯Autom¨°bil.
?bviament, hi ha difer¨¨ncies maj¨²scules entre llavors, fa un segle, i ara: Espanya no pateix els efectes de la Primera Guerra Mundial, no t¨¦ tensions territorials amb el Marroc, no hi ha problemes de prove?ment de blat o farina, la conflictivitat laboral ¨¦s incomparable, com tamb¨¦ ho ¨¦s la salut democr¨¤tica del pa¨ªs i els drets dels ciutadans. L¡¯edici¨® centen¨¤ria del Sal¨® de l¡¯Autom¨°bil de Barcelona, que se celebra entre l¡¯11 i el 19 d¡¯aquest mes, permet fer una mirada al passat sobre com es va viure aquell primer esdeveniment i tra?ar una radiografia imperfecta sobre qu¨¨ ha canviat des de llavors.
El primer Sal¨® de l¡¯Autom¨°bil va ser un aut¨¨ntic ¨¨xit d¡¯organitzaci¨® i p¨²blic. I, sobretot, una font d¡¯orgull per a la ciutat, una onada de modernitat i de reivindicaci¨® industrial nom¨¦s dos mesos despr¨¦s de la vaga de la companyia el¨¨ctrica La Canadenca, que va paralitzar Barcelona durant m¨¦s de 40 dies i va derivar en la instauraci¨® de la jornada laboral de vuit hores. ¡°Feia ja molts anys des d¡¯abans de la guerra que no es verificava cap exposici¨® ni sal¨® de l¡¯autom¨°bil. Han passat pocs mesos despr¨¦s de tornar a la normalitat perqu¨¨ a Barcelona la florent ind¨²stria de l¡¯autom¨°bil no pogu¨¦s contenir-se en els estrets l¨ªmits usuals d¡¯exposici¨® obligant comerciants i industrials a organitzar aquest Sal¨®-Autom¨°bil que acaba d¡¯inaugurar-se¡±, es llegeix al diari La Publicidad del dissabte 3 de maig de 1919. El sal¨®, organitzat per la Cambra Sindical de l¡¯Autom¨°bil, es va celebrar durant deu dies al Palau de les Belles Arts ¡ªque estava ubicat al parc de la Ciutadella fins a ser enderrocat el 1942¡ª amb la pres¨¨ncia de 58 expositors. La decoraci¨® era majestuosa. A la inauguraci¨® va assistir el general Joaqu¨ªn Milans del Bosch (capit¨¤ general de Catalunya i avi d¡¯un altre militar que va tenir un paper clau en el cop d¡¯Estat del 23-F de 1981), acompanyat d¡¯altres c¨¤rrecs militars, pol¨ªtics i religiosos, inclosa la Mancomunitat de Catalunya, nascuda cinc anys enrere.
Durant l¡¯acte, Eusebi Bertran i Serra, un empresari del cot¨® que exercia de president del sal¨®, va destacar que va ser la ind¨²stria automobil¨ªstica la que va proveir Barcelona durant l¡¯¨²ltima vaga ¡°salvant-la d¡¯una anarquia certa¡±, segons la cr¨°nica del diari. Va subratllar que el sector sostenia m¨¦s de 4.000 fam¨ªlies i ¡ªen una refer¨¨ncia a la Primera Guerra Mundial, que havia acabat un any abans i en la qual Espanya s¡¯havia mantingut neutral¡ª va dir que ¡°l¡¯autom¨°bil ¨¦s essencial per al progr¨¦s de les nacions i la seva defensa, tal com s¡¯ha demostrat en aquesta guerra, especialment en tres ocasions cr¨ªtiques per a les armes aliades¡±. Despr¨¦s de la inauguraci¨®, es va desfermar el frenes¨ª ciutad¨¤: ¡°El p¨²blic va envair els salons. Poc despr¨¦s era materialment impossible fer una passa entre els estands¡±.
Al costat de l¡¯article sobre el sal¨®, l¡¯escriptor Josep Maria de Sagarra escrivia sobre l¡¯estrena d¡¯una obra en catal¨¤ al Teatre Romea del belga ?milie Verhaeren. La principal not¨ªcia a la portada del diari era la dimissi¨® d¡¯Antonio Maura com a president del govern, acceptada pel rei Alfons XIII ¡ªbesavi de l¡¯actual monarca Felip VI¡ª, i la convocat¨°ria d¡¯eleccions per a l¡¯1 de juny. A la cr¨°nica, un amic de Francesc Camb¨® ¡ªel l¨ªder de la Lliga, diputat i ministre amb Maura l¡¯any anterior¡ª es mostrava optimista: ¡°En aquestes eleccions, Catalunya podr¨¤ fer patent la seva aspiraci¨® un¨¤nime d¡¯obtenir l¡¯autonomia, premissa necess¨¤ria per a la marxa normal de la vida pol¨ªtica espanyola, com li d¨¨iem a l¡¯actual cap de Govern al rebre la nostra opini¨® sobre l¡¯aprovaci¨® dels pressupostos¡±.
A La Veu de Catalunya del mateix dia tamb¨¦ es destacava la inauguraci¨® del Sal¨® de l¡¯Autom¨°bil. Despr¨¦s d¡¯una llarga descripci¨® de les autoritats presents a l¡¯acte, la cr¨°nica tenia un aire patri¨°tic per a un diari que es definia com a ¡°nacionalista catal¨¤¡±. Bertran i Serra, el president de l¡¯esdeveniment, ¡°digu¨¦ que aquesta Exposici¨® ¨¦s una manifestaci¨® de la terra catalana¡±. ¡°Aix¨ª com les exposicions de Par¨ªs i altres capitals europees comptaven amb el mercat de tot el m¨®n, l¡¯Exposici¨® d¡¯aqu¨ª ha estat feta amb els nostres sols recursos¡±, afegia.
</CS>El text tamb¨¦ posava en relleu l¡¯excitaci¨® de la ciutadania: ¡°Entretant el p¨²blic tan nombr¨®s com selecte esperava el moment quan fos perm¨¨s l¡¯acc¨¦s a l¡¯Exposici¨® per tenir lloc el vernissatge. Quan fou donada ordre el Palau qued¨¤ ple de concurr¨¨ncia, destacant-se les senyores per l¡¯eleg¨¤ncia de llurs abillaments. Les instal¡¤lacions foren visitades detingudament per tots els p¨²blics, fent-se elogis un¨¤nimes de l¡¯esplendidesa de l¡¯Exposici¨®, tant per nombre com per la qualitat dels aparells que hi ha¡±.
El sal¨® va ser una mena d¡¯oasi per a les elits catalanes, un influx d¡¯autoestima per a Barcelona
A sota de l¡¯article, n¡¯hi havia un sobre els Mossos d¡¯Esquadra i un altre sobre el bisbat. En una altra p¨¤gina, es remarcava que ¡°aquest n¨²mero de La Veu de Catalunya ha estat passat per la censura¡±, conseq¨¹¨¨ncia dels aldarulls de les vagues. I en un editorial s¡¯abordava la dissoluci¨® de les Corts i la convocat¨°ria d¡¯eleccions. Despr¨¦s de lamentar que persisteixen ¡°les circumst¨¤ncies que ens priven d¡¯aquella llibertat d¡¯expressi¨® necess¨¤ria per sintetitzar un judici i fonamentar una opini¨®¡±, el diari advocava per ¡°contrastar ideals i banderes per arribar a aquelles solucions jur¨ªdiques que reintegrin a la vida pol¨ªtica espanyola les masses de ciutadans que avui hi resten destriades¡±, i assegurava que ¡°Catalunya, una vegada m¨¦s, complir¨¤ el seu deure¡±.
A La Vanguardia del dia anterior (2 de maig) hi havia un anunci a p¨¤gina sencera sobre la inauguraci¨® l¡¯endem¨¤ del sal¨®. Exposici¨® d¡¯autom¨°bils, deia. Es detallava el programa de festes, que inclo?a concerts d¡¯orquestres i balls de sardanes. El preu combinat de totes les activitats era de 10 pessetes. Per fer-se una idea del preu notable, el diari costava cinc c¨¨ntims, i una subscripci¨® mensual a Barcelona, 1 pesseta.
A la not¨ªcia del dia 4 sobre l¡¯obertura del sal¨®, Exposici¨® d¡¯autom¨°bils (sota la secci¨® Vida Esportiva), es descrivia una ¡°concurr¨¨ncia tan selecta com nombrosa¡±, molts visitants d¡¯altres parts d¡¯Espanya i alguns de l¡¯estranger que analitzaven amb detall tots els expositors. Els elogis eren abundants. ¡°Tots, sense objecci¨® alguna, lloen l¡¯excel¡¤lent gust amb qu¨¨ tot ha estat dirigit i combinat¡±, deia el text, que parlava del ¡°veritable art¡± en el disseny dels espais i de com, durant el ¡°molt animat¡± dinar, algunes de les taules estaven ocupades ¡°per persones molt belles¡±.
A l¡¯edici¨® de l¡¯endem¨¤, s¡¯informa que el diumenge m¨¦s de 6.000 persones van acudir al Sal¨® de l¡¯Autom¨°bil. ¡°Tots els stands estaven visitad¨ªssims, detinguent-se el p¨²blic a examinar els cotxes, aeroplans, cicles i accessoris amb tan i tan gran inter¨¨s que per si sol ja constitueix l¡¯¨¨xit del Sal¨®¡±, es llegeix a La Vanguardia. Tamb¨¦ es destacaven les visites de persones de prov¨ªncies i de Camb¨®. ¡°De 6 a 8, era materialment impossible fer un pas pels salons del Palau de Belles Arts, poblat de cares boniques¡±.
El diari va publicar cr¨°niques gaireb¨¦ di¨¤ries de la fira. El dia 10, per exemple, s¡¯explicava com molts militars van acudir al sal¨®, ja que no havien de pagar entrada, i hi va haver un selecte concert d¡¯orgue i per la nit, un banquet. L¡¯exclusivitat i el refinament que flotava en les instal¡¤lacions traspuava els textos. Per¨° cinc p¨¤gines m¨¦s endavant tamb¨¦ aflorava la crua realitat de l¡¯Espanya endarrerida del 1919. Entre not¨ªcies d¡¯aviaci¨® i de cinema nord-americ¨¤, n¡¯hi havia una sobre els quatre milions i mig d¡¯analfabets al pa¨ªs. Barcelona era la catorzena prov¨ªncia en nombre de persones que no sabien llegir ni escriure, amb una taxa del 26%. La mitjana de totes les prov¨ªncies era del 40%, la mateixa xifra que a Catalunya. A zones d¡¯Andalusia, la taxa arribava al 64%, i a les Can¨¤ries, al 68%. La m¨¦s baixa era a Santander i Burgos, del 10%.
El primer Sal¨® de l¡¯Autom¨°bil va suposar una esp¨¨cie d¡¯oasi, sobretot per a les elits catalanes. Un influx d¡¯autoestima per a una ciutat i un pa¨ªs inquiets. La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va propiciar inicialment un ressorgiment econ¨°mic en algunes zones d¡¯Espanya ¡ªper exemple en el sector t¨¨xtil catal¨¤¡ª, per¨° a la llarga va desencadenar problemes de prove?ment i una pujada de preus que va afectar sobretot les classes populars. En conseq¨¹¨¨ncia, les tensions obreres estaven a l¡¯al?a, i tamb¨¦ la inestabilitat econ¨°mica. A finals del 1920, el Banc de Barcelona es declararia en suspensi¨® de pagaments. La disfuncionalitat pol¨ªtica, amb una alternan?a constant de governs sota l¡¯ombra del caciquisme, s¡¯aproximava a la fi d¡¯una era i albirava un terratr¨¨mol. Miguel Primo de Rivera donaria un cop d¡¯Estat el 1923, que derivaria en un r¨¨gim autoritari fins al 1930. Despr¨¦s vindrien la Primera Rep¨²blica, la Guerra Civil i el franquisme.
Tot eren elogis i optimisme en l¡¯article de La Publicidad del 12 de maig de 1919 sobre la clausura, aquell dia, del Sal¨® de l¡¯Autom¨°bil. Acompanyat d¡¯una fotografia d¡¯un vehicle autocanoa, el text destacava que el dia anterior ¡ªdiumenge¡ª 11.000 persones havien acudit al Palau de Belles Arts, que ¡°va resultar insuficient¡±, i parlava de ¡°l¡¯orgull¡± pel fet que ¡°totes les classes socials desfilessin¡± pel sal¨®, que ¡°l¡¯admiraci¨® del p¨²blic ha estat la nota culminant i que les transaccions efectuades han sigut en nombre extraordinari i molt superior al previst¡±. En definitiva, un ¡°gran ¨¨xit¡±. El Sal¨® de l¡¯Autom¨°bil tornaria a la ciutat el 1922, per a la seva segona edici¨®.
Barcelona, prov¨ªncia 'transitada'
En l¡¯¨¨poca en qu¨¨ es va celebrar el primer Sal¨® de l¡¯Autom¨°bil de Barcelona, la capital catalana era, de llarg, l¡¯epicentre espanyol del sector. El gener de 1917, a la prov¨ªncia de Barcelona hi havia registrats 21.442 vehicles (que no nom¨¦s inclo?en autom¨°bils), segons les dades de les autoritats de tr¨¤nsit. La segona prov¨ªncia era Madrid, amb 3.714, cinc vegades menys.
El Sal¨® de l¡¯Autom¨°bil de Barcelona ¨¦s, segons els organitzadors, un dels m¨¦s antics del m¨®n i l¡¯¨²nic espanyol reconegut per l¡¯Organitzaci¨® Internacional de Constructors d¡¯Autom¨°bils. Un preludi es va viure el 1913, quan la ciutat va celebrar una exposici¨® d¡¯autom¨°bils, quatre anys abans del Sal¨® de Ginebra, considerat una refer¨¨ncia del sector. Cinc anys despr¨¦s, tindria lloc el primer a Barcelona. L¡¯interval va venir en bona part condicionat per la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
En aquella ¨¨poca, fabricants automobil¨ªstics aut¨°ctons com La Cuadra, Elizalde o Hispano Suiza eren considerats dels millors del m¨®n. Un fet clau per a la celebraci¨® del primer sal¨® a Barcelona va ser la creaci¨® el 1916 de la Cambra Sindical de l¡¯Autom¨°bil de Barcelona, que agrup¨¤ una amalgama de grups vinculats a l¡¯autom¨°bil, la motocicleta i la bicicleta. L¡¯organitzaci¨® va establir contactes nacionals i internacionals que van ser determinants en la celebraci¨® del primer esdeveniment.
El sal¨® es va celebrar entre el 3 i el 12 de maig al Palau de Belles Arts gr¨¤cies a la disposici¨® de l¡¯Ajuntament de Barcelona de cedir el recinte, at¨¨s que la ciutat no tenia espais de grans dimensions en aquella ¨¨poca. Envoltats d¡¯elegants l¨¤mpades i columnes cl¨¤ssiques, i sota un sostre alt amb teles penjants, es van col¡¤locar desenes de cotxes en 58 expositors de marques com Hispano Suiza, T. H. (Talleres Hereter), Elizalde o Am¨¦rica Autos. Tamb¨¦ hi van participar fabricants que avui encara existeixen, com el nord-americ¨¤ Chevrolet i els francesos Renault i Citro?n (que havia nascut aquell mateix any), o els pneum¨¤tics italians Pirelli.
El vehicle m¨¦s car del sal¨® era una limusina Simplex-Crane, del fabricant nord-americ¨¤ del mateix nom, que costava 75.000 pessetes. La revista Auto-Moto del maig de 1919 va dedicar nombroses de les seves 294 p¨¤gines a la primera edici¨® del Sal¨® de l'Autom¨°bil. "Va ser un ¨¨xit indiscutible malgrat els for?osos i inevitables apla?aments", escrivia la publicaci¨®, elaborada pel Reial Autom¨°bil Club de Catalunya, i que tamb¨¦ destacava l'impacte de la guerra en la producci¨® de certs models.
La revista es queixava de la poca pres¨¨ncia de camions, motocicletes i avions. "La falta d'espai va impedir segurament donar m¨¦s import¨¤ncia a l'aviaci¨® i les recents fites d'intr¨¨pits aviadors estrangers al nostre pa¨ªs", afegia. "Es pot dir que tot Barcelona i un considerable nombre de forasters han visitat el Sal¨® que ha tingut un altre ¨¨xit de p¨²blic, ja que a qualsevol hora del dia o la nit es veia concorregud¨ªssim i poques vegades hem vist un inter¨¨s tan marcat com el que inspiraven als visitants la gran varietat d'autom¨°bils i accessoris exposats", continuava l'article d'Auto-Moto.
La publicaci¨® destacava, per exemple, la import¨¤ncia dels motors d¡¯aviaci¨® d¡¯Hispano Suiza a la Primera Guerra Mundial: ¡°La millor cr¨ªtica que dels mateixos es pot fer consistiria a citar els usos a qu¨¨ ha estat sotm¨¨s a la guerra europea¡±. ¡°La nostra m¨¦s antiga f¨¤brica d¡¯autom¨°bils es troba, com sempre, molt dignament representada en el nostre concurs¡±, afegia.
Al marge de l'exposici¨® de vehicles, el sal¨® va ser pioner a celebrar reunions de la ind¨²stria en tenir-hi lloc la primera Assemblea Automobil¨ªstica, a la qual van assistir representants de la resta d'Espanya, i es va constituir en un lobbie del sector. Dos anys despr¨¦s, va n¨¦ixer a Barcelona la Confederaci¨® de Cambres Sindicals Espanyoles de l'Autom¨°bil.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.