Amb globus sobre els lleons

¡°Atenci¨®, un lle¨® a les dotze en punt! Compte, que li aterrem a sobre, ai, ai, ai!¡±. Si una setmana abans m'haguessin dit que seria dalt d'un globus sobrevolant la immensa sabana africana veient com la terra s'apropava cada vegada m¨¦s sota la cistella i advertint a crits el pilot que an¨¤vem directes cap a una fera, no m'ho hauria cregut. Tota la vida he pensat que els globus i jo no est¨¤vem fets els uns per l'altre. Nom¨¦s la idea d'enfilar-m'hi a la merc¨¨ dels vents i al designi de l'aire em posava els p¨¨ls de punta. He passat molt de temps evitant els globus, i aix¨° que tinc influ¨¨ncia en aquest m¨®n perqu¨¨ soc amic, i en presumeixo, de Jaume Llansana, entregat aer¨®stata natural d'Igualada.?El Jaume ¨¦s soci fundador d'Ultram¨¤gic, una empresa de la localitat que fabrica globus i en subministra a tothom. De fet, si heu volat a Capad¨°cia, per exemple, teniu moltes possibilitats d'haver-ho fet en un globus d'origen catal¨¤, ja que el 60% s¨®n d'ells. Tamb¨¦ volen a Tanz¨¤nia, al costat de K¨¨nia, i a altres llocs. El Jaume ha aconseguit moltes coses sorprenents al m¨®n, com sobrevolar mitja ?frica imitant Cinc setmanes amb globus de Jules Verne (ell hi va destinar 11 mesos), brindar a la cistella per un explorador suec just per sobre el pol Nord o aterrar d'emerg¨¨ncia a la pla?a de Lesseps. Per¨° fins ara no havia aconseguit que jo pug¨¦s en cap d'aquestes andr¨°mines d'aparen?a tan fr¨¤gil i governan?a tan prec¨¤ria.

La veritat ¨¦s que no em va quedar m¨¦s remei. Formava part d'un grup de selectes periodistes en missi¨® a la reserva keniana de Massai Mara, al nord del Serengueti (tres visques per aquesta professi¨® que ens porta on no haur¨ªem arribat ni amb els pares Escolapis) i el programa exigia una sortida amb globus. La nit abans no vaig poder dormir, tamb¨¦ perqu¨¨ rondava la meva cabanya un facoquer pelut amb uns grans ullals i un n¨²vol de formigues voladores gegants se m'havia colat per un forat de la mosquitera. El m¨®n encara estava en unes tenebres amena?adores quan vam sortir en totterrenys cap al campament dels globus. Hi havia una expectaci¨® general no exempta d'aprensi¨® ¨Cen el meu cas era por en estat pur¨C que tots f¨¨iem passar per somnol¨¨ncia i que donava a la comitiva un aire d'afusellaments a l'alba. No hi va ajudar que ens fessin signar un paper per assumir els riscos: ¡°Accepto que la meva participaci¨® en el vol cont¨¦ riscos inherents de malaltia, mort o p¨¨rdua o dany de propietats personals¡° (aix¨° ¨²ltim ja m'importava un rave si ho comparava amb sobreviure), ¡°que es poden produir per diferents causes incloent, sense limitaci¨®, terreny, arbres, flora, fauna, animals salvatges, forces de la natura o actes de D¨¦u¡±. Us ben juro que hi posa tot aix¨°, en guardo una c¨°pia. I ¨¦s que semblava que m¨¦s que volar amb globus an¨¤vem a ca?ar Moby Dick.

Per¨° la cosa no s'acabava aqu¨ª. ¡°Tamb¨¦ reconec i accepto que aquests riscos es poden presentar en qualsevol moment del vol i que, com que l'empresa nom¨¦s ¨¦s capa? de procurar mitjans m¨¨dics limitats, entenc que aquests mitjans pot ser que ni siguin dels est¨¤ndards m¨¦s alts¡± (home, m¨¦s alts, amb globus, s¨ª). ¡°Confirmo que parlo i entenc prou angl¨¨s¡± ¨Caix¨° ¨°bviament jo no ho complia, ja que a aquestes altures (...) amb prou feines em veia capa? de balbotejar en la meva llengua¨C ¡°per entendre les instruccions del pilot i especialment les referents a la posici¨® d'aterratge¡± (vegeu m¨¦s endavant). Quan vam arribar al Little Governor¡¯s Camp, la base, els pilots, vestits amb ca?adores de cuir i fedores a l'estil Indiana Jones, no tenien gaire clar si podr¨ªem enlairar-nos, tenint en compte les condicions atmosf¨¨riques, i jo vaig resar en silenci perqu¨¨ empitjoressin. L'espera se'm va fer m¨¦s llarga que la vig¨ªlia de la batalla de Filipos, i aix¨° que no hi havia fantasmes. Finalment es va decidir que vol¨¤vem. Glups.

Els operaris van destapar tres grans estructures cobertes amb pl¨¤stics a terra, que van resultar ser les cistelles i van comen?ar a inflar els globus, que ¨¦s una maniobra impressionant i m¨¦s en la penombra a ?frica, i encara m¨¦s si tens vertigen compulsiu. Les flamarades per inflar les grans esferes donaven a tot all¨° un aire dantesc. Vam passar un control de seguretat, amb escorcolls. Despr¨¦s de preguntar pel pilot catal¨¤ que vola al Massai Mara, Carles Comellas, amic del Jaume i que va resultar que treballa per a una altra companyia, em vaig apuntar al grup de l'aeronauta que em va semblar m¨¦s veter¨¤. Era el cap, Mike Carnevale, d'Alaska, amb 6.900 hores de vol. ?s veritat que t¨¦ un sentit de l'humor un p¨¨l especial, a part de l'accent, que ¨¦s com de ca?ador de pumes i costa entendre-li all¨° de la posici¨® d'aterratge, que ¨¦s, vaig deduir, que quan arribes a terra has d'esperar una certa trompada i posar-te com en posici¨® fetal i que sigui el que D¨¦u vulgui.

Curiosament, per primera vegada a la vida em preocupava m¨¦s ser a terra que a l¡¯aire. Ens vam preparar per a l¡¯aterratge i l¡¯eventualitat que la cistella bolqu¨¦s i rod¨¦ssim com croquetes cap als felins

Quan el globus es va al?ar vaig pujar a la cistella com vaig poder, aprofitant uns forats com a graons. Ja hi era. No hi havia marxa enrere. Els ajudants de terra van deixar anar les cordes, el Mike va obrir el seu cremador i el globus va tirar amunt. I ja ¨¦rem en l'aire. En un segon, escolteu, vaig passar del terror a la m¨¦s pura felicitat. Va ser com un miracle. Ens mov¨ªem amb una suavitat gaireb¨¦ sensual que provocava un sentiment d'infinita alegria. Vaig observar que tots al voltant somreien: la Rachel, la Cecile, la Rose, el James, la Ruby, la Claire... Jo notava un goig, una lleugeresa a l'¨¤nima digna d'un poema de Shelley. El paisatge es desplegava sota nostre com si el recorregu¨¦ssim amb una steadycam. Des del fullatge a sota em miraven uns babuins sorpresos, despr¨¦s va aixecar el cap un b¨²fal. En un moment ¨¦rem sobre el riu Mara (on fa uns anys vaig observar el fren¨¨tic i desesperat creuar dels nyus durant la Gran Migraci¨®). Uns hipop¨°tams es van allunyar xipollejant quan gaireb¨¦ els vam fregar el clatell amb la cistella. Al marge vaig veure un gran cocodril que va obrir els ulls i va semblar que es llepava els bigotis. Per¨° ni tan sols aix¨°, ni el fet que aparentment vol¨¦ssim ben avall per sobrepassar els alts marges arbrats del riu, em va inquietar. El pilot va obrir el conducte, va sorgir una flamarada amb un suau esbufec (¡°el gas ¨¦s la seva sang, ¨¦s la seva vida¡±) i l'aer¨°stat va pujar pl¨¤cidament. Vaig recordar el conqueridor Robur: ¡°L'aire ¨¦s un punt de suport s¨°lid¡±. Vam continuar volant ja sobre la gran sabana que s'estenia fins al lluny¨¤ horitz¨®. Grups de zebres, ant¨ªlops, gaseles i elefants es movien a sota. Era com nedar en un somni. ¡°C¡¯¨¦tait en verit¨¦ une promenade charmante (...) Quelle extase!, un r¨ºve dans un hamac!¡±.

Li vaig preguntar a Carnevale, el nostre Samuel Fergusson, que s'havia quedat en cos de camisa i duia galons de capit¨¤, per Jules Verne. ¡°El vaig llegir molt de jove, la meva novel¡¤la preferida era Vint mil lleg¨¹es de viatge submar¨ª¡±. Vaig arquejar una cella, all¨¤ dalt. I no les hist¨°ries amb globus? Mira que n'hi ha, a Verne, on ¨¦s un mitj¨¤ de locomoci¨® emblem¨¤tic: Cinc setmanes amb globus (¡°Si j¡¯ai trop chaud, je monte; si j¡¯ai froid, je descends; une montagne, je la d¨¦passe; un pr¨¦cipice, je le franchis; un fleuve, je le traverse; un orage, je le domine¡±), L'illa misteriosa, Hector Servadac, La ca?a del meteorit, Un drama en l'aire... En canvi, encara que la imatge de David Niven i Cantinflas a la cistella sigui l'emblem¨¤tica de la m¨¦s famosa versi¨® cinematogr¨¤fica, a la novel¡¤la La volta al m¨®n en vuitanta dies Phileas Fogg i Picaporte no pugen mai a un globus. En sabia de globus, Verne?, li vaig preguntar al pilot surant en l'¨¨ter. ¡°S¨ª, per¨° els seus eren d'uns altres temps, la t¨¨cnica ha canviat molt¡±. Miri all¨¤, un lle¨®! ¡°Ah¨¤, el veig, quina bona vista, fill, i all¨¤ hi ha una lleona amb els seus cadells¡±. Les feres ens miraven amb aspecte de pensar quina mena d'ocell ¨¦s aquest, o potser ¡°caram, per aqu¨ª ve l'esmorzar¡±. El cas ¨¦s que vam comen?ar a baixar just damunt dels lleons. Curiosament, per primera vegada a la meva vida em preocupava m¨¦s ser a terra que a l'aire. Ens vam preparar per a l'aterratge i l'eventualitat que la cistella bolqu¨¦s i rod¨¦ssim com croquetes cap als felins. ¡°No hem aterrat mai sobre un animal, fins ara¡±, es va permetre de fer broma el comandant. ¡°I en pr¨¤cticament tot, la sabana ¨¦s millor que Alaska¡±.

L'aterratge va ser tan suau que ni me'n vaig adonar. Els assistents ens van envoltar r¨¤pidament amb un parell de totterrenys per protegir-nos dels lleons, i van aferrar les cordes de subjecci¨®. Vaig observar que el globus no duia ¨¤ncora. Al cap d'una estona ¨¦rem en un p¨ªcnic digne de Mem¨°ries d'?frica, amb taules, un lunch?gener¨®s i xampany, i que visqui el globus. Vam brindar pel nostre bateig d'aire i jo ja em sentia capa? de qualsevol missi¨®. ¡°Ja t'ho havia dit¡±, em va explicar despr¨¦s per tel¨¨fon el Jaume, que ha volat diverses vegades a la zona i sempre ser¨¤ el meu padr¨ª aerost¨¤tic. ¡°No conec ning¨² que ho hagi passat malament volant amb globus. I la sabana africana ¨¦s un lloc fant¨¤stic per volar, hi ha molt menys risc que en zones habitades, on et pots topar amb un edifici o una estesa d'alta tensi¨®. Lleons a banda, tot sigui dit¡±.