Jaume Collboni: ¡°Diuen que ERC s¡¯ha moderat. Perd¨®? En qu¨¨?¡±

Per al socialista Jaume Collboni (Barcelona, 1969) aquestes eleccions municipals s¨®n les segones a les quals es presenta. Ho fa despr¨¦s d¡¯haver governat durant poc m¨¦s d¡¯un any amb l¡¯alcaldessa, Ada Colau, una coalici¨® que es va acabar trencant pel proc¨¦s i el 155.

Pregunta. Encara se sent dolgut amb Ada Colau per haver trencat el seu pacte de govern?

Resposta. No ¨¦s q¨¹esti¨® d¡¯estar dolgut, ¨¦s de desconfian?a pol¨ªtica. Colau va fer un gir ideol¨°gic el 6 i 7 de setembre quan va deixar a l¡¯estacada Coscubiela i Rabell amb la seva posici¨® al Parlament i va culminar aquell gir quan va trencar la coalici¨® d¡¯esquerres a l¡¯Ajuntament. Aquesta ¨¦s la meva decepci¨® i la de molts barcelonins per la seva incapacitat de governar. No dubto de les seves bones intencions, per¨° des del punt de vista de la gesti¨® ha fracassat.

P. Per tant, aquesta an¨¤lisi li impedir¨¤ arribar a un acord en el proper mandat?

R. Som l¡¯¨²nica garantia de tenir un Govern d¡¯esquerres no independentista. Sortir¨¦ a guanyar. Representem una manera de fer ciutat que ha tingut l¡¯aval de la gent durant tres d¨¨cades d¡¯alcaldes socialistes.

P. Cap enquesta el dona com a guanyador.

R. Les tend¨¨ncies de les enquestes ¨¦s que pugem despr¨¦s de les eleccions generals.

P. No ¨¦s una mica exagerat fiar-ho tot als resultats del 28-A?

¡°?s una barbaritat que la dreta, Ciutadans i el PP, hagin blanquejat l¡¯extrema dreta a Espanya i que continu?n parlant, encara ara, d¡¯un 155 permanent¡±

R. No. El que ens donar¨¤ ales ¨¦s que la gent pensi si est¨¤ millor o pitjor que fa quatre anys. Segurament qui guanyi ser¨¤ per la m¨ªnima.

P. Amb qui pactaria?

R. El que es planteja guanyar espera poder governar en solitari, sense hipoteques. Parlar¨¦ amb tothom excepte amb els extremistes.

P. Qui s¨®n?

R. Els extremistes s¨®n els extremistes. Hi ha partits antisistema que han condicionat la vida catalana i barcelonina, i no dic sigles, per¨° hi ha opcions radicals i extremistes que han portat Catalunya al moment en qu¨¨ es troba. Tamb¨¦ ¨¦s una barbaritat que la dreta, Ciutadans i el PP, hagin blanquejat l¡¯extrema dreta a Espanya i que continu?n parlant, encara ara, d¡¯un 155 permanent, com si no hi hagu¨¦s hagut eleccions a Espanya. Aspiro a governar amb un govern d¡¯esquerres, no independentista, que no depengui dels extremismes. L¡¯alcalde ho ha de ser de tots.

P. ?s a dir, ni independentistes ni Ciutadans?

R. Apel¡¤lar¨¦ als votants d¡¯esquerres, als qui van confiar en el 28-A, als moderats. No subordinar¨¦ la ciutat al proc¨¦s independentista. No podem estar subordinats a res. Si Barcelona ha prosperat ¨¦s perqu¨¨ els seus alcaldes no van posar la ciutat al servei d¡¯una causa.

P. L¡¯any i mig que el PSC va governar amb Colau, va funcionar? No es tiraven els plats pel cap?

R. No en p¨²blic¡­ Estic molt orgull¨®s del que vam fer, vam apujar un 15% el pressupost de cultura, vam iniciar la cobertura de la ronda de Dalt, i m¨¦s coses. El problema ¨¦s quan supedites tot aix¨° a una altra cosa i Colau va decidir sotmetre la ciutat i el seu projecte pol¨ªtic a una altra cosa.

P. Els barcelonins votaran el 26-M en clau independentista?

R. Jo crec que hi ha aquesta intenci¨® per part dels partits independentistes... ser la capital de la rep¨²blica. I aix¨° ¨¦s el contrari de la nostra idea d¡¯una ciutat amb identitat pr¨°pia.

P. Unir¨¤ el tramvia de la Diagonal?

R. Ho hem defensat sempre, a difer¨¨ncia d¡¯ERC. M¡¯agradaria calmar el debat, centrar-lo i, sota la premissa de la connexi¨®, veure quin ¨¦s el millor tra?at i quin model ¨¦s el m¨¦s eficient. L¡¯actitud d¡¯ERC a l¡¯Ajuntament ¨¦s el desgast, el curtterminisme. Em sembla molt revelador el que ha passat aquests dies amb ERC i Iceta. Diuen que ERC s¡¯ha moderat. Perd¨®? En qu¨¨? Van ser els primers que van tombar els Pressupostos de l¡¯Estat, els primers que han dit que no a Iceta¡­

P. S¡¯enfronta a molts exsocialistes. Han fet res malament?

R. Els alcaldes socialistes em fan costat en la meva campanya i donen suport a la meva candidatura (Serra, Clos i Hereu).

P. Aixecar¨¤ la veda sobre els hotels?

R. Estic a favor de descentralitzar els hotels. Hi ha zones per desenvolupar, com el 22@, la Sagrera, el pol¨ªgon de Bon Pastor o la Marina de la Zona Franca. Els hotels s¨®n aliats del desenvolupament urb¨¤. El que no avalo ¨¦s la teoria del decreixement, que la reforma dels hotels vagi acompanyada de la reducci¨® de places.

P. Ni tan sols a Ciutat Vella?

R. El que cal fer ¨¦s cr¨¦ixer sosteniblement i els que estan consolidats s¡¯han de poder renovar. L¡¯objectiu de Barcelona ¨¦s tenir un turisme respectu¨®s amb la destinaci¨®.

P. La Sagrada Fam¨ªlia ha de cr¨¦ixer m¨¦s?

R. De moment la llic¨¨ncia ¨¦s per acabar a l¡¯illa que ocupa. S¡¯ha pres una decisi¨® d¡¯esquena als ve?ns, i aix¨° ¨¦s un error. El tema de si creix pel carrer de Mallorca cal abordar-lo amb consens.

P. Barcelona t¨¦ un problema de seguretat?

R. Jo no crec que sigui insegura, per¨° ara tenim una crisi de seguretat al metro, als carrers. Tothom ho diu i les estad¨ªstiques tamb¨¦: els furts han pujat un 22%. El problema ¨¦s el negacionisme de Colau. No s¡¯ha d¡¯oblidar que les pol¨ªtiques de seguretat s¨®n d¡¯esquerres, s¨®n pol¨ªtiques socials perqu¨¨ els m¨¦s perjudicats per la inseguretat no s¨®n els que se la poden pagar, sin¨® la gent m¨¦s humil, els barris m¨¦s vulnerables.

P. T¨¦ un gran projecte per a Barcelona per als propers anys?

R. La ciutat s¡¯ha de comprometre a fons amb l¡¯agenda de sostenibilitat 2030 de l¡¯ONU i aprofitant el centenari de l¡¯Exposici¨® Universal del 1929 i la necessitat de renovar l¡¯entorn de Montju?c optarem a ser la seu de l¡¯Exposici¨® Universal del 2030, amb l¡¯agenda 2030 de l¡¯ONU com a eix central.