¡°Apujar el sou? Aix¨° est¨¤ prohibit a Lloret¡±
El municipi amb m¨¦s turistes de les comarques de Girona t¨¦ la renda familiar m¨¦s baixa de Catalunya
Una not¨ªcia va sacsejar a l¡¯abril Lloret de Mar: l¡¯Institut d'Estad¨ªstica de Catalunya (Idescat) va situar aquest nucli de la Costa Brava com el municipi amb la renda familiar m¨¦s baixa de Catalunya. Malgrat ser el primer dest¨ª tur¨ªstic de les comarques de Girona, els seus habitants nom¨¦s van disposar el 2016 de 10.900 euros nets de mitjana, un 35% menys que el conjunt catal¨¤. Hi ha ve?ns que no es creuen que Lloret sigui el poble m¨¦s pobre de Catalunya, per¨° la majoria del consultats per aquest diari s¨ª que opinen que les xifres indiquen que hi ha un greu problema de precarietat laboral.
?ngela Garcia ¨¦s propiet¨¤ria de l¡¯ultramarins ?ngels, a l¡¯avinguda Catalunya. ?ngels es troba lluny de la primera l¨ªnia de mar, all¨¤ on Lloret es converteix en un dels temples del turisme de masses i baix cost del Mediterrani. A Mas Baell, el barri on viu Garcia, hi resideixen lloretencs que depenen dels 1,2 milions de visitants que rep cada any el municipi. ¡°Molts ve?ns intercalen contractes temporals amb l¡¯atur. El poder adquisitiu ha baixat bastant, fins i tot despr¨¦s de la crisi¡±, diu Garcia mentre ven llaminadures a uns nens que acaben de sortir de l¡¯escola. Mas Baell ¨¦s un barri anod¨ª; Garcia no creu que hi hagi m¨¦s pobres que a d¡¯altres llocs, per¨° est¨¤ conven?uda que els ingressos per llar avui nom¨¦s serveixen per tirar endavant i poca cosa m¨¦s. Preguntada per si ha detectat una millora dels salaris sis anys despr¨¦s del pitjor moment de la recessi¨®, Garcia respon amb ironia: ¡°Apujar el sou? Aix¨° est¨¤ prohibit a Lloret¡±. La taxa d¡¯atur de Lloret el primer trimestre del 2019 ¨Ctemporada baixa tur¨ªstica¨C era del 15,4% i a Catalunya, de l¡¯11,6%. El 87,2% dels nous contractes signats al municipi aquest any han estat temporals i a Catalunya, el 85%, segons dades de l¡¯Ajuntament.
Lloret ¨¦s el paradigma del precariat, segons Marie Granados, treballadora d¡¯una empresa que organitza visites al Camp Nou, a altres pobles de la costa, batejos de submarinisme o vetllades de flamenc. ¡°Els convenis sectorials o els drets laborals a Lloret no es respecten perqu¨¨ hi ha massa compet¨¨ncia per mantenir els preus baixos. I si demanes millores, t¡¯acompanyen a la porta¡±, diu aquesta ciutadana d¡¯origen belga. Granados troba a faltar els anys en qu¨¨ va estar treballant en una multinacional d¡¯enginyeria a Cerdanyola del Vall¨¨s, amb un sou de 1.350 euros bruts mensuals, vacances, tots els festius respectats i un horari de vuit hores. Despr¨¦s de la crisi, l¡¯empresa nom¨¦s podia oferir-li un contracte de mitja jornada i Granados va tornar a Lloret: ¡°Ara nom¨¦s tinc un dia de descans a la setmana, i les vacances no existeixen. Els contractes indefinits tampoc existeixen a Lloret, i si te¡¯n donen un, el salari ¨¦s m¨¦s baix¡±, assegura Granados.
El moment en qu¨¨ va comen?ar el declivi a Lloret va ser a principis de la d¨¨cada dels 2000, quan s¡¯est¨¦n el turisme del tot incl¨°s, segons coincideixen Granados i Siro Luzzietti, napolit¨¤ encarregat de la pizzeria Il Brigantino. 250 euros, amb el bitllet d¡¯avi¨®, els ¨¤pats i les begudes inclosos, aix¨° ¨¦s el que f¨¤cilment pot costar una setmana a Lloret amb un touroperador, diu Luzzietti. El pitjor, al seu parer, s¨®n els bufets lliures dels hotels, oberts a tothom. Aix¨° mata els restaurants, avisa Luzzietti. Dilluns passat, a l¡¯hora de dinar, Il Brigantino nom¨¦s tenia un grup de quatre clients, mentre que el bufet lliure ¨Cper 11 euros¨C de l¡¯Hotel Rosamar tenia 12 taules ocupades.
La taxa d'atur de Lloret en el primer trimestre de 2019 va ser del 15,4% mentre que a Catalunya era de l'11,6%
Les persones consultades en aquest reportatge coincideixen que el govern local est¨¤ aplicant mesures per elevar la qualitat tur¨ªstica. Marc Palanques gestiona l¡¯aparthotel Nautic i el mateix dia que atenia EL PA?S coincidia amb una inspecci¨® sorpresa de qualitat de l¡¯Ajuntament. ¡°Des del 2012 s¡¯estan fent esfor?os per millorar l¡¯oferta i reduir el turisme de borratxera¡±, apunta Palanques. A l¡¯entrada de Nautic hi penja un cartell informatiu de l¡¯Ajuntament amb les normes de civisme i advert¨¨ncies de sancions. Palanques confirma que ¡°els sous i recursos de Lloret s¨®n directament proporcionals al tipus de turisme que acull¡±, i admet que s¨®n habituals els salaris de 800 euros. Per¨° aquest hoteler afegeix que la situaci¨® progressa: els qui abans cobraven nom¨¦s en negre ara estan contractats amb feines temporals. Palanques subratlla que la informaci¨® sobre la renda familiar ¡°va causar indignaci¨®¡± perqu¨¨ no ¨¦s real: assegura que no es tenen en compte variables com les hores extres que encara es paguen en negre, o que bona part dels residents s¨®n estrangers que durant l¡¯any treballen en un altre pa¨ªs. El 35% de la poblaci¨® de Lloret prov¨¦ de fora d¡¯Espanya; el grup m¨¦s nombr¨®s s¨®n els russos, que representen el 6% dels habitants.
Maria Jien ¨¦s gambiana i fa 12 anys que viu a Lloret. Treballa en una perruqueria que tamb¨¦ fa tatuatges i p¨ªrcings. Jien afirma que el negoci cau any rere any perqu¨¨ l¡¯Ajuntament ¡°est¨¤ limitant l¡¯arribada del turisme m¨¦s jove¡±. Per Jien, el municipi pateix perqu¨¨ la seva oferta continua sent per a un p¨²blic que el Consistori est¨¤ foragitant. ¡°Aquest poble ¨¦s avui sin¨°nim d¡¯all¨° que ¨¦s barat per¨° no sempre ha estat aix¨ª, als anys setanta no hi havia vols x¨¤rter, ni polseres amb tot pagat¡±, diu l¡¯Antonio, veter¨¤ comerciant de Lloret i responsable d¡¯un supermercat que porta el seu nom. Amb un amic comparteixen tafaneries mentre atenen clients que compren ampolles d¡¯aigua o sangria. ¡°Aquesta ¨¦s avui la marca del poble¡±, afegeix l¡¯Antonio, ¡°es necessitaran molts anys per canviar-la¡±.
Retroc¨¦s de Salou i Platja d¡¯Aro
Malgrat ser l¡¯¨²ltim a la cua, la renda familiar va cr¨¦ixer a Lloret un 12% entre el 2011 i el 2016, mentre que la mitjana catalana va pujar un 1,7%, segons l¡¯Idescat. Altres municipis tur¨ªstics de m¨¦s de 5.000 habitants i amb el mateix perfil tur¨ªstic que Lloret tenen una renda m¨¦s elevada per¨° han experimentat descensos. Salou va passar d¡¯una renda familiar per persona d¡¯11.900 euros el 2011 a 11.800; Platja d¡¯Aro va caure en aquest per¨ªode un 6%, fins als 12.100 euros. Calella tamb¨¦ va reduir el capital net dels seus ciutadans, un 1,4%. El secretari d¡¯organitzaci¨® de Comissions Obreres, Antonio Ferro, assegura a EL PA?S que les darreres dades de l¡¯Idescat s¨®n anteriors a una intensa acci¨® en sancions i millores laborals introdu?des a Lloret des del 2016.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.