La primera s¨¨rie teatral arriba al Lliure

I si les dones poguessin desempallegar-se del dolor de la regla nom¨¦s amb un clic? I si, en lloc de veure les s¨¨ries des del sof¨¤ de casa les veiessin des d¡¯una butaca? I si les obres de teatre tamb¨¦ poguessin tenir cap¨ªtols, temporades, i fins i tot cliffhangers? Totes aquestes preguntes, per m¨¦s inconnexes que semblin, les respon Dolors, l¡¯ambiciosa com¨¨dia ¨¤cida que estrenar¨¤ el Teatre Lliure el 22 de maig. Hi explorem la vida de la Lola, una emprenedora que decideix inventar un dispositiu per combatre el dolor de la menstruaci¨®. No obstant aix¨°, el problema arriba quan la Lola ha de vendre aquest producte a empreses, majorit¨¤riament dirigides per homes, que no li veuran tanta gr¨¤cia al seu producte revolucionari.

¡°Aquest ¨¦s l¡¯argument de base¡­ Per¨° no us estem fent cap esp¨°iler! En sis hores poden passar moltes coses m¨¦s¡±, assegura el director, Sergi Belbel. I ¨¦s que el m¨¦s cridaner de l¡¯obra, a part de l¡¯enginy¨®s invent de la Lola, ¨¦s el seu format innovador. Dolors t¨¦ una durada total de sis hores, que es divideix en sis ¡°cap¨ªtols¡± d¡¯entre 45 i 60 minuts, que, al seu torn, es representaran en tres sessions dobles: el primer cap¨ªtol i el segon s¡¯interpretaran del 22 al 26 de maig; el tercer i el quart, del 29 de maig al 2 de juny, i els dos cap¨ªtols finals, del 5 al 8 de juny. D¡¯aquesta manera, l¡¯espectador haur¨¤ de tornar la setmana seg¨¹ent si vol saber com avan?a l¡¯argument, i es convertir¨¤, cada vegada que entri a la sala, en el p¨²blic d¡¯una sitcom, i tamb¨¦ convertir¨¤ aquesta obra en la primera s¨¨rie de televisi¨® per a teatre que s¡¯ha estrenat mai.

¡°Segur que aquesta idea ja ha passat pel cap de m¨¦s d¡¯una persona, per¨° nosaltres hem tingut la gosadia de portar-ho a l¡¯escenari¡±, comenta Meritxell Yanes, la creadora de l¡¯obra. Partint de la idea original de Yanes, el gui¨® ¨¦s un projecte col¡¤laboratiu de Sergi Belbel, Eul¨¤lia Carrillo i Cristina Clemente, amb Belbel i Clemente com a equip directiu. ¡°Em vaig adonar que, actualment, molta gent no t¨¦ prou temps per anar al teatre i recorre a les s¨¨ries de televisi¨® com a principal manera d¡¯entretenir-se, i jo m¡¯hi incloc¡±, confessa Yanes, ¡°aix¨ª que un dia em vaig plantejar si seria possible adaptar el din¨¤mic llenguatge televisiu al teatral¡±, una adaptaci¨® que, admet, ha estat el repte m¨¦s important del proc¨¦s.

¡°No podem tallar les seq¨¹¨¨ncies com es faria a la televisi¨®. Tot ha de sortir b¨¦ a la primera, aix¨ª que els actors han de ser unes b¨¨sties del teatre¡±, afirma Belbel. I ¨¦s que les sis hores d¡¯obra nom¨¦s tenen tres int¨¨rprets: Enric Cambray, Gemma Mart¨ªnez i la mateixa Meritxell Yanes, fet que, segons Cambray, dificulta encara m¨¦s els canvis constants de vestuari que han de fer entre les seq¨¹¨¨ncies, ja que en tot moment estan ¡°o en escena o canviant-se de pressa¡±.

No obstant aix¨°, Dolors s¡¯adapta amb facilitat a les necessitats dels consumidors. ¡°Entenem que anar al teatre tres vegades en tres setmanes pot ser una despesa, tant de temps com econ¨°mica, bastant forta per al nostre p¨²blic, per la qual cosa tamb¨¦ hem organitzat una marat¨® en qu¨¨ s¡¯interpretaran els cap¨ªtols, un darrere l¡¯altre¡±, declara Cristina Clemente. Al m¨¦s pur estil Netflix, el 9 de juny el Teatre Lliure obrir¨¤ les portes des de les cinc fins a dos quarts de deu del vespre per oferir la possibilitat de veure tots els cap¨ªtols d¡¯una tirada en una macrosessi¨® de gaireb¨¦ sis hores que, per descomptat, tindr¨¤ diversos descansos.

Dolors, les entrades de la qual ja es poden comprar tant per separat com en paquets de cap¨ªtols, ¨¦s el resultat de la conflu¨¨ncia de molts elements televisius en un escenari. N¡¯hi haur¨¤ tants que els guionistes adverteixen que l¡¯espectador es trobar¨¤ amb ¡°moltes refer¨¨ncies a altres s¨¨ries i, fins i tot, algun cameo inesperat que encara no es pot revelar¡±. Per¨° per sobre de tot, Dolors ¨¦s una obra feta per dones i sobre dones, que planta cara a la bretxa de g¨¨nere i al fam¨®s mansplaining ¡ª¨¦s a dir, els homes que menystenen, interrompen i corregeixen les dones sota la creen?a que la seva manera de fer ¨¦s millor¡ª en l¡¯entorn laboral. Per¨°, segons Cristina Clemente, aquesta no ¨¦s una obra feminista, o almenys no inicialment: ¡°D¡¯entrada, els personatges de l¡¯obra no s¨®n feministes, ni tan sols les dones, per¨° viatjaran cap al feminisme a mesura que avan?a la trama¡±, una trama amb la qual tamb¨¦ esperen fer viatjar tots els amants de les s¨¨ries, independentment de l'edat que tinguin.