TVE va al Liceu

Diumenge. Liceu. Funci¨® de La Gioconda. Es nota un potent desplegament de c¨¤meres. En el primer entreacte, m¡¯apropo a una d¡¯elles i observo uns folis amb un minuci¨®s minutat a la part posterior. El c¨¤mera respon amablement a les preguntes d¡¯aquest espectador tafaner. ¡°Avui ¨¦s l¡¯assaig¡±. Dimecres que ve, la funci¨® s¡¯emetr¨¤ en directe a cinemes d¡¯Europa, els Estats Units i el Canad¨¤, i mesos m¨¦s tard es podr¨¤ veure a TVE. Per¨° aquesta ¨²ltima emissi¨® no t¨¦ problemes perqu¨¨ el diferit permet fer correccions amb tranquil¡¤litat. On hi ha m¨¦s risc ¨¦s en el directe de dimecres. Vet aqu¨ª els preparatius. Exhaustius.

En aquells folis hi havia un treball de miniaturista. Com es prepara un directe com aquest? En aquest cas, tot comen?a amb Gonzalo Bello, el director de la retransmissi¨®; Albert Palau, el realitzador; i Jordi Bello, el lector de partitura. S¨®n el nucli dur d¡¯un equip de TVE que necessita estar molt compenetrat.

El treball s¡¯inicia amb aquest trio estudiant un enregistrament de l¡¯¨°pera. D¡¯aquell muntatge o d¡¯un altre que hi hagi disponible. Despr¨¦s d¡¯assistir a un assaig al Liceu i amb les imatges del muntatge, l¡¯equip fa una nova planificaci¨®. ?s com dibuixar-ne l¡¯storyboard. En una setmana. ¡°Tens l¡¯oportunitat d¡¯explicar el teu conte¡±, explica Gonzalo Bello. El lector de partitura hi anota el que decideixen: cadascun dels plans i la c¨¤mera que n¡¯¨¦s responsable. I es fa el llistat que despr¨¦s es lliura a l¡¯equip. ¡°El c¨¤mera no pot dubtar¡±. L¡¯anomenen ¡°la Taula dels Deu Manaments¡±. A La Gioconda es van fer 1.086 plans. Al llistat figura el minutat amb els plans numerats, quina c¨¤mera els ha de subministrar, de quin tipus s¨®n (mitj¨¤, de conjunt¡­), observacions (si hi ha un mutis o una determinada acci¨®) i els temps. Tamb¨¦ hi ha un pla B perqu¨¨ han vist uns quants assajos i saben que hi ha accions imprevistes dels int¨¨rprets que poden destrossar la planificaci¨®.

Amb tot aix¨° l¡¯equip grava una nova funci¨® en vig¨ªlies de l¡¯emissi¨® en directe per saber si aquests mil plans que han pensat¡­ funcionen. Entre aquest dia i el de l¡¯emissi¨®, l¡¯equip torna a repassar tot el que han gravat, es fan els darrers ajustos i s¡¯acaba de polir. El dia dels fets, a la cabina de la unitat m¨°bil, el lector de partitura diu la c¨¤mera que entra, anticipant-se uns instants per donar temps a fer-ho en el moment exacte que hi ha anotat a la partitura. Davant seu, t¨¦ un monitor amb la imatge del director d¡¯orquestra perqu¨¨ pugui seguir el seu ritme. El realitzador t¨¦ tot just uns segons per comprovar que la c¨¤mera que ha d¡¯entrar dona la imatge pensada o cal anar a una altra. El mesclador punxa la c¨¤mera seleccionada i l¡¯ajudant va cantant als c¨¤meres, per l¡¯¨¤udio intern, el n¨²mero de pla i la c¨¤mera del seg¨¹ent. El director i el realitzador s¨®n els que han de reaccionar davant dels imprevistos.

Albert Palau ve de les retransmissions esportives i l¡¯¨°pera ha estat el descobriment d¡¯un llenguatge televisiu i d¡¯un nivell d¡¯exig¨¨ncia in¨¨dit. ¡°Les tem¨¤tiques molt minorit¨¤ries, com ¨¦s el cas de la m¨²sica cl¨¤ssica, tenen un p¨²blic que sap molt de m¨²sica, per¨° tamb¨¦ de televisi¨®. Al futbol si punxes Piqu¨¦ quan tocaria punxar Messi no passa res, tret que t¡¯hagis perdut un penal. En m¨²sica, no et pots despistar quan entra la flauta travessera¡±. La gran difer¨¨ncia, comenta, entre aquestes dues realitzacions ¨¦s que la primera ¨¦s un directe que s¡¯improvisa perqu¨¨ la jugada no est¨¤ predeterminada. En canvi, a l¡¯¨°pera, fer el directe ¨¦s aplicar una planificaci¨® que s¡¯ha preparat intensament als assajos. ¡°No s¡¯admet l¡¯error¡±.

Jordi Bello va debutar com a consultor musical de TVE en una ¨°pera del Liceu: L¡¯italiana in Algeri. I no va haver d¡¯esperar gaire per posar-se a prova. En ple directe, la cabina del control es va quedar sense so. No sentien l¡¯¨°pera. Bello, pendent dels moviments del director d'orquestra, es va mantenir recitant el n¨²mero de pla i la c¨¤mera. ¡°Fins i tot vaig cantar l¡¯¨°pera per ajudar¡±. Dos interminables minuts m¨¦s tard, quan va tornar el so, eren en el mateix moment de la partitura que els cantants. Per a Bello, una retransmissi¨® no pot ignorar el tempo musical de l¡¯obra. ¡°Que ¨¦s molt diferent. No ¨¦s el mateix una ¨°pera bufa, amb frases curtes, m¨¦s r¨¤pida, que no pas una pe?a dram¨¤tica amb un altre fraseig i comunicaci¨® dels cantants. A l¡¯¨°pera cl¨¤ssica, el fraseig i el tempo venen determinats per la forma musical. A la verista, en canvi, agafa for?a el drama i el text. No hi ha recitatius, ¨¦s un altre tempo¡±.

Gonzalo Bello explica que mant¨¦ la narraci¨® televisiva a l¡¯al?ada de l¡¯ull, encara que no descarta contrapicats en moments dram¨¤tics molt assenyalats. S¨ª que prohibeix el zoom i la correcci¨® del pla que est¨¤ a l¡¯aire. No fa mai primers plans perqu¨¨ pot ser, com passava a La Gioconda, que la int¨¨rpret del personatge de la mare sigui m¨¦s jove que la soprano que fa el paper de filla. ¡°I perqu¨¨ en plena ¨¤ria, l¡¯artista est¨¤ concentrat col¡¤locant la veu¡±.

L¡¯equip planifica en funci¨® de tres criteris: musical, narratiu i dram¨¤tic. La m¨²sica t¨¦ una cad¨¨ncia que la realitzaci¨® ha de respectar. Gonzalo Bello ¨¦s partidari d¡¯una realitzaci¨® invisible, on no destaquin moviments de c¨¤mera arbitraris que interfereixin en l¡¯espectacle. Cal tenir presents els moviments esc¨¨nics. ¡°Si hi ha un canvi de decorat o entra el cor, l¡¯espectador ho ha de percebre. Aquesta ¨¦s una de les tasques de l¡¯Albert¡±. Tot i aix¨°, la dramat¨²rgia ¨¦s el criteri m¨¦s important. ¡°Quin pla guanya els altres? Si un personatge li diu a un altre que l¡¯odia¡­ qui mostres? Qui ho diu o l¡¯odiat? Una ¨°pera com La Gioconda, on hi ha moltes subtrames, et permet fer moltes eleccions¡±. Gonzalo Bello defensa fugir de l¡¯arbitrarietat i de l¡¯est¨¨tica est¨¨ril. ¡°No fem un videoclip: fem un dram¨¤tic¡±.

La Gioconda es va emetre a 150 sales. El senyal per sat¨¨l¡¤lit el subministra TVE i els subtitulats en la llengua de cada pa¨ªs, el Liceu. Molt pocs espectadors, no obstant aix¨°, s¡¯imaginaran el meticul¨®s treball de precisi¨® que hi ha al darrere.