Di¨¤leg a batzegades

Probablement, Miquel Iceta t¨¦ ra¨® quan diu que ¡°no espera resultats [d¡¯un possible di¨¤leg amb els independentistes] fins al final del judici¡±. ?s aix¨ª perqu¨¨ el judici ¨¦s la conseq¨¹¨¨ncia de dues greus irresponsabilitats que estan condicionant l¡¯escenari: de l¡¯independentisme, per haver estat incapa? de frenar a temps, d¡¯assumir la inviabilitat de la ruptura unilateral i convocar eleccions, que haurien perm¨¨s evitar el daltabaix de la intervenci¨® de l¡¯autonomia i les seves conseq¨¹¨¨ncies. I del Govern Rajoy, que va tenir cinc anys ¨Cdel 2012 al 2017¨C per trobar les vies pol¨ªtiques adequades per afrontar el problema i els va dilapidar entre la negaci¨® de realitat i la incapacitat d¡¯entendre la situaci¨® catalana i desenvolupar una proposta pol¨ªtica que fos digna d¡¯aquest nom.

Sense dirigents amb dimensi¨® d¡¯estadista la pol¨ªtica es devalua i els conflictes evolucionen f¨¤cilment cap a la confrontaci¨®. El duel d¡¯irresponsables ¨Cpersonificat en Rajoy i Puigdemont¨C va portar al bloqueig de la situaci¨® per part de qui disposava de la for?a intimidat¨°ria de l¡¯Estat. Es tancava aix¨ª qualsevol espai de trobada i es transferia el conflicte a altres poders estatals traient-lo del marc natural de la confrontaci¨® pol¨ªtica. I, ara, a esperar que passi el judici.

I despr¨¦s, qu¨¨? Dependr¨¤ que les diverses parts assumeixin les veritats elementals que han anat cristal¡¤litzant en aquesta llarga i degradant ressaca, en qu¨¨ la democr¨¤cia espanyola s'hi ha deixat part de la seva pell, l¡¯independentisme s¡¯ha embrancat en querelles internes que han portat a una creixent substituci¨® de la pol¨ªtica per la gesticulaci¨® efectista, l¡¯extrema dreta ha marcat l¡¯agenda espanyola arrossegant el conjunt de la dreta, i la negociaci¨® pol¨ªtica ha esdevingut un tab¨² que ha contagiat el PSOE, molt poruc a l¡¯hora de desmuntar-lo. No obstant aix¨°, ha estat la ciutadania amb el seu vot la que ha apostat pel retorn de la pol¨ªtica.

No n¡¯hi ha prou amb el canvi d¡¯estil que representa S¨¢nchez. Si es vol buscar l¡¯entesa tots s¡¯han d¡¯arremangar

Per fer-ho es requereix una cosa aparentment tan simple com recon¨¨ixer el que ¨¦s evident: que la via unilateral a dia d¡¯avui no ¨¦s possible i que, per tant, l'independentisme ha d¡¯assumir el pas del proc¨¦s al postproc¨¦s; que l¡¯independentisme segueix aqu¨ª dividit per¨° conservant les seves bases, com a subjecte pol¨ªtic central a Catalunya; i que la q¨¹esti¨® catalana ha deixat d¡¯estar entre les principals preocupacions dels espanyols, potser perqu¨¨ els ciutadans han llegit la realitat millor que els dirigents pol¨ªtics. Per fer pol¨ªtica a Espanya no n¡¯hi ha prou amb aferrar-se a la bandera. Kramp-Karrenbauer, la successora d¡¯Angela Merkel al capdavant de la democr¨¤cia cristiana alemanya, deia a aquest diari: ¡°No hi pot haver cooperaci¨® amb els populistes de dretes¡±. Aquesta ¨¦s la causa, al seu parer, de la patacada del PP. Europa continua a l¡¯espera que Espanya sigui capa? de resoldre pol¨ªticament un problema que mai no hauria d¡¯haver sortit d¡¯aquesta via.

Tamb¨¦ forma part del que ¨¦s evident recon¨¨ixer que amb els greuges, ferides i humiliacions acumulats no ¨¦s f¨¤cil passar de la confrontaci¨® a l¡¯entesa. I tamb¨¦ ¨¦s evident que no es tracta de passar p¨¤gina, sin¨® d¡¯entrar en una nova etapa, sense exigir rendicions ni posar per davant el programa de m¨¤xims. Per fer cam¨ª cal comen?ar a caminar junts. Si hi ha refer¨¨ndum ser¨¤ al final, plantejar-lo d¡¯entrada ¨¦s col¡¤locar una paret en el punt de partida. A l¡¯independentisme cal exigir-li la valentia d¡¯assumir la realitat en la qual ja s¡¯est¨¤ situant la ciutadania i abandonar el doble llenguatge. Al seu torn, les institucions espanyoles han de passar de la reactivitat i del revengisme a la distensi¨®. Sens dubte, aquest ser¨¤ el canvi m¨¦s dif¨ªcil perqu¨¨ el clima d¡¯opini¨® que s'ha creat ha estat molt dur, perqu¨¨ qualsevol obertura es presenta com una claudicaci¨®, i perqu¨¨ l¡¯espanyolisme radical creu que tot li est¨¤ perm¨¨s.

No n¡¯hi ha prou amb el canvi d¡¯estil que representa S¨¢nchez. Si es vol realment buscar l¡¯entesa tots s¡¯han d¡¯arremangar. I aix¨° no passar¨¤ mentre el PP i Ciutadans no siguin capa?os d¡¯aportar una altra soluci¨® que no siguin les den¨²ncies davant del jutjat de gu¨¤rdia, l¡¯enduriment de les lleis i l¡¯apel¡¤laci¨® a les mesures d'excepci¨®. Precisament perqu¨¨ les relacions de forces s¨®n desiguals, la responsabilitat dels governs i dels partits espanyols en la soluci¨® del problema ¨¦s m¨¦s gran. Mentre la r¨¤bia no sigui substitu?da per la prud¨¨ncia, anirem a batzegades.