¡°Estem a punt d¡¯utilitzar eines que ens poden dir alguna cosa sobre l¡¯energia fosca¡±

Saul Perlmutter (Illinois, Estats Units, 59 anys) va rebre el 2011 el Premi Nobel de F¨ªsica per descobrir que l'univers creix sense parar i cada vegada a m¨¦s velocitat. Va basar el seu estudi en l'an¨¤lisi de 42 supernoves, explosions d'estrelles de diversos per¨ªodes de la hist¨°ria del cosmos. A trav¨¦s de la distorsi¨® de la llum que emeten, que ha viatjat per l'espai durant milions d'anys, va aconseguir provar que les gal¨¤xies estan cada vegada m¨¦s separades. El director del Centre de Ci¨¨ncies Cosmol¨°giques de la Universitat de Berkeley t¨¦ avui dia la seva teoria confirmada amb les dades de m¨¦s de 12.000 estrelles. La seva experi¨¨ncia en la recol¡¤lecci¨® de dades l'ha portat a centrar-se tamb¨¦ en projectes m¨¦s terrenals. Un d'ells ¨¦s la creaci¨® d'un complement per integrar en el navegador d'internet que combat les fake news puntuant les not¨ªcies de l'1 al 10 en funci¨® de la seva credibilitat. Perlmutter, que va ser investit dilluns doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, admira la capital catalana, que ha visitat com a turista, per la seva arquitectura. Va viatjar a Catalunya tamb¨¦ el 1995 en una trobada del seu grup d'investigaci¨®, Supernova Cosmology Project, a Begur (Baix Empord¨¤), quan faltaven tres anys per finalitzar el seu gran descobriment.

Pregunta. Quant ha crescut l'univers des del 1998, quan va descobrir que s'expandeix sense parar de manera accelerada?

¡°L¡¯univers continua sent infinit, per¨° les dist¨¤ncies entre gal¨¤xies s¨®n una mica m¨¦s grans¡±

Resposta.?Durant aquest temps ha crescut una part per cada mil milions de parts. Segueix sent infinit com llavors, per¨° les dist¨¤ncies entre gal¨¤xies s¨®n una mica m¨¦s grans.?

P.?Se sap ben poca cosa de l'anomenada energia fosca que genera aquest creixement. Qu¨¨ ha canviat en les dues ¨²ltimes d¨¨cades?

R.?Hi ha molt poques difer¨¨ncies entre les diverses teories sobre l'energia fosca. Necessit¨¤vem que els nostres mesuraments fossin 20 vegades m¨¦s precisos i durant els ¨²ltims 20 anys ens hem dedicat a inventar les eines que ens poden dir alguna cosa sobre l'energia fosca. Estem a punt de comen?ar a utilitzar-les. Una es basa en les restes de resplendor del Big Bang per esbrinar on eren els punts calents i freds de l'univers fa 14 milions d'anys. Aquests punts es poden rastrejar per veure com es converteixen en les gal¨¤xies actuals. Aquesta t¨¨cnica s'anomena?oscil¡¤laci¨® ac¨²stica de barions (BAO, en les seves sigles en angl¨¨s) i estem preparats per utilitzar-la en combinaci¨® amb dades de supernoves i un m¨¨tode que mesura les lents gravitacionals febles. Esperem que en els propers 5 o 10 anys aquests experiments tinguin resultats.?

P. S'atreveix a predir algun gran descobriment??

R.?Alguns passos consisteixen a confirmar el que ja sabem, per¨° encara podem tenir sorpreses i fer grans salts. La cosmologia ¨¦s una ci¨¨ncia jove.

¡°L¡¯energia fosca i la qu¨¤ntica estan molt connectades¡±

P. Creu que la missi¨® europea LISA contribuir¨¤ a definir l'energia fosca?

R. Per descomptat. Esperem que porti novetats sobre els fonaments de la gravetat i la radiaci¨® gravitacional. Una de les maneres en qu¨¨ es poden utilitzar aquestes t¨¨cniques ¨¦s per mesurar l'expansi¨® de l'univers.?

P.?Aquesta for?a desconeguda t¨¦ res a veure amb els enigmes de la f¨ªsica qu¨¤ntica?

R. Estan molt connectades. Les coses m¨¦s petites del m¨®n poden estar dirigides per les m¨¦s grans. Una de les possibles explicacions sobre l'energia fosca i l'acceleraci¨® ¨¦s que veiem un espai buit en la mec¨¤nica qu¨¤ntica que est¨¤ molt ocupat per part¨ªcules que van apareixent i desapareixent. Aquest brunzit pot ser la causa de l'acceleraci¨®. Podria servir per definir la constant cosmol¨°gica de la qual parlava Einstein.?

P. Amb tot el coneixement que t¨¦ ara sobre l'univers i unes xifres d'espai i temps que vost¨¨ reconeix que s¨®n desbordants, com respondria a la pregunta simple de qui som els humans?

¡°La ci¨¨ncia ha estat extremadament bona a l¡¯hora d¡¯aplegar?gent de tot el m¨®n per resoldre problemes¡±

R. No som gaire forts ni poderosos, per¨° si compartim el nostre coneixement podem fer coses sorprenents que la humanitat no s'havia plantejat mai. La ci¨¨ncia ha estat extremadament bona a l'hora d'aplegar gent de tot el m¨®n per resoldre problemes. M'agradaria que aquest fos l'esperit general per abordar tots els problemes del m¨®n.?

P. Creu que l'expansi¨® de l'univers ens acabar¨¤ matant d'aqu¨ª a milions d'anys o ens matarem a nosaltres mateixos per q¨¹estions com, per exemple, una mala gesti¨® del canvi clim¨¤tic?

R. Si aprenem a treballar junts, no em preocupa el canvi clim¨¤tic. Hem de parlar entre tots per resoldre els problemes en comptes de lluitar des de posicions diferents. Formem part d'un projecte com¨². L'expansi¨® de l'univers no cal resoldre-la ara, nom¨¦s hem de viure junts i sobreviure b¨¦ durant mil milions d'anys. En aquest moment sabrem millor com hem de seguir vivint en un univers en expansi¨®.?

P. Trobar exoplanetes habitables ¨¦s una possible soluci¨®?

R. Estudiar altres planetes, fins i tot els del nostre sistema solar, ¨¦s una part important per descobrir la manera en qu¨¨ evolucionem com a humans. Per¨° no crec que solucioni el problema del canvi clim¨¤tic. Hem de treballar perqu¨¨ tothom pugui viure b¨¦ al nostre planeta.?

P. Ara ¨¦s el director de l'Institut de Ci¨¨ncia de Dades de Berkeley. Qu¨¨ t¨¦ a veure aquesta disciplina amb la cosmologia?

R. Els resultats de la investigaci¨® [la que va fer que guardonessin Perlmutter amb el Premi Nobel de F¨ªsica] van ser un exemple preco? de la ci¨¨ncia de dades en la ci¨¨ncia tradicional. Tot el que f¨¨iem i fem ara dep¨¨n de manera crucial de ser capa?os d'analitzar dades amb flu?desa i expertesa. L'Institut de Ci¨¨ncia de Dades ¨¦s l'¨²nic lloc on he vist gent de tots els departaments de la universitat ajudant-se per resoldre problemes.?

P. Un dels projectes de l'institut que vost¨¨ codirigeix ¨¦s un?programari per aprendre a detectar not¨ªcies falses.

¡°Si aprenem a treballar junts, no em preocupa el canvi clim¨¤tic¡±

R. Imparteixo un curs sobre pensament cr¨ªtic en col¡¤laboraci¨® amb un professor de Psicologia i un altre de Filosofia. Volem que els alumnes siguin conscients de tot el que els envolta. Un dels exercicis consisteix a analitzar not¨ªcies i buscar errors en els textos. Cada setmana trob¨¤vem bons exemples i em va venir al cap`el moment en qu¨¨ vam demanar voluntaris per analitzar fotos de gal¨¤xies despr¨¦s de donar-los algunes indicacions pr¨¨vies. Vaig pensar que podr¨ªem fer el mateix amb les not¨ªcies: crear un servei p¨²blic en qu¨¨ diversos voluntaris poguessin ajudar a respondre preguntes sobre els articles i compartir aquesta informaci¨®.

P. Fa pensar en el projecte SETI@HOME per buscar vida extraterrestre de forma col¡¤laborativa que va n¨¦ixer a la seva universitat.

R. S¨ª, exacte! Conec els que el van promoure. Jo no hi vaig treballar per¨° m'ajuda a entendre qu¨¨ pots fer amb la gent.

P. Quan va estar disponible el seu detector de not¨ªcies falses?

R.?Tenim una versi¨® b¨¤sica per als estudiants i estem intentant buscar finan?ament per posar-ho a la disposici¨® de tothom.?

¡°Sembla que [les ¡®fake news¡¯] siguin el resultat de gent que nom¨¦s vol resoldre les coses xisclant¡±

P. Veu les fake news com una amena?a per a la superviv¨¨ncia de la humanitat?

R. Sembla que siguin el resultat de gent que nom¨¦s vol resoldre les coses xisclant per fer que els seus arguments guanyin. Aix¨° est¨¤ totalment en contra del que hem apr¨¨s els cient¨ªfics sobre el pensament cr¨ªtic. Cal ser conscients de quins s¨®n els nostres errors i ¨¦s molt ¨²til preguntar a tercers en qu¨¨ veuen que ens equivoquem. Si ensenyem i aprenem a dialogar, hi haur¨¤ menys incentius per a la creaci¨® de fake news.

P.?Per¨°, creu que els pol¨ªtics segueixen aquesta filosofia?

R.?A molts dels l¨ªders els agradaria ser m¨¦s col¡¤laboratius i racionals, per¨° consideren que, si canvien, la gent no els votar¨¤. Hem de treballar amb els ciutadans perqu¨¨ tornin a formar part del debat i despr¨¦s ser¨¤ la gent la que demanar¨¤ que els pol¨ªtics siguin m¨¦s col¡¤laboratius i racionals. Per exemple, el que es coneix com a t¨¨cnica de les enquestes deliberatives dona molt bons resultats. Consisteix a escollir un grup aleatori de persones i preguntar-los sobre un determinat tema. Despr¨¦s, un grup d'experts s'ofereix a respondre a les seves preguntes. Ells decideixen si el que els responen t¨¦ sentit: deliberen sense que els experts els diguin qu¨¨ han de pensar.

P. Qu¨¨ opina de la inversi¨® en recerca? Ha dit alguna vegada que el projecte pel qual li van concedir el Nobel, que va durar una d¨¨cada, no seria possible avui dia.

R. ?s f¨¤cil que la gent s'oblidi de com ¨¦s d'important la recerca basada en la simple curiositat. Volen pagar als cient¨ªfics per resoldre petits problemes. Per¨° no ¨¦s aix¨ª com hem arribat a l'¨¨xit com a civilitzaci¨®. Si podem donar resposta a grans q¨¹estions i evitar anar pas a pas, ens podem saltar molts d'aquests petits problemes. Per¨° no crec que la majoria de fundacions i governs ho vegin aix¨ª.