Adri¨¢n Mateos: ¡°Jugo contra nois amb carrera que no beuen i van al gimn¨¤s¡±

?s el reclam. ?s el noi a qui tots miren encara que nom¨¦s tingui 24 anys. Li resulta impossible passar desapercebut al casino de Lloret de Mar, on la sala que el patrocina, Winamax, ha organitzat aquesta setmana tornejos i esdeveniments amanits amb sessions de m¨²sica, festes a la piscina i participacions dels prosque representa. Cap com Adri¨¢n Mateos (Sant Mart¨ªn de la Vega, Madrid, 1994), que ha posat el p¨°quer mundial de cap per avall.

Pregunta. Com va descobrir el p¨°quer?

Resposta. Amb 16 anys, durant una nit d¡¯estiu, vaig veure per la televisi¨® una partida i em va encantar.

P. Tant que va articular la seva vida totalment al voltant de les cartes...

R. S¨ª. En aquells dies no podia jugar per edat, aix¨ª que veia v¨ªdeos i estudiava tot el que trobava per internet. Em vaig gastar els diners dels meus estalvis en llibres de p¨°quer i em vaig centrar a treure¡¯m el carnet de conduir per poder anar al casino de Torrelodones quan fes els 18. Volia arribar-hi amb un nivell molt alt per poder guanyar diners i pagar-me els meus capricis...

P. A casa tamb¨¦ jugaven a p¨°quer?

R. No, no. Amb els meus pares i avis jug¨¤vem a la pocha, al mus... Sempre se¡¯m van donar b¨¦ les cartes.

P. Estudiava Econ¨°miques i ho va deixar per dedicar-se al p¨°quer. Com van encaixar aix¨° a casa?

R. Ja s¡¯ho esperaven. Feia un parell d¡¯anys que estava molt il¡¤lusionat amb aix¨° i quan ho vaig deixar ja havia guanyat dos tornejos, de 30.000 i 100.000 euros. Em va costar una mica conv¨¨ncer-los i al final vam acordar que em deixessin provar un any, ja que el pitjor que em podia passar era perdre els diners que havia guanyat. Va sortir b¨¦.

P. Per¨°, per qu¨¨ a vost¨¨ li va anar b¨¦ i a molts dels que ho intenten no?

R. Perqu¨¨ hi vaig ficar m¨¦s hores i passi¨®. Aquest ¨¦s el motiu principal. Hi vaig dedicar moltes hores d¡¯estudi, unes set al dia.

P. I qu¨¨ s¡¯estudia?

R. Amb 16 anys necessitava aprendre molta estad¨ªstica i matem¨¤tiques. Ara analitzo els rivals, els seus patrons, una mica de psicologia. ?s com qualsevol esport: com m¨¦s hores treballes, millor ser¨¤s. Per aix¨° estudio m¨¦s ara. Entre altres coses perqu¨¨ n¡¯hi ha molts que volen ser al teu lloc, i aix¨° ¨¦s com amb Nadal: quan deixi d¡¯entrenar-se, deixar¨¤ de guanyar.

P. Per¨° es necessita tenir sort?

R. Si la tens al teu costat, dolent no ¨¦s. Per¨° la sort nom¨¦s influeix a curt termini. Al final de l¡¯any, si ets bo el normal ¨¦s que acabis guanyant diners i imposant-te als teus rivals.

¡°En el p¨°quer cal intentar estar-se quiet, tenir sempre la mateixa postura, i parlar el m¨ªnim possible: les paraules donen pistes¡±

P. Quan va veure que era millor que els adversaris?

R. Des del principi. Perqu¨¨ no vaig comen?ar contra els millors sin¨® que ho vaig fer en tornejos de baix cost, de dos o cinc euros. Despr¨¦s, a mesura que vaig anar guanyant, vaig pujar als de 20, despr¨¦s 50... Al principi era f¨¤cil, per¨° ara, en competir contra els millors, tamb¨¦ es requereix talent. I potser en tinc, perqu¨¨ he estat un guanyador des del principi.

P. Per¨° li agrada jugar contra els millors o prefereix que no ho siguin?

R. A nivell competitiu, m¡¯agrada mesurar-me amb els bons. Per¨° els que vull a la meva taula s¨®n els que no s¨®n professionals, els recreacionals, perqu¨¨ no solen tenir el nivell i ¨¦s m¨¦s f¨¤cil guanyar diners.

P. Parla dels jugadors recreacionals, que cada vegada s¨®n m¨¦s. Per qu¨¨ enganxa el p¨°quer?

R. ?s un joc molt divertit perqu¨¨ ¨¦s informaci¨® incompleta. No ho saps tot i has d¡¯endevinar. I aqu¨ª entren les mates, la psicologia, i esclar, hi ha el component que es poden guanyar grans premis.

P. Als novells se¡¯ls descobreixen abans els tics?

R. Se¡¯n diuen tells, i s¨®n gestos no verbals. I s¨ª, sol passar, perqu¨¨ moltes vegades venen a jugar tornejos en viu quan normalment juguen online. Es posen bastant nerviosos.

P. Qu¨¨ els aconsellaria?

R. Que intentin estar-se quiets. Sempre en una mateixa posici¨® i que parlin el m¨ªnim possible, perqu¨¨ les paraules donen pistes. De vegades la conversa no ¨¦s igual si vas de farol o si tens una bona m¨¤.

P. Un tell molt habitual en els novells?

R. Si tenen una bona m¨¤, beure el que tinguin a m¨¤ sol ser un signe de fortalesa.

P. Vost¨¨ tenia tells?

R. No ho s¨¦. Suposo que al principi s¨ª, per¨° com que jugava contra rivals no gaire forts, doncs no se¡¯m deuria notar.

P. Per¨° tamb¨¦ juga molt al p¨°quer online, on no es veuen aquests tells. ?s menys productiva aquesta modalitat que en viu?

R. No. Per a mi el m¨¦s important i complicat ¨¦s la part t¨¨cnica del joc, i aix¨° s¡¯apr¨¨n online perqu¨¨ jugues molt¨ªssimes m¨¦s mans. De fet, quan no estic de viatge per disputar un torneig, jugo moltes hores al dia online des de casa.

P. Viu a Londres. Per qu¨¨?

R. Perqu¨¨ el 2013, quan vaig comen?ar seriosament, a Espanya no es podia jugar contra gent d¡¯altres pa?sos. Eren nivells molt baixos.

P. Quina reacci¨® t¨¦ la gent quan li explica que viu del p¨°quer?

R. Alguns al¡¤lucinen. Per¨° l¡¯opini¨® dels altres no m¡¯importa gaire: sempre he confiat molt en mi mateix. I crec que la societat ha canviat. El p¨²blic jove, de menys de 35-40 anys, ho veu fins a cert punt normal. Els m¨¦s grans ho veuen estrany.

P. Perqu¨¨ la ludopatia ¨¦s un problema molt seri¨®s...

R. S¨ª, ho ¨¦s. Per aix¨° sempre dic que un jugador s¡¯ha de sentir c¨°mode amb la quantitat que aposta. El truc ¨¦s jugar-te la quantitat de diners que et pots permetre. El problema ¨¦s que la gent juga quantitats que no ha de jugar i ho vol guanyar tot de cop, i cal anar a poc a poc. Tamb¨¦ n¡¯hi ha que pretenen guanyar els millors sense comen?ar des de baix. Si no es compleix amb aquests requisits, ¨¦s cert que en el p¨°quer hi ha una cara negativa. Per¨° aqu¨ª ja hi entra l¡¯educaci¨® i la cultura de cadasc¨².

P. La cara del p¨°quer que es veu en pel¡¤l¨ªcules com The Rounders o El jugador s¨®n reals?

R. No, no ho s¨®n. S¨®n pel¡¤l¨ªcules. Jo competeixo contra xavals de 25 a 35 anys que tenen carrera, que s¨®n molt intel¡¤ligents, que van cada dia al gimn¨¤s i estudien perqu¨¨ tenen cura tant el cos com la ment. Ning¨² beu alcohol mentre juga. I aix¨°, crec, no dona per a una pel¡¤l¨ªcula.

P. Per¨° vost¨¨ ¨¦s addicte al joc?

R. No. El p¨°quer ¨¦s la meva feina. I ¨¦s una bogeria perqu¨¨ hi dedico de vuit a deu hores al dia i ho faig sis dies a la setmana. Per¨° ¨¦s normal. Si vols arribar a l¡¯elit, has de treballar.

P. No li va malament...

R. Fins ara ha guanyat diners cada any. M¡¯ha anat b¨¦. Per¨° el meu objectiu ¨¦s seguir all¨¤ dalt uns quants anys m¨¦s.

P. No el crema o l¡¯avorreix?

R. Avorrir-me, no. M¡¯agrada molt. Per¨° s¨ª que crema, perqu¨¨ mentalment ¨¦s molt dur. M¨¦s que res perqu¨¨ no saps el que guanyar¨¤s a final de mes. ?s incertesa, i aix¨° ¨¦s dur.

P. Sol dir que la competitivitat l¡¯hi va donar el tennis...

R. S¨ª, perqu¨¨ ¨¦s un esport molt mental. I en moments importants, quan et jugues una gran quantitat de diners, els nervis et poden afectar. ?s com quan disputes un punt de partit.

P. Era bo en tennis?

R. Vaig estar al Centre d¡¯Alt Rendiment de Madrid. Per¨° vaig veure que no em podria dedicar a aix¨° i per aix¨° vaig comen?ar amb el p¨°quer.

P. Ara tamb¨¦ t¨¦ un entrenador...

[*****]R. S¨ª, Winamax ens l¡¯ha posat a l¡¯equip de pros. Ens ajuda a preparar mentalment els tornejos i formar una estrat¨¨gia.

P. Est¨¤ preparat per si deixa de guanyar?

R. Ja m¡¯ha passat. En gaireb¨¦ sis anys que fa que jugo, hi ha hagut ratxes de quatre mesos seguits sense guanyar. ?s habitual, sobretot en tornejos. Per¨° a llarg termini, l¡¯esperan?a matem¨¤tica ¨¦s positiva.

P. Quan entra en una sala, molts rivals no deuen voler seure a la seva taula, no?

R. En els tornejos no es pot triar. Per¨° si ¨¦s en cash [diners en met¨¤l¡¤lic], em trobo de tot. N¡¯hi ha que volen guanyar-me i d¡¯altres que prefereixen no provar-ho. Per¨° aix¨° m¡¯agrada del p¨°quer, no es dona en altres ¨¤mbits: una persona amb diners pot jugar contra els millors del p¨°quer. En el futbol, per molts diners que tinguis no podr¨¤s mesurar-te amb Messi.

P. Juga amb amics partides de poc pot?

R. En els ¨²ltims anys menys, perqu¨¨ a les vacances intento no pensar gaire en el p¨°quer i descansar.

P. El paren pel carrer?

R. Despr¨¦s de l¡¯entrevista que em van fer al programa La resistencia i dels v¨ªdeos d¡¯En la mente de un pro [on analitza les seves partides], que en algun cas han arribat a un mili¨® de visites, s¨ª que veig que em coneixen. Em demanen una foto o em feliciten. ?s clar que poc agrada i molt cansa, per¨° la gent en general es porta molt b¨¦ amb mi. Tret que estiguin de festa i ja se sap que la beguda treu la vergonya...