Entre fe i interessos

No hi ha ning¨² que no s¨¤piga que hi ha dues classes d¡¯independentistes a Catalunya: els que hi tenen fe i els que hi tenen interessos. Els primers s¨®n els enganyats i els segons els enganyadors. Els primers, m¨¦s nombrosos, s¨®n els creients i els segons, m¨¦s llestos, s¨®n els predicadors; ¨¦s a dir: els clergues. Si un ¨¦sser intel¡¤ligent vingu¨¦s a Catalunya d¡¯una altra gal¨¤xia es quedaria meravellat de contemplar la simbiosi entre aquests dos grups.

El grup dels clergues ¨¦s una mica m¨¦s complex perqu¨¨ t¨¦ dos subgrups: els pol¨ªtics i els col¡¤locats. Els pol¨ªtics s¨®n els que manen i els col¡¤locats els que cobren per predicar el que dicten els primers. Uns i altres s¡¯enriqueixen amb diners p¨²blics. El primer subgrup, especialista en negocis i corrupcions, s¡¯atribueix sous molt generosos. El segon cobra per alimentar la fe dels creients. La principal corrupci¨® del primer subgrup ¨¦s la del llenguatge. Per exemple: d¡¯un refer¨¨ndum prohibit per llei i dut a terme sense control, en diuen ¡°mandat del poble¡±. D¡¯un expresident megal¨°man i pr¨°fug de la just¨ªcia, en diuen ¡°president leg¨ªtim a l¡¯exili¡±. Dels empresonats per delictes comesos, en diuen ¡°presos pol¨ªtics¡±. Del frac¨¤s de la DUI, en diuen ¡°calcular malament el temps¡±, (i davant dels jutges) ¡°que tot era simb¨°lic¡±. De les sent¨¨ncies jur¨ªdiques, en diuen ¡°retorn al franquisme¡±. De vulnerar l¡¯Estatut i la Constituci¨® en diuen ¡°compliment del programa electoral¡±. Dels partits que respecten la Constituci¨®, en diuen ¡°partits repressors¡±. Etc, etc.

El subgrup dels col¡¤locats aprenen amb mem¨°ria prodigiosa tota la doctrina obligat¨°ria i adoren els s¨ªmbols; es col¡¤loquen el mateix llacet o papalloneta que el subgrup dels amos. I escampen la doctrina amb la mateixa energia amb qu¨¨ cobren els sous estratosf¨¨rics. Hi posen l¡¯¨¤nima: si no ho fessin, se¡¯ls desinflaria la butxaca.

El mecanisme entre els creients i els clergues s¡¯articula amb una arteria prodigiosa. Poques vegades se¡¯ls encalla l¡¯engranatge. Hi posen oli dues institucions: l¡¯Assemblea Nacional Catalana i ?mnium Cultural. Tot i aix¨ª, les rodes carrisquegen de tant en tant, per exemple, amb els antics articles racistes d¡¯en Torra, o b¨¦ les animalades tamb¨¦ racistes de la Gispert, que, pobreta, s¡¯ha quedat sense la Creu de Sant Jordi, o b¨¦ les relliscades de l¡¯Artadi comparant els pol¨ªtics presos amb Anna Frank... Per¨° els creients no en queden gens afectats; ni els robatoris de Converg¨¨ncia, ni la lladreria de la fam¨ªlia Pujol, ni les primeres mentides compulsives de Junqueras, ni el fanatisme amagat del seu partit, ni els sous p¨²blics dels components dels dos subgrups no afecten la fe dels enganyats, perqu¨¨ els han dit que, un cop independents, tots seran molt rics. I el prodigi m¨¦s gran ¨¦s que els predicadors es refereixin al de Waterloo com si fos Nostre Senyor, dient ¡°Ell¡± (amb maj¨²scula). ¡°Ell, diuen, no ens abandonar¨¤ mai, sempre estar¨¤ al nostre costat; ens estima¡±. Quan aquests creients eren cristians, feien una afirmaci¨® an¨¤loga: ¡°D¨¦u ¨¦s amor¡±. Aquest ¨¦s el suport subjacent del mecanisme independentista. L¡¯enlluernadora articulaci¨® entre la fe i els interessos est¨¤ destinada a durar molts anys. Agafem-nos-ho en calma.