Lli?ons dels estoics

Aquest ¨¦s un article de simpatia envers a la persona de Manuel Cruz, president del Senat espanyol. No ¨¦s cap homenatge, no ¨¦s cap suport estrat¨¨gic, no ¨¦s cap declaraci¨® de principis o de filiaci¨® pol¨ªtica per part de qui escriu: ¨¦s un senyal de pura simpatia.

Ho ¨¦s perqu¨¨ Cruz, al temps que va ser diputat a les Corts, va aconseguir, amb l¡¯ajut de molts professors de secund¨¤ria, que la disciplina de la filosofia no qued¨¦s exclosa dels plans d¡¯estudi del batxillerat. En el camp de la literatura no hi ha hagut cap iniciativa semblant pel sol fet que ja hi ha dues assignatures que s¡¯anomenen ¡°Llengua catalana i literatura¡± i ¡°Llengua castellana i literatura¡±. No diu: ¡°Llengua i literatura catalanes¡±, o castellanes, amb la pensada, se suposa, que els alumnes s¡¯havien de fer una idea del que ¨¦s la literatura universal, no solament les literatures nacionals, catalana o espanyola. Per¨° no ha anat aix¨ª (sed libera nos a Molas!), o nom¨¦s en uns quants col¡¤legis privats, de manera que els nostres batxillers saben nom¨¦s una mica el que ¨¦s la literatura en l¡¯assignatura en castell¨¤, per¨° encara menys en el cas de l¡¯altra: a nosaltres ens falta tota la producci¨® liter¨¤ria que tenen Espanya, Anglaterra o Fran?a als segles moderns i contemporanis ¡ªper posar tres exemples indiscutibles¡ª, sense soluci¨® de continu?tat entre els segles XII i XXI. Nosaltres hem de passar (millor, si ho fem), dels poetes i novel¡¤listes del segle XV als dels segles XIX, XX i XXI.

Per¨° l¡¯article de sim-pathia amb Cruz anava per un altre costat. Vol¨ªem proposar-li que, atesa la manca de comprensi¨® de textos dif¨ªcils entre els estudiants del nostre batxillerat, fes el possible, prop del ministre d¡¯Educaci¨®, per divulgar a fons, almenys, la filosofia estoica, ¨¦s a dir, la dels temps hel¡¤len¨ªstics i romans que van de Zen¨® de C¨ªtion (segle IV aC) a Marc Aureli (segle II dC), val a dir, el temps d¡¯una crisi pol¨ªtica i de valors no massa diferent de la que patim actualment, el temps postalexandr¨ª en qu¨¨ Gr¨¨cia ja no va tornar a ser el que havia estat al segle V i Roma va comen?ar a entrar en el declivi que acabaria transformant la Rep¨²blica en un imperi (global!) que, a causa de les invasions del nord, tamb¨¦ acabaria amb l¡¯hegemonia de Roma a tot el continent. El prestigi de la filosofia en aquella civilitzaci¨® grecoromana es va fondre del tot l¡¯any 529, quan Justini¨¤ va fer tancar les escoles d¡¯ensenyament de la filosofia.

La stoa va tenir una l¨°gica, una f¨ªsica i una metaf¨ªsica, per¨° sobretot va tenir una ¨¨tica: d¡¯aqu¨ª el seu valor als nostres dies. Aix¨ª, per exemple, la primera stoa considerava que l¡¯home no ¨¦s solament cos, sin¨® tamb¨¦ ¨¤nima, i no solament en l¡¯antic sentit de la paraula psych¨¦, que remet simplement a l¡¯autonomia m¨°bil, al ¡°ser viu¡±. Considerava amb encert que l¡¯home, a m¨¦s de posseir intel¡¤lig¨¨ncia i ra¨®, estava dominat per instints i per afeccions, i creia que el desordre dels instints provenia del fet que la ra¨® no els dominava: aix¨ª la ra¨® (el seny) podia convertir-se en un c¨°mplice no desitjat dels instints m¨¦s baixos. Per aix¨° la stoa va posar-se sempre en gu¨¤rdia davant el m¨®n de les il¡¤lusions irracionals, fins al punt que Marc Aureli, al final del per¨ªode, va escriure a les Meditacions, VII,29: ¡°Esborra la fantasia¡±, extrem que avui, a Catalunya, seria una tasca gaireb¨¦ impracticable. Vivim en la il¡¤lusi¨® immaculada dels infans, que en llat¨ª volia dir ¡°els que no enraonen¡±.

Calia, sempre segons la stoa, moure¡¯s d¡¯acord amb l¡¯orthos l¨®gos, la recta ra¨®, o d¡¯acord amb el koin¨®s l¨®gos, el seny o el sentit com¨², en el benent¨¨s que aquest sentit com¨² no t¨¦ res a veure amb l¡¯opini¨® comuna, que ¨¦s all¨° que avui forgen amb desmesura les xarxes socials i la propaganda de TV3. La p¨¤tria dels estoics, per d¡¯altres raons que ara no podem analitzar, era el cosmos, i despr¨¦s ¡°tot el g¨¨nere hum¨¤¡±, tot el m¨®n: eren cosmopolites.

Quant a la pol¨ªtica, l¡¯estoic no creia que hagu¨¦ssim d¡¯allunyar-nos dels altres o de la societat, com m¨¦s endavant predicaria Epictet (¡°Amaga¡¯t!¡±) i despr¨¦s els eremites i anacoretes cristians. Per als estoics l¡¯home ¨¦s un ¨¦sser social (com per a Arist¨°til), que si busca una pr¨°pia identitat ha de buscar, al mateix temps, la identitat i singularitat dels altres, del com¨² universal, perqu¨¨ tots posse?m el mateix logos ¡ªla mateixa capacitat de discerniment racional¡ª i ¨¦s el logos all¨° que defineix un sol home i tots els homes reunits en una causa racional comuna: la polis, la societat.

Cruz, que ¨¦s un universitari i fil¨°sof de vocaci¨®, ha donat la ra¨® a aquestes paraules de Marc Aureli (V,1): ¡°Al mat¨ª, quan et despertis amb mandra, tingues immediatament aquest pensament: em desperto per acomplir amb el deure d¡¯un ¨¦sser hum¨¤. Aleshores, estar¨¦ de mal humor si em disposo a fer aquella tasca per a la qual he nascut i gr¨¤cies a la qual he estat portat al m¨®n? O b¨¦ he estat creat per quedar-me calent entre les mantes?... Et semblen poc importants i dignes de poca atenci¨® les accions que contribueixen al b¨¦ com¨²? ... N¡¯hi ha que tenen un principi particular que els guia, i segueixen el seu impuls particular. Tu no en facis cas, i continua per la via recta seguint la teva naturalesa i la universal, ja que per a totes dues el cam¨ª ¨¦s un de sol ... No deixis de fer una acci¨® ¨²til al b¨¦ com¨²!¡±.