Les males mares

Ella no sap fer croquetes, per¨° gestiona una dotzena de grups de WhatsApp dels seus tres fills. Ell fa unes croquetes de tres estrelles Michelin. Ella no sap cosir, per¨° planifica tres rentadores al dia en hores de baix consum. T¨¦ al cap l¡¯hora del piano i quan toca motricitat, per¨° de vegades recull tard els nens de l¡¯escola. Ell sempre arriba a temps al futbol del nen. Quan ja no aguanta m¨¦s, ella li deixa el m¨°bil a la m¨¦s petita. I quan se n¡¯adona, ja ha passat mitja hora. Llavors se sent molt culpable i promet en veu alta que no ho tornar¨¤ a fer. Ella vol sortir de nit (ell tamb¨¦), per¨° aquesta nit no podr¨¤ ser ¡ªcom les ¨²ltimes cinc mil¡ª i al llit ja hi ha dos nens dormint. Se sent fatal quan crida molt. O quan no crida, per¨° es veu a si mateixa etzibant paraulotes en silenci.

Ella ¨¦s una mala mare. El concepte no ¨¦s nou. De fet, fa molt de temps que ronda per internet i tamb¨¦ fora. Un dels seus grans impulsors va ser el Club de les Males Mares, que va n¨¦ixer el 2014 a Madrid amb Laura Baena. Ella es va comen?ar a esplaiar a les xarxes socials. Sortia tard de treballar, se sentia mala professional, mala dona, no podia complir amb tot. ¡°D¡¯un sentiment individual vaig connectar amb una necessitat social de desmitificar la maternitat, trencar el mite de la mare perfecta i lluitar per un nou model social de mare que represent¨¦s les dones que s¨®n mares de la meva generaci¨®. Amb molt d¡¯humor vam anar compartint els intents fallits per ser una mare perfecta i convertint-nos en la veu de la conciliaci¨®. En aquest pa¨ªs ser mare i professional sembla impossible¡±, explica Baena.

¡°Cal trencar el mite de la mare perfecta i lluitar per un nou model ¡±

Passat el boom inicial, quina valoraci¨® en fan, de tot plegat? Encara hi s¨®n. Queda molt per fer. La comunitat ja ¨¦s m¨¦s que un blog i t¨¦ 700.000 malesmares a les xarxes socials. Aquest any han volgut viatjar a ciutats. Al novembre van ser a Barcelona ¡°per malamarejar, va ser un ¨¨xit¡±.

¡°En aquests quatre anys hem avan?at, hi ha molta gent que ja no t¨¦ vergonya, que ha sortit de l¡¯armari, encara que una de les coses que continua pesant ¨¦s el sentiment de culpa que carreguen les mares i que ve de les normes que ens inculquen des de petites i que hem de complir. La nostra tasca ¨¦s fer-ho visible i posar nom a les coses¡±, reivindica la soci¨°loga i membre del Club de Malasmadres, Maite Egoscoz¨¢bal, resident a Tarragona. La soci¨°loga fa refer¨¨ncia a un estudi que analitzava el repartiment de tasques a casa. ¡°Ens vam adonar que hi ha m¨¦s implicaci¨® dels homes en les tasques que en generacions anteriors, per¨° les tasques que fan els pares s¨®n d¡¯execuci¨® i s¨®n visibles perqu¨¨ tenen un principi i final clars. I despr¨¦s hi ha les que no es veuen, com l¡¯organitzaci¨® i planificaci¨® i que resulten dif¨ªcils de quantificar en el temps: s¨®n el que anomenem tasques invisibles. El 54% de les dones reconeixen que s¨®n les encarregades de fer les tasques invisibles¡±.

M¨¢s informaci¨®n

L¡¯¨²ltima de la classe sense m¨°bil

Deixa estar el Fortnite!

Els nens i el m¨°bil: ¡°Hem perdut la batalla¡±

L¡¯estudi tamb¨¦ apunta que la pres¨¨ncia de la dona al mercat laboral no ha canviat la situaci¨® a les llars, fins i tot en aquells casos en qu¨¨ la dona ¨¦s la principal prove?dora d¡¯ingressos a la fam¨ªlia. En les parelles on tots dos aporten la mateixa quantitat d¡¯ingressos, el desequilibri continua present en totes les activitats dom¨¨stiques i familiars, segons l¡¯informe Somos equipo del Club de Malasmadres.

Diana L¨®pez Varela, periodista i autora de No es pa¨ªs para co?os, est¨¤ a punt de llan?ar el llibre Maternofobia, retrat d¡¯una generaci¨® enfrontada a la maternitat. Ella ho t¨¦ clar: ¡°Les dones heterosexuals tenim un altre repte dificil¨ªssim del qual es parla molt menys: ¨¦s trobar homes que exerceixin la paternitat sense complexos i a temps complet. Fins i tot encara que la parella es trenqui. Es parla molt de la conciliaci¨® laboral, que ¨¦s important¨ªssima, per¨° molt poc dels senyors que continuen pensant que la seva tasca ¨¦s portar diners a casa i no saben ni quins medicaments s¡¯han de prendre les seves criatures¡±.

La realitat ¨¦s que les unes i les altres abans de ser mares van pensar, o no van pensar gaire, que despr¨¦s seguirien sent lliures. ¡°Quan una no ¨¦s mare tendeix a pensar que no cometr¨¤ aquest o aquell error, que els fills no ens limitaran, que la nostra llibertat no estar¨¤ condicionada per la nostra fertilitat. Per¨° la veritat ¨¦s que cap ni una, per m¨¦s punkis que ens pens¨¦ssim que ¨¦rem, es deslliura de caure en els mateixos paranys que critiquem tan alegrement des de la barrera¡±, afegeix L¨®pez Varela en un correu electr¨°nic.

La Raquel, psic¨°loga de 42 anys, ¨¦s mare de dos fills de 10 i 12 anys. ¡°La veritat ¨¦s que no em plantejo gaire com em veig. Jo crec que mentre els nens s¨®n molt petits la faceta de mare t¡¯absorbeix de tal manera que deixes de ser tu amb noms i cognoms per passar a ser ¡®la mare de¡¯. A mesura que els nens s¨®n m¨¦s aut¨°noms, com ¨¦s el meu cas, la faceta professional, aix¨ª com el temps lliure, tornen a guanyar protagonisme. A m¨¦s, tens m¨¦s temps per tornar-te a mirar al mirall amb deteniment i tenir cura de tu mateixa¡±.

Baena escriu algunes idees per a totes les males mares que se senten males mares: ¡°Que riguin dels seus errors. Que no se sentin soles. Que lluitin cada dia per conciliar¡±.