Hi ha Barcelona despr¨¦s de Barcelona

El m¨¦s semblant a tenir mar ¨¦s tenir llibres, i Barcelona ¨¦s una ciutat arran de mar i inundada de llibreries. El que passa ¨¦s que moltes tanquen, i unes altres han de marxar dels carrers del centre on han estat sempre, perqu¨¨ els nous lloguers les expulsen. Per¨° tamb¨¦ s'obren altres llibreries, i s¨®n petites i boniques, i les munta gent jove que m¨¦s enll¨¤ de vendre llibres vol ser llibretera. Posen cura a tenir una llibreria bonica com la gent que ha sobreviscut sempre a les ciutats ha lluitat per tenir una bugaderia bonica. En el desterrament de les llibreries i de les seves classes amb pocs diners que ja no poden viure al cor de la ciutat, Barcelona ¨¦s un animal racional a l¡¯inrev¨¦s, ja que ¨¦s el seu cor urb¨¤ el que no obeeix el que sent l'organisme. No ¨¦s un problema, perqu¨¨ Barcelona ¨¦s una criatura mutant que no es resigna, i per aquesta ra¨® avui s¡¯est¨¤ transformant en un nou ¨¦sser de molts cors.

Cada barri ¨¦s ara un cor de la ciutat. Ho havien estat sempre, per¨° no se¡¯n va adonar ning¨² perqu¨¨ era tab¨², no se¡¯n va adonar ni la gent que poblava les rampes de Nou Barris, fetes llavors de fang, blocs i cimenteres; o la que avui puja i baixa per les escales mec¨¤niques, quan funcionen, de Ciutat Meridiana; o la que habita als quarts de pis de la Barceloneta de platja amb el seu chapapote de pisos tur¨ªstics; o la del Casc Antic darrere de les pedres velles i ara espoliades pels fons voltor; o dels carrers pobletans i populars de Gr¨¤cia i de Sants, que s¨®n la mateixa cara de dues monedes diferents (dues artesanies, dues menestralies catalanes, dues formes de creure en la cultura, per¨° una envoltada de barris de prestigi burg¨¨s, i l'altra envoltada de vies i llargs carrers que porten als afores, als altres municipis que multipliquen Barcelona. Ho saben els qui han viatjat al m¨¦s enll¨¤: hi ha Barcelona despr¨¦s de Barcelona).

Una ciutat que ¨¦s un paper de regal ple de cors. S¨ªstole, di¨¤stole s¨®n les contradiccions, la dial¨¨ctica a la qual s'enfronten els ve?ns de cada barri en la seva batalla hist¨°rica per al millor per a tothom, per¨° molt sovint cal aprendre una altra vegada qui som tots, perqu¨¨ a Barcelona no para d'arribar gent de mil proced¨¨ncies diferents, de lleng¨¹es que abans nom¨¦s se sentien al cinema, i que construeixen els seus temples al costat dels traspassats bars de gallecs i extremenys ara regentats per fam¨ªlies xineses. Aquesta primavera va passar per on viu la meva mare una process¨® sij precedida per dones descalces i vestides de colors que escombraven amb escombres barates del Carrefour o del basar oriental el carrer que havia de trepitjar una llarga comitiva sobre la qual s'al?ava un altar fet de flors, tapissos i llen?ols. La meva mare es va aferrar a la barana negra de la balconada (amb totes les baranes juntes dels blocs vam fer quan ¨¦rem rockers la nostra escalinata cap al cel), va treure el cap per veure passar aquella process¨® i li va agradar, i la gent a la vorera feia fotos amb el m¨°bil.

I al mateix temps, amb prou feines a cinquanta metres, aquell mat¨ª de diumenge el riu s'havia omplert de fam¨ªlies de ciclistes amb les natges i el llom embotits, que sortien del carril bici, i d'ancians que miraven taciturns els llits de cartr¨® dels sensesostre sota el pont, i d'amics joves que passejaven cal?ats amb vambes i la petita motxilla a l'esquena amb l'aigua i parlaven distrets al costat dels joncs ja alt¨ªssims, prop de les espatarrants fulles vermelloses del ric¨ª que creix salvatge, a la vora de les figueres (tenen amo sense saber-ho) i les nogueres que han brollat espont¨¤niament, i els conills que salten com follets a la vora del Bes¨°s, el riu que quan era marr¨® i bavejava escuma blanca de laboratori es va convertir en frontera blava ("No menyspre?s la colobra per no tenir banyes..."). Perqu¨¨ Barcelona, a m¨¦s d'un mar, t¨¦ dos rius, el Bes¨°s i el Llobregat. Un, en una zona encara pendent d'especular i l'altre, prop de l'aeroport. Durant d¨¨cades va ser un t¨°pic dir que Barcelona vivia d'esquena al mar, i tanmateix, encara que aix¨° no s¡¯afeg¨ªs, tamb¨¦ havia renunciat als seus dos rius. Per¨° no era de la seva rellev¨¤ncia del que havia abdicat la ciutat, nom¨¦s passava que al costat de la platja i dels rius hi vivien els pobres, i Barcelona ha viscut d'esquena als seus pobres. A Barcelona, algunes llibreries obren els diumenges, i de vegades ¨¦s m¨¦s f¨¤cil llegir novel¡¤les que llegir diaris perqu¨¨ els quioscos estan tancant a mansalva. No se sostenen i no sabem quin ser¨¤ el seu paper. S¨ªstole, di¨¤stole, cor pur.