Tres lleng¨¹es que Eurovisi¨® no ha sentit mai

Les eleccions municipals i europees, l¡¯independentisme, m¨¦s o menys expl¨ªcitament, les ha encarat com un plebiscit. Fa l¡¯efecte que, en aquesta voluntat, s¡¯hagi posat tota la carn a la graella. Tot i aix¨ª, encara segueixen sense superar l¡¯anhelada l¨ªnia del 50% del vot ciutad¨¤. Aix¨° ens diu que per a un 48,9% (269.282 vots) de la ciutadania a Catalunya, l¡¯eix que importa ¨¦s el nacional, mentre que per al 51,1% (294.905 vots) ¨¦s l¡¯eix d¡¯esquerra/dreta. Mentre s¡¯esperen les eleccions per renovar el Parlament, cosa que no crec que passi aquest any ni en part del que ve, l¡¯independentisme recorre als seus n¨²meros i als seus pol¨ªtics presos i escapats. Nom¨¦s la intel¡¤lig¨¨ncia pol¨ªtica dels jutges del Tribunal Suprem, en detriment del seu propi legalisme a ultran?a, podria rebaixar la temperatura emocional que l¡¯independentisme necessita imperiosament per continuar amb la seva ¨¨pica. I si no fos aix¨ª, sempre li queda a Pedro S¨¢nchez, sense por, decretar l¡¯indult en cas que els acusats fossin condemnats a penes de pres¨®, inassumibles per a un Estat de dret que es consideri com a tal. Els pol¨ªtics presos van cometre l¡¯error de transgredir les regles de joc de la democr¨¤cia espanyola i trencar el pacte de lleialtat que tot sistema democr¨¤tic necessita per generar confian?a entre les institucions, la classe pol¨ªtica i els ciutadans. Per¨° l¡¯Estat tamb¨¦ ha de basar el seu funcionament no en la judicialitzaci¨® de la pol¨ªtica, no en la revenja i l¡¯escarment, sin¨® en la lli?¨® pol¨ªtica i moral que suposaria un acte de magnanimitat envers els qui tan greument es van equivocar en les seves decisions pol¨ªtiques.

Soc dels que creuen que el Govern central t¨¦ ara al seu abast, a m¨¦s de les mesures en mat¨¨ria econ¨°mica i d¡¯infraestructures que redundin en benefici de la ciutadania catalana, convertir en realitat alguns dels esl¨°gans que el president del Govern en funcions va predicar no fa gaire temps, almenys no tant perqu¨¨ se li hagin oblidat. Em refereixo a fer d¡¯Espanya un Estat plurinacional i pluriling¨¹¨ªstic. Aquest Estat ¨°bviament nom¨¦s es forjar¨¤ amb majories parlament¨¤ries que ho canalitzin. Per¨° els gestos simb¨°lics tamb¨¦ poden ajudar a fer que aquest Estat que tant necessitem acabi materialitzant-se. Donar¨¦ un exemple de gest simb¨°lic i segons com es miri en el fons no tan simb¨°lic.

El Govern central t¨¦ ara al seu abast convertir en realitat alguns dels esl¨°gans que el president del Govern en funcions va predicar

Dissabte TVE va emetre en directe la final de la Copa del Rei. Sobre la gespa del Villamar¨ªn feia molta calor. Aix¨° va fer que l¡¯¨¤rbitre del partit el suspengu¨¦s durant uns segons, per donar temps als jugadors a refrescar-se. Resulta que TVE, per informar d¡¯aquest fet, va sobreimpressionar a les pantalles el sintagma en angl¨¨s cooling break. Aix¨° va sulfurar molts teleespectadors, que es van sentir ofesos que aquesta sobreimpressi¨® no es fes en castell¨¤, ¡°¨¦s clar, com que som a Anglaterra¡±, van tuitejar alguns amb sarcasme. Resulta estrany que en un pa¨ªs on es parlen quatre lleng¨¹es, encara hi hagi ciutadans que creen que els of¨¨n quan s¡¯utilitza una altra llengua que no ¨¦s l¡¯oficial a tot l¡¯Estat. I si es legisl¨¦s que el catal¨¤, el basc i el gallec tamb¨¦ fossin lleng¨¹es oficials a tot l¡¯Estat? Aix¨° suposaria incloure els programes d¡¯estudi, l¡¯aprenentatge, com a m¨ªnim optatiu, d¡¯aquestes lleng¨¹es. Quants milers i milers d¡¯espanyols segueixen creient que a Espanya nom¨¦s hi ha una llengua? I ja no esmento els que creuen que nom¨¦s s¡¯ha de parlar en castell¨¤. I tampoc els que creuen que els que parlen en catal¨¤ entre ells fora de Catalunya nom¨¦s ho fan amb l¡¯expr¨¦s afany d¡¯ofendre o molestar la resta dels espanyols. I ara entro en el gest simb¨°lic. Soc dels qui creu que en un festival com el d¡¯Eurovisi¨®, Espanya hauria de competir en qualsevol de les seves quatre lleng¨¹es. Des que Joan Manuel Serrat no va poder participar a Eurovisi¨® el 1968 perqu¨¨ se li va prohibir cantar en catal¨¤ (el fam¨®s La, la, la que al final va interpretar Massiel), Espanya (o TVE) nom¨¦s permet als seus participants cantar en castell¨¤. O sigui que, tot i que sembli mentida, al nostre pa¨ªs encara continua vigent una prohibici¨® del franquisme m¨¦s dur en mat¨¨ria de censura.

Si el Govern socialista fes alguna gesti¨® en aquest sentit, si permet¨¦s que Espanya present¨¦s una can?¨® cantada en qualsevol de les seves altres tres lleng¨¹es, li faria un favor infinit als seus mateixos ciutadans, que per fi podrien sentir un idioma que potser no han sentit mai. I per acabar, el 1995 i el 1996, Fran?a hi va presentar can?ons cantades en cors i bret¨®.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.